VilaWeb.cat
cmacian | Barcelona 2011 | dissabte, 11 d'octubre de 2008 | 02:21h
Acabo d'arribar a casa després de tancar el recompte de les eleccions a la Presidència de la Federació de Barcelona i fer un entrepà amb uns quants companys.

Estic content. Molt content. I no només perquè ha guanyat clarament l'Oriol Amorós, un bon amic i un bon president del partit a Barcelona...



Estic content perquè la militància d'ERC té encara l'oportunitat de triar directament els seus dirigents, sense delegacions ni intermediaris.

Estic content perquè la militància d'ERC a Barcelona ha pogut triar la seva presidència per sufragi universal directe en una jornada electoral, amb col·legis oberts durant 9 hores, en un ambient de tranquilitat i normalitat.

Estic content perquè molts companys i companyes han treballat amb il·lusió per a fer possible aquest acte de normalitat democràtica: des del personal de la Federació, que han fet un esforç enorme, fins als membres de les meses, els interventors de les candidatures o els equips de campanya dels candidats i la candidata.

Estic content perquè el procés congresual s'ha conduit amb una exquisidesa absoluta, amb un total respecte a la pluralitat interna, garantint la igualtat d'oportunitats i el "fair play" de tots els participants. Prenent les decisions per consens.

Estic content perquè els candidats i la candidata a la presidència han pogut fer una campanya ordenada, al llarg d'un mes, presentant les seves propostes a la militància, debatent amb normalitat i respecte. Estic content perquè el debat s'ha centrat en la presentació de propostes i no en la desqualificació del rival.

Estic content perquè el partit té també "aparells" que són capaços de fomentar la participació, el pluralisme, el respecte a unes regles de joc iguals per tothom, "aparells" que treballen a favor de la democràcia.

Estic content perquè he tingut l'honor de presidir una comissió organitzadora en la qual hi havia representants de totes les sensibilitats que han competit en aquest procés i que, al final, hem acabat molt més amics que no pas erem al principi.

Estic content, també, què carai!, perquè la millor candidatura que es presentava a aquest congrés ha obtingut el suport majoritari dels companys i companyes militants d'ERC a Barcelona. Sí, de la bona gent d'Esquerra a Barcelona.

Estic content per l'Oriol Amorós. Perquè la bona feina acaba tenint una recompensa justa.

Avui, com molts dies, me n'aniré tard a dormir. Tard, però content!
Comentaris: 5
  • Re:
    Nanette| Adreça electrònica | dilluns, 5 de setembre de 2011 | 10:47h
    There are lots of different ways to know just about this post. Men would without the problems go to writers job service to have all , which was wanted!
  • Felicitats
    Ramon (la Segarra)| Adreça electrònica | diumenge, 12 d'octubre de 2008 | 02:10h

    Com vaig escriure anteriorment, tenieu un bon treball de reflexió i de propostes. Això és el que volem els militants de les diferents candidatures, no només la lògica familiar.

    He vist els dos comentaris anteriors i els trobo fora de lloc. De fet, els trobo fora de lloc en línia amb bona part del contingut del web de RCat quant a calúmnies personals i especialment aquesta voluntat que s'observa de negar la legitimitat ideològica de les altres opcions. De fet, només cal passejar-s'hi una mica per veure per on van els trets, que des del meu punt de vista, es poden resumir en pensament personalista i anti-intel·lectual.

    Per exemple, em va molestar moltíssim que en un article allí publicat allí (RCat) és qualifiqués un alt càrrec per Esquerra (simpatitzant no militant) com a "estòmac agraït" per justificar una determinada opció dins de les dinàmiques del congrés nacional. No m'agrada gens aquest estil rosa i familiaritzat amb les desqualificacions personals perquè crec que el nostre vell partit republicà no es mereix un pensament tan barroer, planer i estomacal.

    No so un partit monolític, ni ho vull, però m'estic cansant de tanta incorrecció per part d'algunes (afortunadament no totes) persones d'algunes tendències.

  • Guanyar, sense arribar al 50%, i prou.
    Andreu | dissabte, 11 d'octubre de 2008 | 15:24h
    Això de ser "la millor candidatura" és una pretensió de membre que en forma part. Com ho saps que és "la millor"? Per que ha guanyat?

    Doncs, aixi, digues be alt, també, que el teu partit va triar per a president de Catalunya, a unes persones queno són les millors possibles, i a una candidatura sociata que, a més de perdedora clara, no és la millor.

    Per què no ets una mica coherent?
    I, a nivell intern, això de donar-te tu premis (els aparells fomentem la democràcia.....) no es senyal nin d'humilitat, ni de distribució de funcions i de poders.  Per cert, així en Puigcercos es el millor, perque va guanyar al Congrès amb el 37% dels  vots?  I en Benach serà dels pitjors, per que va quedar penultim, molt per sota del que es pensava?

    O nomes hi ha adjectius per als amics, i per a altres situacions ja  no te'ns els mateixos paràmetres?

    Guanyar la Federacio de Barcelona, amb menys de la meitat dels vots. Fet.
    El President del partit és d'un altre corrent, i va guanyar el congrès amb el 37% dels vots.

    Una mica entremaliat, no?  I , amb quina coherència, podeu demanar unitat, unitat, i altres trileries?

    Que administreu bé, que fa falta.

    Cordialment,
  • Estic contenta
    Rosa| Adreça electrònica | dissabte, 11 d'octubre de 2008 | 10:46h
    No entenc que puguis estar content havent guanyat nomes amb el 46 % dels vots. Però segur que estàs content perquè podràs seguir enganxat a la poltrona. Ens trobarem a les properes eleccions al parlament, i ja veurem si seguiràs tant content.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats