Els blaveros il·lustrats o neoblaveros fa
temps que intenten legitimar la blavera com a ensenya de "conciliació" entre valencians. Per això sovint regiren arxius i calaixos en cerca i
captura d’una antiga ensenya amb pedaç blau que done suport a la seua tesi,
segons la qual ambdues ensenyes, la senyera i la blavera, ja haurien servit per
identificar-nos, de segles enllà cap a ençà, a tots els valencians. L’objectiu
final de tot plegat és aconseguir legitimar un altre element simbòlic de
diferenciació amb els catalans. De moment, ja han aconseguit diferenciar la
llengua a través l’AVL, i ara els seus esforços se centren a aconseguir-ho amb l’ensenya
blavera. D’ací la polèmica que s’ha originat al voltant del llibre que els ha
dedicat l’històriador Pau Viciano, Barres i corones. La bandera de la
ciutat de València (segles XIV-XIX), d'editorial Afers.
Tanmateix, encara que trobaren un milió d'evidències que demostraren la seua enrònia, fins i tot que en trobaren una cosida en l'albarda del cavall de Jaume I, a alguns ens resulta i ens resultarà
impossible identificar-nos, com a valencians, amb la blavera. Testenguaret n’ha
explicat prou clarament el perquè en el post Per les seues ensenyes…:
«A propòsit de
l'inacabable debat reprès pels neoblavers sobre l'eficàcia de la senyera
coronada com a bandera de tots els valencians (¿?); només cal fer una
ullada a les banderes dels rebentadors del Correllengua per imaginar-nos el
model de país que ens proposen.»
només volia dir-te que jo pertany a una generació (ideològica, més que temporal) que es deu únicament al poble valencià. Pense que tu, com molts altres, vos deveu al catalanisme, com a moviment, i no aneu a renunciar, em pareix molt legítim. Però jo no, no me dec a cap moviment ni tradició, no tinc "pares" ni "mestres" a qui seguir amb fe orba. Jo vull un País Valencià, més país i més valencià, i això ni Fuster ni Blaver amb la seua eterna picabaralla m'ho van a donar, per tant no tinc més remei que reinventar el valencianisme, botar-me els dogmes, els "prohibit el pas", els etiquetatges lapidaris i buscar a altres que vullguen formar part d'eixa generació que no vol saber de batalles ni essències, de països sense nom o de regnes casposos. Una generació que siga capaç de fer quallar un projecte ÚTIL en comptes d'utilitari. Amb senyera amb blau, amb cant regional o amb pikachu si fa falta, sempre i quan el camí sempre ens duga un poc més lluny de l'alienació espanyolista a la que estem sotmesos i sotmeses els valencians.
Si per això sóc neoblaver d'anar per casa (il·lustrat em queda molt gran) ho seré sense problemes, les etiquetes no m'afecten, no m'embruten, sobretot quan, des d'altes torres de marfil, m'han llançat tantes i tan diverses etiquetes que ja ha quedat demostrat que sóc inclassificable i per tant que he aconseguit alguna cosa, desmarcar-me de Fuster i Blaver, que seguixen donant la mateixa sol·lució a un problema que van plantejar malament des d'un principi.
Un mallorquí de Manacor |
dimecres, 19 de novembre de 2008 | 09:03h
Uei company, crec que confons la gimnàsia amb la magnèsia. Jo soc també d'una generació que no creu amb dogmes, ni mestres, ni sa puta... Ara bé estic convençut que no podem perdre ni el nord, ni el sud, ni el centre, perquè sense principatins ni valencians, som com alllò que es diu "un pedacito d'España hechado al mar" Crec sincerament que la unió fa la força i que seguir en l'esquarterament administratiu i mental ajuda a l'enemic a avançar. De fet crec que culpar als que t'han precedit és simplament per inmaduresa preclara. Si hem reculat és perquè Espanña ha aplicat tota la seva força segle darrera segle. Culpar a Fuster és roí. Dir-me que jo no form part del teu subjecte nacional és simplament alienació nacional
cucarella |
diumenge, 12 d'octubre de 2008 | 19:57h
Amadeuhorta, fes-t'ho mirar perquè part el teu discurs ja l'escoltava quan portava pantalons acampanats i l'extrema dreta blavera, valga la redundància, bramava pels carrers de València al crit de "Arriba España" i "no mos faureu catalans". Fes-te mirar les afirmacions aqueixes que fas que tothom estem equivocats, però tu no. Però sobretot fes-te mirar certes afirmacions excessives, com ara que et deus únicament al poble valencià, que és com dir que tots els altres que no pensem com tu som, més encara si som catalanistes, som valencians bords o defectusos, però sobretot venuts a l'or català, que és la versió antiga i original del teu "vos deveu al catalanisme". Si vols fer alguna cosa pel teu país, estudia amb atenció les moltes pàgines que he escrit en català de la Costera, i segueix-me, si pots, la petjada.
Bocabadat m'he quedat de llegir la teua resposta, perquè res té a vore amb el que jo he dit, no he dit que tothom està equivocat, no he dit que jo no ho estic, no he dit que tu o altres sou valecians bords o defectuosos, no he dit que tu ni ningú siga un venut a l'or català, d'on et traus totes eixes mentides? Tampoc encertes en relacionar-me amb l'extrema dreta blavera, si és que és això el que volies dir, perquè certament no entenc eixa referència a una època que m'és per motius d'edat desconeguda.
Quan dic que et deus al catalanisme (No sé de quin or català em parles, si guanyes un sou vingut del nord, m'alegre per tu. Però no parlava de res d'això) Em referia a les conviccions polítiques. No he dit res que no hages manifestat tu en el passat, no has abandonat en el terreny nacional i polític els postulats del fusterianisme original, i has manifestat, sempre que has tingut ocasió, que el "neoblaverisme il·lustrat" (com tu l'anomenes) no et faria canviar les teues conviccions polítiques. Fins i tot has tingut debats molt pujats de to amb altres intel·lectuals per estes qüestions. A això em referia amb lo de que et deus al catalanisme, tal vegada hauria d'haver emprat "fusterianisme" per a que quedara més clar. Quan dic que jo em dec al poble valencià, tampoc intente dir que tu o altres sou mals valencians sinó que jo he pres la decisió d'allunyar-me dels "-ismes" (Fuster i Blaver) que han conduit al País Valencià a una guerra esquizofrènica que ha matat el sentiment de valencianitat del nostre poble, a base de que es relacione tot allò valencià amb el conflicte. Així ens hem convertit en un dels pobles de l'Estat amb menys amor propi i amb més espanyolistes.
Crec que davant esta situació, cal que, els qui tenim una visió del poble valencià més perfecta o com a mínim més digna, del que actualment tenim, busquem indefugiblement la manera de connectar amb el poble i a poc a poc anar traient-lo del seu somni, utilitzant totes les eines necessàries i útils i desconflictivitzant la valencianitat.
Sé que eixe no és el camí, perquè tu, et deus al catalanisme, però per damunt de les idees està el nostre poble, i ens necessita més que mai.
També sé que no vaig a convéncer-te, no negaré que em queda la mínima esperança, de que almenys haja aconseguit evitar que seguisques amb l'odi manifest cap els qui em pres la decisió de la que et parle. Tal vegada, la nostra via no siga la que més t'agrada, però la teua, la del binomi, la de la gresca, la del conflicte, ens ha ofegat i alguns volem, necessitem, exigim, eixir fora i respirar aire pur.
cucarella |
dilluns, 13 d'octubre de 2008 | 16:37h
Fes-t'ho mirar, xicon. Les paraules que fas servir et descriuen, fins i tot diria que et delaten. Fes-t'ho mirar perquè sovint parles com si visqueres en la paranoia. I, sobretot, fas gala d'una profunda ignorància. Però de tot el que has abocat, només hi ha una afirmació teua que m'ha pegat tort: quan dius això tan estrambòtic de «almenys haja aconseguit evitar que seguisques amb l'odi manifest...» Odiar és cansat i inútil. Per tant, practique poc l'odi. No confundisques tu la contundència expressiva amb l'odi. Has d'aprendre a destriar les emocions i els sentiments que expressen les paraules. Del contrari sempre et passarà això que et passa ara: que t'encendràs com un lluquet, no entendràs res i carregaràs les teus opinions de profunds prejudicis.
A mi em fan gràcia aquests il·lustrats, basen les seves teories en un parell de portolans, i quan els indiques que els portolans mostren moltes més coses que no els agraden gens, s'emprenyen com mones i t'acusen d'essencialista. Rigor científic en diuen, consisteix en què tot el que afirmen ells és científic, i tot el que pensen els demes són deliris nacionalistes. Ja s'ho faran.
... els blavers i altres incults són experts en vexil·logia? Saben qui és Josep Porter i Moix, germà de Miquel Porter i Moix? A Prada ens va fer un curs de vexil·lologia, i evidentment van tractar el tema del blau. Pot ser si llegiren més?
Per primera vegada veig que comences a mentir, no sé si de forma conscient o
inconscient. Si has llegit una miqueta el que dic al blog, sabràs que
menteixes de forma flagrant en dir que busquem una legitimitat històrica de la
senyera coronada. Basem la nostra proposta en què (independentment de la història
de la bandera de la ciutat de València) no ens considerem ni catalans ni
catalanistes, sinó valencians i valencianistes i per això volem una bandera
valenciana diferent de la catalana. La voluntat de saber si la bandera de
València té blau des del segle XV o del XIX naix de la pura curiositat
historiogràfica i del fet que Orts va “oblidar-se” dels documents que
contradeien la seua interpretació.
Si tu ni molts altres us voleu sentir identificats amb la coronada, feu-ho legítimament i
amb arguments però no amb demagògia que relaciona una bandera amb determinats grups violents que l'utilitzen. O és que la teua senyera és un nyap fastigós
perquè la facen servir uns animals ultres? http://estelnegre.balearweb.net/post/28157
Dic: «L’objectiu
final de tot plegat és aconseguir legitimar un altre element simbòlic de
diferenciació amb els catalans.»
Dius:«...no ens considerem ni catalans ni catalanistes, sinó valencians i valencianistes i per això volem una bandera valenciana diferent de la catalana.»
O escrius molt malament, cosa que sabem que no és certa, o és que jo ja he perdut la comprenció lectora, que segurament... però fas causa-efecte en dir que regirem la història per "legitimar la blavera", com si el fet que en trobàrem una cosida en l'albarda del cavall de Jaume I fóra una raó que donem per a dir: "valencians, esta és la nostra bandera perquè ho és des de l'edat mitjana".
Res més lluny de la realitat, quan en tot moment el que diem és que per molt que la bandera de València duga blau i corona des del segle XV això no vol dir absolutament res pel que fa a la bandera del País Valencià, ja que simplement era la bandera històrica de la capital, però no del regne ni del conjunt dels valencians. Per tant, o menteixes conscientment, o intoxiques, o potser has estat tu qui ha perdut la comprensió lectora, o segurament sóc jo el que no és ja capaç d'explicar-se.
Respecte als portolans del segle XV en què ix la bandera de la ciutat de València amb blau i corona, que són bastants més que dos i que Orts va "oblidar", també a Pau Viciano l'han fet dubtar bastant ("és, certament, una dada que no pot menystenir-se" diu), tot i que els dóna una altra explicació a la que vam donar nosaltres, que, malgrat tot, continuem pensant el mateix.
I no conte tot açò en el teu blog per convéncer-vos, que ja sé que no ho faré, sinó simplement perquè m'ha sobtat que es recurrisca a la mentida i a unes estratègies que comencen a recordar-me el blaverisme: no voler sentir els altres i respondre amb menyspreu gratuït en compte d'argumentar tranquil·lament.
cucarella |
divendres, 10 d'octubre de 2008 | 07:43h
Crec que l'estratègia del blaverisme la fa qui n'està més a prop, i els comentaris teus i meus que he destacat adés ens diuen prou clarament qui està més a prop d'això, en l'objectiu i en l'estratègia.
De fet, fa anys que no pareu de pegar-li voltes al nano de la simbologia. Del contrari, ja se n'hauríeu oblidat, de les banderes, i fa temps que us preocuparia més la política. L´unica vegada que he pres part presencial en un congrés d'UPV (no he estat mai al BNV), va ser durant durant el decisiu congrés de L'Eliana, l'any 1996. A propòsit de la ponència política marc, que proposava acceptar la blavera i renunciar als Països Catalans i tota la pesca tercerviïsta o neoblavera, jo vaig dir que no m'interessava gens el debat sobre les essències sinó aclararir per què després de quinze anys de política activa UPV continuava sense fer forat en la societat valenciana.
Fet i fet, aquella estratègia de replantejants simbòlics i nacionals solament ha aconseguit una profunda divisió. I dotze anys després de tot plegat, s'ha vist que el problema no és de símbols ni de redefinicions nacionals, sinó falta de polítics i d'eficàcia política. A la vista estan els (pobres/ridículs) resultats. Al final, amb tant de blau i tanta nació valenciana no heu fet res més que escampar les gallines dins i fora del corral. De fet, avui no compartim ni la unitat de la llengua, perquè cada u de nosaltres entén la unitat de manera diferent, i diria que divergent.
Trobe que pagaria la pena que paràreu uns instants de regirar calaixos en busca del blau etern i féreu una mica d'autocrítica. On ha acabat el nacionalisme valencià amb tant de debat sobre les essències? Quins èxits polítics heu aconseguit amb tot plegat? Millor hauria estat deixar les coses simbòliques i nacionals com estaven i haver fet una mica de política coherent i contundent. Només amb una miqueta n'hauríem tingut prou. De monent, dotze anys perduts i una divisió profunda i, jo crec, irreconciliable.
Els discursos també són importants, però, sí, plenament d'acord amb això que el que falten són polítics, eficàcia política i treball. Jo simplement dic les coses com les veig, perquè em pareix una barbaritat intel·lectual, política i identitària la proposta nacionalista dels Països Catalans, no és que m'haja fet "revisionista" perquè vaja buscant fórmules per tal que el catalanisme faça forat en la societat valenciana. Si les generacions anteriors heu apostat pel catalanisme com a via per a construir el mateix país que vull construir jo a través del valencianisme, què he de fer? acceptar-ho perquè sí? O dimitisc de la tasca o dic el que pense... Però bé, no res i avant.
En una manifestació d'aquestes que he anat en els darrers anys a València, una amiga em va demostrar com es podia aturar en la pràctica la retòrica de la senyera blava.
Si bé, és cert que la senyera de quatre barres (i m'atreviria a dir que amb estel vermell) és l'ensenya del País Valencià, hi ha un matís respecte la ciutat de València (amb accent obert).
El matís és que històricament la bandera amb el blau també va ser una ensenya de la ciutat comtal.
Per aquesta raó, la meva amiga els cridava ben fort pels carrers del Carme "Eixa bandera també és catalana!". I això els desconcertava.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
només volia dir-te que jo pertany a una generació (ideològica, més que temporal) que es deu únicament al poble valencià. Pense que tu, com molts altres, vos deveu al catalanisme, com a moviment, i no aneu a renunciar, em pareix molt legítim. Però jo no, no me dec a cap moviment ni tradició, no tinc "pares" ni "mestres" a qui seguir amb fe orba. Jo vull un País Valencià, més país i més valencià, i això ni Fuster ni Blaver amb la seua eterna picabaralla m'ho van a donar, per tant no tinc més remei que reinventar el valencianisme, botar-me els dogmes, els "prohibit el pas", els etiquetatges lapidaris i buscar a altres que vullguen formar part d'eixa generació que no vol saber de batalles ni essències, de països sense nom o de regnes casposos. Una generació que siga capaç de fer quallar un projecte ÚTIL en comptes d'utilitari. Amb senyera amb blau, amb cant regional o amb pikachu si fa falta, sempre i quan el camí sempre ens duga un poc més lluny de l'alienació espanyolista a la que estem sotmesos i sotmeses els valencians.
Si per això sóc neoblaver d'anar per casa (il·lustrat em queda molt gran) ho seré sense problemes, les etiquetes no m'afecten, no m'embruten, sobretot quan, des d'altes torres de marfil, m'han llançat tantes i tan diverses etiquetes que ja ha quedat demostrat que sóc inclassificable i per tant que he aconseguit alguna cosa, desmarcar-me de Fuster i Blaver, que seguixen donant la mateixa sol·lució a un problema que van plantejar malament des d'un principi.
Gràcies pel teu temps
Si vols fer alguna cosa pel teu país, estudia amb atenció les moltes pàgines que he escrit en català de la Costera, i segueix-me, si pots, la petjada.
Quan dic que et deus al catalanisme (No sé de quin or català em parles, si guanyes un sou vingut del nord, m'alegre per tu. Però no parlava de res d'això) Em referia a les conviccions polítiques. No he dit res que no hages manifestat tu en el passat, no has abandonat en el terreny nacional i polític els postulats del fusterianisme original, i has manifestat, sempre que has tingut ocasió, que el "neoblaverisme il·lustrat" (com tu l'anomenes) no et faria canviar les teues conviccions polítiques. Fins i tot has tingut debats molt pujats de to amb altres intel·lectuals per estes qüestions. A això em referia amb lo de que et deus al catalanisme, tal vegada hauria d'haver emprat "fusterianisme" per a que quedara més clar. Quan dic que jo em dec al poble valencià, tampoc intente dir que tu o altres sou mals valencians sinó que jo he pres la decisió d'allunyar-me dels "-ismes" (Fuster i Blaver) que han conduit al País Valencià a una guerra esquizofrènica que ha matat el sentiment de valencianitat del nostre poble, a base de que es relacione tot allò valencià amb el conflicte. Així ens hem convertit en un dels pobles de l'Estat amb menys amor propi i amb més espanyolistes.
Crec que davant esta situació, cal que, els qui tenim una visió del poble valencià més perfecta o com a mínim més digna, del que actualment tenim, busquem indefugiblement la manera de connectar amb el poble i a poc a poc anar traient-lo del seu somni, utilitzant totes les eines necessàries i útils i desconflictivitzant la valencianitat.
Sé que eixe no és el camí, perquè tu, et deus al catalanisme, però per damunt de les idees està el nostre poble, i ens necessita més que mai.
També sé que no vaig a convéncer-te, no negaré que em queda la mínima esperança, de que almenys haja aconseguit evitar que seguisques amb l'odi manifest cap els qui em pres la decisió de la que et parle.
Tal vegada, la nostra via no siga la que més t'agrada, però la teua, la del binomi, la de la gresca, la del conflicte, ens ha ofegat i alguns volem, necessitem, exigim, eixir fora i respirar aire pur.
Vicent
Llíria
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1107304683 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
a:link, span.MsoHyperlink
{mso-style-priority:99;
color:blue;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
a:visited, span.MsoHyperlinkFollowed
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
color:purple;
mso-themecolor:followedhyperlink;
text-decoration:underline;
text-underline:single;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-hansi-font-family:Calibri;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
Per primera vegada veig que comences a mentir, no sé si de forma conscient o
inconscient. Si has llegit una miqueta el que dic al blog, sabràs que
menteixes de forma flagrant en dir que busquem una legitimitat històrica de la
senyera coronada. Basem la nostra proposta en què (independentment de la història
de la bandera de la ciutat de València) no ens considerem ni catalans ni
catalanistes, sinó valencians i valencianistes i per això volem una bandera
valenciana diferent de la catalana. La voluntat de saber si la bandera de
València té blau des del segle XV o del XIX naix de la pura curiositat
historiogràfica i del fet que Orts va “oblidar-se” dels documents que
contradeien la seua interpretació.
Si tu ni molts altres us voleu sentir identificats amb la coronada, feu-ho legítimament i
amb arguments però no amb demagògia que relaciona una bandera amb determinats grups violents que l'utilitzen. O és que la teua senyera és un nyap fastigós
perquè la facen servir uns animals ultres? http://estelnegre.balearweb.net/post/28157
final de tot plegat és aconseguir legitimar un altre element simbòlic de
diferenciació amb els catalans.»
Dius:«...no ens considerem ni catalans ni catalanistes, sinó valencians i valencianistes i per això volem una bandera valenciana diferent de la catalana.»
Res més lluny de la realitat, quan en tot moment el que diem és que per molt que la bandera de València duga blau i corona des del segle XV això no vol dir absolutament res pel que fa a la bandera del País Valencià, ja que simplement era la bandera històrica de la capital, però no del regne ni del conjunt dels valencians. Per tant, o menteixes conscientment, o intoxiques, o potser has estat tu qui ha perdut la comprensió lectora, o segurament sóc jo el que no és ja capaç d'explicar-se.
Respecte als portolans del segle XV en què ix la bandera de la ciutat de València amb blau i corona, que són bastants més que dos i que Orts va "oblidar", també a Pau Viciano l'han fet dubtar bastant ("és, certament, una dada que no pot menystenir-se" diu), tot i que els dóna una altra explicació a la que vam donar nosaltres, que, malgrat tot, continuem pensant el mateix.
I no conte tot açò en el teu blog per convéncer-vos, que ja sé que no ho faré, sinó simplement perquè m'ha sobtat que es recurrisca a la mentida i a unes estratègies que comencen a recordar-me el blaverisme: no voler sentir els altres i respondre amb menyspreu gratuït en compte d'argumentar tranquil·lament.
De fet, fa anys que no pareu de pegar-li voltes al nano de la simbologia. Del contrari, ja se n'hauríeu oblidat, de les banderes, i fa temps que us preocuparia més la política. L´unica vegada que he pres part presencial en un congrés d'UPV (no he estat mai al BNV), va ser durant durant el decisiu congrés de L'Eliana, l'any 1996. A propòsit de la ponència política marc, que proposava acceptar la blavera i renunciar als Països Catalans i tota la pesca tercerviïsta o neoblavera, jo vaig dir que no m'interessava gens el debat sobre les essències sinó aclararir per què després de quinze anys de política activa UPV continuava sense fer forat en la societat valenciana.
Fet i fet, aquella estratègia de replantejants simbòlics i nacionals solament ha aconseguit una profunda divisió. I dotze anys després de tot plegat, s'ha vist que el problema no és de símbols ni de redefinicions nacionals, sinó falta de polítics i d'eficàcia política. A la vista estan els (pobres/ridículs) resultats. Al final, amb tant de blau i tanta nació valenciana no heu fet res més que escampar les gallines dins i fora del corral. De fet, avui no compartim ni la unitat de la llengua, perquè cada u de nosaltres entén la unitat de manera diferent, i diria que divergent.
Trobe que pagaria la pena que paràreu uns instants de regirar calaixos en busca del blau etern i féreu una mica d'autocrítica. On ha acabat el nacionalisme valencià amb tant de debat sobre les essències? Quins èxits polítics heu aconseguit amb tot plegat? Millor hauria estat deixar les coses simbòliques i nacionals com estaven i haver fet una mica de política coherent i contundent. Només amb una miqueta n'hauríem tingut prou. De monent, dotze anys perduts i una divisió profunda i, jo crec, irreconciliable.
Salut, i a vore vindre.
Salut i independència des de l'Ebre
Si bé, és cert que la senyera de quatre barres (i m'atreviria a dir que amb estel vermell) és l'ensenya del País Valencià, hi ha un matís respecte la ciutat de València (amb accent obert).
El matís és que històricament la bandera amb el blau també va ser una ensenya de la ciutat comtal.
Per aquesta raó, la meva amiga els cridava ben fort pels carrers del Carme "Eixa bandera també és catalana!". I això els desconcertava.
Potser és un camí...