Es poden prendre bones decisions polítiques llevant-se cada matí amb uns incommensurables reculls de premsa en què tot sembla greu, urgent i desbocat? Es poden prendre bones decisions econòmiques –siguis polític, empresari o inversor– si et persegueixen tot el dia l’erràtica evolució dels índexs borsaris, les males notícies dels canals econòmics i una pressió implícita –quan no explícita– perquè reaccionis d’immediat? Em sembla que no. I em sembla que això ajuda a explicar la turbulenta crisi financera en què ens han submergit.
Diuen els implicats que aquesta és diferent de les anteriors, que presenta aspectes que són inèdits, que la seva naturalesa ataca els pilars del model econòmic i que, per això, ni les respostes poden ser les mateixes que en el passat ni la superació serà un retorn a les condicions prèvies. Després d’aquesta crisi, tot serà diferent. Això ens reiteren dia rere dia. Potser tenen raó o potser es limiten a atorgar-li aquest caràcter excepcional per a dissimular la seva imprevisió.
En qualsevol cas, sí que hi ha un element que trobo especialment significatiu pel seu caràcter autènticament novedós. És la infoxicació. Així, amb efa. El mot ja fa uns quants anys que circula entre els iniciats i, fins i tot, té definició oficial (TERMCAT): “Excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per a comprendre-la i assimilar-la.”
Descriu exactament la situació: un devessall de dades, de múltiples procedències, amb sentits contradictoris… que s’acumulen sense aturador, amb una intensitat i a una velocitat que fa que la majoria de receptors quedi atabalada, incapaç d’interioritzar-la, d’encaixar-la en els seus esquemes d’interpretació. L’efecte podria ser un simple maldecap si no fos aquesta exigència d’actuar, aquesta imperiosa necessitat –sovint més aliena que pròpia– de tenir-hi resposta.
Ja sé que no es pot cloure aquesta deu informativa tan cabalosa, però almenys hauríem d’impermeabilitzar-nos-en un tant. No totes les dades són rellevants, no totes les notícies són significatives i, si ens deixem aclaparar per la bromera, mai no arribarem a tastar el líquid fresc, el que realment proporciona les claus útils per a lligar causes i efectes i per a orientar decisions que no semblin tan improvisades, tan superficialment reactives, que ni generen confiança ni introdueixen correcció.
