Feia molt de temps que tenia en ment escriure un article sobre Canal Nou, per què si bé és cert que és un tema sobre el que ja s'han vessat litres i litres de tinta, també és cert que la malaltia continua i que la sensació de fàstic que tinc en posar l'esmentada cadena augmenta dia a dia.
D'alguna manera els cabrons aconsegueixen que vegem el nostre país reflectit en els minuts que dura l'informatiu, clar que alguns sabem que això no és el país real, que als valencians i valencianes ens passen moltes més coses de les que ells volen que tinguem en compte. Però clar, la tele té una màgia i una autoritat moral innegable i definitiva per als analfabets i per als curts de mollera i esperit i més si només hi ha un canal sense cap competència. Posa't a discutir amb qualsevol oligofrènic sobre les causes de la crisi econòmica i automàticament, la culpa per a Zapatero, els ecologistes o els catalans.
De tota manera no és això el que més em preocupa, que la massa és deixe alienar és bastant normal i evidentment els alienadors fan la seua faena ara, igual que la feien quant a Franco o al segle XIX. Sempre hi hauran volantiners i prostitutes al sevei del poder, però i l'oposició? On és l'avantguarda revolucionària que hauria de guiar les masses cap al Palau d'Hivern per penjar al Tzar i guillotinar la Reina de França? On són totes aquelles generacions de progres que van lluir tipet corrent davant dels grisos o que corrien als anys 80 i 90 per dins de les institucions universitàries com peixos (o taurons) en l'aigua?
De les últimes coses que vaig saber d'ells, és que van fer un compromís per a presentar-se a les eleccions i va ser un desastre. Després vaig saber que van acabar a hòsties per què tenien dos candidats tan bons per al Consell d'Administració de RTVV que van lluitar cos a cos a vore qui guanyava, no recorde qui va guanyar. Però sí recorde que vaig pensar que amb l'ensalada d'hòsties que s'estan pegant entre ells, quan arribe l'hora de mesurar forces amb els cabots del PP llavors veurem un gran espectacle, els ciments de Canal 9 trauran fum i el nostre representant al consell d'administració de tan inefable cadena eixirà de cada reunió esposat pels segurates ple d'hematomes per la defensa numantina que s'haurà fet de la llibertat d'expressió, de la valencianitat i del bon gust televisiu. Res d'això va passar, el sou a la butxaca i prou de radicalismes i violències.
Algú va dir llavors que és que no és pot confiar en els polítics, que només el poble salva el poble i vaig seure a esperar que passara alguna cosa. I no va passar res, i van vindre unes altres eleccions i la gent pensava que votant s'arreglarien les coses i van votar al candidat de la Sexta que era més simpàtic que el de Canal 9 i van tornar a enganxar el cervell al futbol que és la gran revolució actual.
I arriba un altre dia i pose Canal 9 i el fetge em pega punxades i pense que no tenim sang, que som unes ties Maries vingudes a menys. Sempre he pensat que el gran problema dels fusterians i post-fusterians no era ser massa catalanistes o massa poquet. El nostre problema és que en algun punt de la història ens vam pensar que erem millor que la resta i que no calia xafar el carrer, que els crits i la confrontació són per a gent ordinària i no per a nosaltres.
Cada dia el Notícies 9 fa tres o quatre connexions en directe i estan al teu barri, al teu supermercat o al pas de vianants per on passes cada matí. Per rebentar-los la notícia només cal veure el sumari, i si són aprop de ta casa acostar-te amb un bon grapat de fem d'haca, o amb un cd dels Pavesos a tota castanya dalt del cotxe. Pots escopir-los a la cara, saludar la mare de Lluís Motes o posar-te a cantar la Internacional; allò important és tocar els nassos. I tenint en compte que ni manifestacions, ni pegatines, ni diputats a les corts aprofiten absolutament per a res, no estaria mal canviar de tàctica.
Confrontació civil, si senyor, per molt mal que sone a les nostres acomodades orelletes elitistes.
Sols dir dos coses per reflexionar, i cadascú que actue en conseqüència, sabent que amb la violència no s'arriba a cap lloc:
"Si estudie la llengua de l'altre i l'altre no respecta la meua, parlar la seua llengua deixa de ser un gest d'obertura per a transformar-se en un acte de submissió". Amín Maalouf
"La marca de l'esclau és parlar la llengua del seu senyor". Tàcit.
Respecte i llibertat.
Què és més violent, cremar un autobus o deixar al 30% dels xiquets i xiquetes valencians que demanen estudiar en valencià sense poder-ho fer? Per a mi la resposta és òbvia.
Però el govern, l'orde establert té massa recursos (C9, p.e.) com per a deixar clar a la colla de borreguets qui és el violent i qui és qui defensa l'interés general. Mentira? Doncs no ho sé. La veritat no sé si és el que és o el que la gent creu que és.
Pense que vivim en una societat a la vora del col.lapse per moltes qüestions. Els canvis sempre arriben per evolució o per revolució. L'evolució no la veig possible, aleshores sols queda una opció: passar fam.
Libertad de expresión por favor.
A TV3 no s'exclou pas el castellà, simplement es potencia el català. Tothom sap castellà, però no tothom català, i és aquí on la televisió té una funció pedagògica.
Ah, i t'escric en català perquè estem en un blog en català.
Ah! y yo te escribo en castellano, por que no se escribir en catalan, pero gracias por hacerme sentir diferente y marcar diferencias. No pensaba que las cosas funcionasen así. Yo en cambio acepto en lo que me escribas y algo el esfuerzo por entenderlo.
Saluditos.
si vols vorer televisió amb continguts en castellà tens una amplia oferta (TV1, TV2, T5, A3, etc, etc, etc.) Està clar que el País Valencià és bilingüe, aleshores, perquè no puc vorer aquests canals en valencià? Perquè son Espanyols, supose. Doncs per aquesta regla de tres també sería raonable que almenys tinguerem la possibilitat de tenir un mitjà de comunicació en català, on puguerem vorer pel.licules en català, vorer debats en català, programes en català... Trobe que és prou just.
Un salut¡¡¡
Foc al clero i planteu vinya!
Ni TV3 és la solució, perquè no sé si la veieu a Pego, però està molt lluny de la televisió independent i deslligada dels grans mitjans, ni tampoc ho és agafar la pancarta i anar darrera d'una periodista amb una pell molt fina.
El que tocaria és aplicar una mica la globalització en aquest estat i organitzar una mica l'alternativa al PP que teniu.
Des d'aquí t'animo a escriure una entrada sobre en Carlos Fabra. Fa poc que va sortir un article a El País que ha fet moure una mica les coses perquè acabi a la garjola.
Un salut des d'Igualada (Anoia) i ens veiem aquest dissabte a les Corts.