En l’ordre del dia no ha havia prevista cap intervenció del Secretari d’organització eixint.

Respecte del discurs del President eixint es van fer aquestes 4 reflexions:

1.- Sobre la crisi de l’esquerra valenciana.

2.- Deures per fer en política urbanística i mediambiental.

3.- Sobre el boicot mediàtic.

4.- Res de res sobre la promesa d’integració del sector crític en les cinc secretaries vacants en 2004.

Amb tres minuts d’intervenció (que gràcies a la mesa es van convertir en quasi cinc) no es va poder exposar tota l’argumentació preparada, que ara transcriurem.

1.- Sobre la crisi de l’esquerra valenciana.

En la intervenció del President es parla de la crisi de l’esquerra valenciana, de tots menys d’ERPV.

Preguntem: Quina crisi? La del PSPV-PSOE, la d’EU i l’escissió d’IPV, la de la coalició COMPROMÍS PEL PV,  la de la coalició BLOC-INICIATIVA-VERDS?

I nosaltres a ERPV, respecte de la nostra situació electoral que no passem del 0’19 % al 0’90 % sobre  un total d’aproximadament 3.400.000 de censats i 2.500.000 de votants, no tenim cap crisi? D’això podem dir, ...  èxit?

I nosaltres a ERPV de passar de 3 regidors en 2003 (amb unes 14 candidatures) a passar a 5 regidors en 2007  (+1, el de Castelló de la Ribera, que no compta per a ERPV per haver-se presentat per l’agrupació d’electors Gent de Castelló i d’Esquera/GCiE), amb 44 candidatures, és un altre gran èxit que ens exclou de la crisi de  la resta de l’esquerra valenciana?

Estem en ERPV dins o fora de la crisi de l’esquerra valenciana?

Què passa, que som els millors i estan equivocats els 2.500.000 de votants?

Es veu que ERPV va molt bé, que no tenim mancances, que no cal cap autocrítica, i que l’electorat ens identifica molt bé dins del guirigall de capelletes existents a l’esquerra del PSPV-PSOE. Més bé al revés: som un partit més de la “muntonà”  de sigles, de partits i partidets que cada dia perdem més ressò entre l’electorat.

Preguntem: on està l’acció política d’ERPV basada en els valors republicans i en els valors de la justícia social? O és que només sabem parlar i parlar d’independència?  I mentre arribem a ella, quina política hem de proposar als valencians per solucionar els seus problemes col·lectius i els nous reptes del S. XXI?

2.- Deures per fer durant quatre anys en política urbanística i mediambiental.

Al llarg de tota l’explicació de la Presidència d’ERPV sortint es va nomenar una sola vegada la paraula P.A.I.s. Desgraciadament per al nostre territori, hem viscut en els últims 5-6 anys en un País (Valencià) de P.A.I.s (progames d’actuació integrada), que han destrossat urbanísticament i territorialment les nostres comarques, amb milions de m2 de sòl urbanitzat i edificat. Una maquinària imparable moguda per les grans empreses promotores, per Ajuntaments-Immobiliàries i pel govern autonòmic del PP que ha sabut traure-li tot el suc a la llei reguladora de l’activitat urbanística (LRAU) aprovada pel PSPV-PSOE en 1994.

P.A.I.s per tot arreu, parauleta ja normalitzada, i usada en bars, forns, pel carrer, pels mercats, en les tertúlies de casa, de les llars dels jubilats, en les cooperatives del camp valencià, en notaries,  en despatxos, en els plenaris dels ajuntaments, en els tribunals de justícia, en les institucions europees, en moltes associacions, plataformes, entitats, etc, i en moltíssims racons del nostre País.

Quants P.A.I.s ha parat ERPV com a partit i el Diputat valencià a Madrid en estos últims quatre anys? Quants? 2, 3, 4... ? Quins? On? Definitivament o de moment?

Hem fet una molt bona inversió immobiliària comprant l’actual seu a València, però ERPV no ha treballat com calia tècnicament, ni jurídicament, ni políticament contra la voràgine destructora de la nostra terra, del nostre País (Valencià). No ens hem posat a la gent al nostre costat, i mira que hi havia marge per haver entrat a sac i oferir a tot el país equips de gent preparada per a lluitar judicialment contra tants i tants P.A.I.s.

Aquesta lluita contra els P.A.I.s en aquestos 4 anys l’han feta els de a peu: en associacions, en plataformes, en col·lectius de veïns, alguns guanyant eleccions municipals i tirant fora als mandamassos d’alguns ajuntament/immobiliàries.

Preguntem: i què ha fet realment ERPV i la resta de partits del guirigall de capelletes de l’esquerra valenciana pel nostre País de P.A.I.s ????? A la vista està i a la realitat em remetisc.

Recordarem un paràgraf de la intervenció (que va lliurar per escrit) de l’anterior Secretari d’Organització d’ERPV Sr. Cucarella, en el Congrés d’ERPV en l’any 2004 sobre aquest tema, quan es dirigia a la mateixa Presidència sortint i entrant: “En una Executiva, ens posares l’exemple del Castell de Guadalest. I ens explicares que en aquest poble el PP havia guanyat per majoria abassegadora, 5 de 5, amb un únic punt de programa: fer una gran urbanització. Ens donares una lliçò política que els que l’escoltàrem encara a hores d’ara no hem pogut pair: ens vas dir que tampoc no havíem  de ficar-nos tant en aquestes qüestions d’oposició a les urbanitzacions, i ens feres la reflexió d’aquell pobre home que tenia un bancal que ja no cultivava i que no entendria que nosaltres ens oposarem a la seua urbanització, ja que per la parcel·la de la seua propietat havien de donar-li un bon pessic d’euros”.

Posarem d’exemple el cas de El Castell de Guadalest (declarat conjunt històric artístic –BIC-). Gràcies a l’Associació Cultural Ventpluig, a l’Arquitecte Manuel A. Ayús Rubio (de forma totalment gratuïta), a l’Advocat Moisès Vizcaino Garrido (de forma totalment gratuïta) s’ha lluitat contra l’Ajuntament del PP durant 5 anys, contra el PGOU (aprovat provissionalment per l’ajuntament en data 14-5-2002 i definitivament per la CTU d’Alacant en data 29-6-2004)  que contenia una urbanització a la partida Ferraget de 551.619 m2, per a uns 2000 habitants, quasi més que tots els habitants de tots els pobles de la Vall de Guadalest. En aquests moments en les eleccions municipals de 2007, el PP va passar de 5 a 1, el PSPV-PSOE de 0 a 4. Actualment el Tribunal Superior de Justícia del PV ha dictat sentència declarant nul el PGOU i ordenant que es redacte el Pla de protecció del BIC i del seu entorn que mai havia aprovat l’ajuntament des de la declaració de conjunt històric artístic en els anys 70.

I nomenarem més casos, on s’ha intervingut fins a la data actual (i a excepció d’un), de forma altruista:

.- la paralització definitiva del P.A.I. LES FORQUETES, municipi d’Antella, de 1.604.283 m2, de 3464 habitatges, per a 10.326 habitants nous, amb camp de golf. Associació d’afectats pel PAI Les Forquetes. El PP continua manant. 

.- la paralització definitiva del PGOU (360.000 m2) i del P.A.I. FUTUROS DESARROLLOS, municipi de Benasau, de 867.432 m2, de 1532 vivendes, per a 4903 habitants nous, amb camp de golf. Associació Fraynós. En aquests moments en les eleccions municipals de 2007, els membres de l’associació es van presentar pel PSPV-PSOE i han guanyat obtenint l’alcaldia front a l’anterior grup d’independents que es van presentar pel BLOC.

.- la demora  en més de 4 anys del P.A.I. R-4 LA PARIDERA (encara està per aprovar), municipi de Yátova, de 597.835 m2, de 531 vivendes, per a 1688 habitants nous, amb camp de golf, a 17 kms. De la població enmig del paratge natural del riu Mijares. Associació Plataforma Salvemos Mijares. El PP continua manant.

En fi, la realitat és tossuda. I no dedicar una anàlisi rigorosa i extensa a aquest problema que ha afectat tot el País (i que continuarà afectant a llarg termini), és no estar políticament a l’altura de les circumstàncies. I així ens va a ERPV políticament !!. Amb eixir en manifestacions diverses (25 d’abril, 8 de març, 9 d’octubre, TV3, etc.... ) no és suficient en el S. XXI per forjar un espai electoral propi. Cal una altra forma radicalment diferent de defendre el País i de fer política: amb gent preparada i compromesa en les àrees on es vulga intervindre políticament, amb objectius d’actuació clars i amb anàlisi i autocrítica constants.

3.- Sobre el boicot mediàtic.

La culpa de no eixir en els mitjans de comunicació, la tenen els mateixos mitjans de comunicació. Davant d’aquest plantejament, que es ve repetint contínuament per la direcció d’ERPV, preguntem:

Des d’ERPV fem coses per  eixir? fem mèrits propis? Per què no s’ha creat en els últims quatre anys una publicació digital, cívica i de participació per a tots els sectors del País Valencià? Però no una publicació de partit, sinó de país !! Un canal de comunicació a internet de totes les comarques, de tots els àmbits i sectors socials, empresarials, sindicals, partits, col·lectius, etc. etc  on ERPV haguera pogut posar les seues pròpies notícies, comunicacions, informacions?

Ja estaria bé de queixar-se contínuament i passar a l’acció, previ una anàlisi de la situació dels mitjans de comunicació valencians i del per què no es fan ressò de quasi cap notícia d’ERPV. Menys política de ploramiques (sempre repetint la queixa: és que no ens fan cas !!), i més acció del dia a dia: internet és una possibilitat extraordinària i una ferramenta de comunicació de les TIC per poder crear un espai de comunicació amb un doble objectiu: vertebrar el País Valencià i permetre introduir les pròpies notícies d’ERPV.

Posarem un exemple: a Castelló de la Ribera, poble de 7500 habitants, dos militants d’ERPV junt a quatres persones més del poble, hem posat des de juny de 2006 un mitjà de comunicació a internet, d’àmbit local, cívic i obert a la participació de tota la societat castellonera i de la resta de partits polítics. Hui www.acicastello.org és el primer mitjà de comunicació local digital  d’un poble de 7500 habitants, amb les dades d’ús següents a data 17 de setembre de 2008:

.- mitjana de visitants diaris: 230.

.- núm. total de visites: 135.351.

.- núm. de pàgines usades: 8.918.927.

.- trànsit d’informació en GB: 84’06.

.- núm. de blogs: 10.

.- col·laboradors fixos: 19.

.- notícies i articles publicats: 1.126.

.- comentaris: 14.138.

.- comentaris vanejats 2380 (90 % spam; 10 % per no complir les regles de respecte).

Conclusió: es pot passar a l’acció. Tota una federació com la nostra al PV podria haver iniciat un projecte comunicatiu digital de País, cívic i participatiu, amb el model de societat republicana, justa i independent que demanem com a partit. Queixar-se i denunciar el boicot dels actuals mitjans de comunicació no és suficient.

4.- Res de res sobre la promesa d’integració del sector crític en les cinc secretaries vacants en 2004.

Finalment, recordarem que respecte de la promesa en 2004 d’integració del sector crític en les cinc secretaries vacants, res de res !! Si no tot el contrari: en compte d’integració, millor l’extinció d’aquest sector, millor la desaparició dels “dissidents” amb els postulats de la majoria quantitativa.

La raó de la quantitat de vot és democràticament vàlida i legítima per governar i dirigir ERPV,  però  no legitima la despreocupació total per la minoria quantitativa, per la pluralitat d’opinions, pel respecte al que és diferent a l’opció majoritària.

Es diu de paraula que a ERPV cabem tots els militants, però els fets de la realitat són uns altres: tots els qui acompanyen a qui guanya, i no els qui pensem diferent des del respecte als resultats.

Posarem un altre exemple real:  a Castelló de la Ribera, ERPV va presentar candidatura pròpia en 2003, i els resultats van ser 0 regidors (llistes en 2003: EU 7, BLOC 0, PSOE 2, ERPV 0, PP 4 i VEINDE/CV 0). En 2007, la secció local per no tindre prou persones per conformar la llista, va decidir no presentar candidatura. Un mes  abans de les eleccions un grup de persones del poble, ens va buscar per a poder fer una llista conjunta amb independents. Ja era tard per posar el nom d’ERPV junt a un altre nom del grup d’independents  (Gent de Castelló). Al final vam decidir conformar una agrupació d’electors: GENT DE CASTELLÓ I D’ESQUERRA-GCiE, on ens vam integrar tots els militans i simpatitzants d’ERPV, obtenint 1 regidor. Resultats en 2007: EU 5, PP 5, PSOE 2, i GCiE 1. Des de la direcció d’ERPV ni cap ajuda, ni cap cas, ni cap interès a la feina i experiència de la nostra secció local integrada en l’agrupació d’electors GCiE, quan des de la direcció s’havia donat el vist i plau a la integració dels nostres militants en alguna llista de partits com el PSPV-PSOE. La diferència: la S.L. de Castelló de la Ribera és del sector crític, i altres S.L. són de l’opció majoritària.

En resum, els militans d’ERPV a Castelló de la Ribera estem treballant políticament en 4 àmbits:

.- en la publicació digital cívica i participativa www.acicastello.org

.- en l’associació PCiC-plataforma cívica castellonera

.- en l’agrupació d’electors GCiE-gent de castelló i d’esquerra

.- en les trobades bianuals dels Castelló dels PPCC que es van iniciar en l’any 2000

Reflexió final: em dona la impressió que ERPV més que un partit de l’esquerra valenciana (desconegut totalment per amples sectors de la societat del PV), sembla més un  club o associació per la Independència dels Països Catalans (eixiu !!, eixiu  al carrer, deixeu els despatxos i parleu amb gent de a peu que res tinga a veure amb el món independentista valencià, i pregunteu les necessitats i els problemes que preocupem a la immensa majoria dels valencians !!!!!!) que un partit amb un projecte polític capaç de connectar amb la gent des dels valors republicans i des dels valors de la justícia social (que massa sovint queden tapats pel projecte d’Independència !!) i amb una estratègia clara i definida d’actuar en la societat a través de la construcció d’un espai polític de progrés per damunt de personalismes i del guirigall de les capelletes  a l’esquerra del PSOE, inclosos nosaltres mateixos.

Salut, república i justícia social.

Moisès Vizcaino Garrido

Castelló de la Ribera. Setembre de 2008.

(NOTA1: al final de la meua intervenció vaig agrair a la mesa que m’haguera deixat parlar una mica més dels 3 minuts assignats.

NOTA 2: vull denunciar públicament el tractament rebut pel president d’ERPV. A continuació de la meua intervenció, i quan vaig baixar l’escaleta del cinema, vaig acostar-me fins on estava assegut el President eixint i entrant d’ERPV, per dir-li que tot el que vaig dir no tenia res de personal contra ell, sinó que es quedava en l’àmbit de la crítica política, aleshores la contestació del Sr. President va ser literalment ”ves-te’n a fer la mà!!, amb un to agressiu,  despectiu, sense mirar-me a la cara i sense deixar que li diguera res. Denúncie aquesta actitud per part del President d’ERPV, de menyspreu i falta de respecte a un militant que acata sempre els resultats democràtics del Congrés d’ERPV, però que lluita en la societat i dins del propi partit pel pluralisme, pel dret de les minories a existir i per la llibertat d’expressió. Només faltaria que en els nostres Congressos no puguem dir el que pensem, i més quan vaig mantindre en la meua intervenció l’educació, i en cap moment li vaig faltar el respecte al President ni a cap altre dirigent ni militant d’ERPV. Així ens va donar tota una lliçó del seu talant i de com actua quan escolta coses que no l’interessa que fem públiques).   2