Hem assolit una fita mediambiental. Fa més d’un any que el riu Serpis porta aigua, concretament des de la matinada del 6 d’octubre de 2007, quan van succeir unes fatals inundacions que d’altra banda són pròpies i previsibles al nostre clima mediterrani.
Però no sempre tenim aigua al riu. Si normalment el Serpis està sec com la moixama i no passa res, és perquè alguna cosa falla, doncs la legalitat vigent determina que cal respectar el cabal ecològic de tots els rius. Alguns llauradors afirmen que...
...el fet que l’embassament de Beniarrés estiga més ple que mai és degut a l’abandonament de nombrosos bancals de taronger. Fins i tot després d'haver estat desembassant aigua a l'agost, el mes de setembre el pantà de Beniarrés estava al 55%. Ací la llei tan sols es respecta quan el pantà està ple a vessar.
Es veu que l’autoritat competent, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, es pensa que si l’aigua no és per a regar és per a fer bonic. Doncs no, tenim peixos, crustacis, moluscs, insectes, aus que se’n alimenten i tota una xarxa tròfica. Un ecosistema que depén de l’aigua, una vida que existia abans que sobreexplotàrem el riu Blanc, que és com els àrabs anomenaren el Serpis, segons ens recordava el nostre mestre Joan Pellicer. Però a Beniarrés tan sols amollen aigua quan els en “sobra”.
Des de l'Ajuntament de Gandia, a l’avantguarda en la millora del paisatge urbà -a excepció del que pertany als eixamples de la ciutat-, han apostat per integrar el riu amb un gran parc. Aquesta iniciativa mereix un bon aplaudiment. Pixavins, a Gandia ho farem millor que a València, on en el seu dia se'ls va acudir deixar el riu sense una gota d'aigua. No els calia eixugar-lo del tot, podien haver mantingut un cabal ecològic a l’antic Túria.
D'una altra banda, les aigües del Serpis les hem vistes de molts colors extranys, més enllà del blanc que el tenyeix quan ve una riuada, com sovint passa a la tardor. A més a més algunes vegades hem detectat les fortes olors que en provenien. Però amb el parc urbà que es projecta les aigües del riu d’Alcoi estaran a l’abast de la ciutadania, i no serà acceptable que tinguen mal aspecte o fagen pudor.
Però no són aquestos tots els atemptats que ha patit el riu. S’hi han fet obres en l’època de nidificació de les aus, i amb el mateix fi s’ha eliminat indiscriminadament la vegetació de ribera, medi inexcusable per a la reproducció de l’avifauna. S’hi han introduït espècies exòtiques, com la truita arc-iris. Aquest peix és un nou depredador en un hàbitat on s’ha descrit una de les espècies en major perill d’extinció del país, el samaruc. I maltractar l’hàbitat d’aquest peixet pot significar una infracció del codi penal, entre altres lleis i directives europees, bé que ho saben a Xeresa.
Tot i ser capdavanters en la integració del riu en el paisatge urbà, la flamant Ribera del Serpis -que encara no ha començat a construir-se a la ciutat ducal per retards de paperassa- sembla que serà una altra obra dura de ciment i metall. Després del relatiu i discutit èxit de la plaça del "Prado" del Raval de Gandia, caldria analitzar si el que faran als marges del Serpis és habitable des del maig fins a l’octubre, atesa la calor que pot fer-hi. Moltes veus demanen una obra integrada amb el microclima fresc que li correspon a una ribera, amb el seu propi bosc de franges horitzontals paral·leles a l'aigua. Seria una llàstima perdre una altra oportunitat.
En qualsevol cas, esperem que al riu mai més li manque el seu cabal ecològic. També s’haurà d’anar amb molt de compte amb les aigües fecals, doncs serà un problema a controlar en tota la conca, i no és molt realista pensar que siga possible al 100%, amb els problemes sanitaris que açò puga provocar.
El Serpis demana vida des del seu naixement baix del port de la Carrasqueta. La demana quan troba el riu Barxell que li dóna aigua i amb el bes del Vernissa en travessar la Safor. I la vol fins a la seua desimbocadura, que és perfectament una zona humida. El riu és vida.
Un saludet Roger.
Jaume I ha tornat a renàixer al meu cor....tot ha eixit bé.