Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt del Barcelonès Nord. L'article tracta sobre la situació dels alumnes que no poden començar el curs en haver-se inscrit fora de temps. En molts casos es tracta d'immigrants que han arribat a la ciutat quan el termini de matriculació ja estava tancat.Aquest és l'enllaç a l'article que avui ha publicat el diari on s'explica el cas.
Amb pocs dies de diferència s'ha fet públic que centenars de nens i nenes dels municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet no tenen escola on estudiar aquest curs. Aquesta situació es produeix per l'arribada, que ningú pot regular, de famílies immigrades, que es presenten amb els seus fills quan el període de matriculació està tancat o que, senzillament, volen portar la canalla a col·legi però no han seguit, per desconeixement i segurament en algun cas per desídia, la tramitació oportuna. El problema no és pas petit, 300 alumnes a Santa Coloma, segons Comissions Obreres, i 400 a Badalona, segons la Plataforma per la Millora de l'Escola Pública de la ciutat; en aquest darrer cas, el consistori només reconeix l'existència de 200 casos, que ja posats és una situació igualment greu.
Es vulgui o no reconèixer-ho des de l'administració, aquest és un problema que sorgeix cada any des de ja en fa uns quants, perquè ningú disposa d'una bola de vidre que li permeti saber quants alumnes que han de ser obligatòriament escolaritzats arribaran quan, fent servir un símil futbolístic, ja hagi començat la temporada. Els sindicats acusen l'administració municipal de falta de previsió, però haurien d'admetre que és molt difícil quantificar quants nens tindràs a la porta de l'escola demanant per entrar-hi, sobretot si es té en compte que els processos de matriculació es fan, lògicament, amb molta antelació. És cert que es pot fer una certa previsió que el problema existirà, i estic convençut que això es fa, però no se'n pot quantificar la magnitud.
A Badalona, els integrants de la plataforma –sindicats, associacions de mares i pares i la Federació d'Associacions de Veïns– es queixen que la solució que els dóna la Generalitat i l'Ajuntament és augmentar la ràtio d'alumnes per classe, passant de 25 a 26 i de 20 a 21 o 22 en el cas dels centres declarats d'atenció especial. Es queixen, però, que aquesta mesura incompleix la llei i que les administracions es neguen a posar per escrit la proposta, cosa que carrega tota la responsabilitat en els executors del sistema educatiu, i eximeix de responsabilitat qui obliga a prendre la mesura.
Sembla que una altra opció que es proposa, per parar el cop, és la creació d'unes aules d'escola infantil i primària en les quals es concentrarien aquests nens. En la pràctica, això, com indiquen els sindicats, porta a la segregació d'aquest alumnat, quan precisament l'esperit de la legislació actual és la d'aconseguir la màxima barreja d'alumnes per evitar la creació d'escoles que siguin guetos. Potser com a mesura temporal no hi ha altra solució, però l'experiència ensenya que sovint la temporalitat pot allargar-se anys i panys o convertir-se, fins i tot, en un sistema homologat.
És un problema complex, que denota que hi ha falta de places educatives. Si n'hi hagués un cert excedent, aquests fluxos podrien ser absorbits sense tota aquesta problemàtica que, sobretot, afecta i molt els qui l'han de suportar, que, un cop més, són els que representen els sectors més desafavorits de la societat. Quan es tracta de rebre, sempre reben els mateixos.
És una evidència que calen més escoles (i per tant més mestres), que cal buscar més la complicitat l'escola concertada perquè assumeixi la quota d'immigració que realment li pertoca, i que són necessàries polítiques redistributives d'aquests nouvinguts perquè no es concentrin en determinades zones; convé igualar els percentatges d'immigrants a les escoles de les ciutats per estalviar problemes futurs.
