El que hem sentit aquests dies al País Valencià no té preu. És increïble tot el que hi hem trobat; les persones amables, les veus a desenes que emocionen, les nits d'Ontinyent i la necessitat de seguir sentint per poder ser.
El dimarts vam estar a Castelló de Rugat, a l'Institut Manuel Sanchis Guarner. Malgrat algunes pintades anticatalanistes que algú havia incrustat en una paret del centre educatiu, vam participar dels actes del Correllengua que s'hi organitzaven aquell mateix dia. Vam actuar a la sala d'actes, davant d'un centenar d'alumnes d'ESO i Batxillerat.
L'endemà, vam estar a la capital de La Vall d'Albaida, Ontinyent. Que, al mateix temps, era el lloc on estàvem allotjats amb en Víctor Nin. La nit de dimecres, nit prèvia a la diada del País Valencià, la diada del 9 d'octubre, vam realitzar un concert al Pub l'Almàssera, just al centre de la població. El local es va omplir i em va fer emocionar enormement. No tinc paraules per descriure aquella nit; quan el cant és compartit, amb energia, alegria i sense complexes, la il·lusió de veure col·lectivitzada aquesta feina és grandiosa. És un cant a l'esperança, com diu el company i amic Pau Alabajos, però sobretot és un cant de tothom; una eina per a l'alliberament. Vam compartir escenari amb la gent de Rapsodes (que genial tot això que feu, companys!) i, després d'intercanviar-nos discos i samarretes, vam tornar cap a la pensió, que el dijous havíem de llevar-nos ben d'hora per anar cap a València i agafar un tren cap a Barcelona.
Pel matí del dia 9, és a dir, el matí d'ahir, vam sentir de ben a prop la impotècia imposada. Vam colar-nos a la manifestació espanyolista i feixista del matí, en la que hi participen tots aquells que a la tarda insulten, agredeixen i menyspreen a totes aquelles persones que es manifesten lliurement pel país, la cultura i la llengua. Vam sentir impotència perquè algú va desplegar una estelada immensa just on acabava la seva manifestació. I els feixistes, des de baix, deixaven anar tot tipus de comentaris agressius (¡Un par de tiros a todos esos de ahí arriba!) que, evidentment, van fer que abandonéssim l'experiència de voler veure què passava dins d'aquell amalgama de bigotis nostàlgics franquistes.
El país existeix. I, això, és una realitat.
Visca el País Valencià!
A la imatge, la manifestació de l'Esquerra Independentista, ahir a la tarda, pels carrers de València.
El dimarts vam estar a Castelló de Rugat, a l'Institut Manuel Sanchis Guarner. Malgrat algunes pintades anticatalanistes que algú havia incrustat en una paret del centre educatiu, vam participar dels actes del Correllengua que s'hi organitzaven aquell mateix dia. Vam actuar a la sala d'actes, davant d'un centenar d'alumnes d'ESO i Batxillerat.
L'endemà, vam estar a la capital de La Vall d'Albaida, Ontinyent. Que, al mateix temps, era el lloc on estàvem allotjats amb en Víctor Nin. La nit de dimecres, nit prèvia a la diada del País Valencià, la diada del 9 d'octubre, vam realitzar un concert al Pub l'Almàssera, just al centre de la població. El local es va omplir i em va fer emocionar enormement. No tinc paraules per descriure aquella nit; quan el cant és compartit, amb energia, alegria i sense complexes, la il·lusió de veure col·lectivitzada aquesta feina és grandiosa. És un cant a l'esperança, com diu el company i amic Pau Alabajos, però sobretot és un cant de tothom; una eina per a l'alliberament. Vam compartir escenari amb la gent de Rapsodes (que genial tot això que feu, companys!) i, després d'intercanviar-nos discos i samarretes, vam tornar cap a la pensió, que el dijous havíem de llevar-nos ben d'hora per anar cap a València i agafar un tren cap a Barcelona.
Pel matí del dia 9, és a dir, el matí d'ahir, vam sentir de ben a prop la impotècia imposada. Vam colar-nos a la manifestació espanyolista i feixista del matí, en la que hi participen tots aquells que a la tarda insulten, agredeixen i menyspreen a totes aquelles persones que es manifesten lliurement pel país, la cultura i la llengua. Vam sentir impotència perquè algú va desplegar una estelada immensa just on acabava la seva manifestació. I els feixistes, des de baix, deixaven anar tot tipus de comentaris agressius (¡Un par de tiros a todos esos de ahí arriba!) que, evidentment, van fer que abandonéssim l'experiència de voler veure què passava dins d'aquell amalgama de bigotis nostàlgics franquistes.
El país existeix. I, això, és una realitat.
Visca el País Valencià!
A la imatge, la manifestació de l'Esquerra Independentista, ahir a la tarda, pels carrers de València.
(ten recordes de una que tenia la agenda plena de fotos teves?Doncs soc jo ;))
Sincerament em vaig deprimir un poc, perque vaig sortir a la cívica am uns companys amb banderes del bloc i nacionalistes valencianes i la gent no parava d'insultar-nos i amenaçarnos. Lamentable. Però aquestes coses em van donar forces per anar per la vesprada a la mani, plovent i tot, vam acabar empapats, pero satisfets al mateix temps.
be, poc mes a dir, una salutació i molta sort!
Si anem aixina encara podriem veure als arabs reclamant la peninsula ibèrica per al islam pels seus anys d'ocupació com a classe dominant.
I desde la idea de Països catalans es creu en una sobirania de cada poble, amb el dret a decidir. Però molta gent entavana dient que des del principat volem imposar. No tenim cap poder per fer-ho, i estem en contra de les imposicions, per que n' hem petit durant molts anys. En canvi l' estat espanyol, per dret a conquesta si que te poder per fer espanyol per collons.
ahir vaig sentir-me orgullosa al escoltar per la ràdio que havien desplegat una enorme estelada, tot i que Canal 9 va ignorar completament els fets, i de vesprada amb una mica de por pel que poguera passar vaig anar a la mani amb les amigues, i resistirem i resistirem a la gran quantitat d'aigua i vent que semblava anar en contra nostra.
com bé has dit: el país existeix, i crec que cada vegada amb més força.
Acabo de veure l'escirt i els concerts sobre que tornaràs a Euskal Herria!!!
Potser coincidim (si no, podem fer per coincidir! jeje) perquè estic planejant una escapadeta cap a Donosti cap al 15 de Novembre!!! Ja en parlarem!