Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
El jove escriptor Valer Gisbert (Aldover, 1978) acaba de publicar la seua primera novel·la, "El vigilant d'horitzons" (Aeditors). Aquest doverenc, entusiasta afeccionat a les lletres , ens situa davant d'una llegenda èpica en el marc incomparable dels Ports de Roquetes-Beseit, els quals dóna mostres de conèixer abastament. Després d'haver trepitjat aquest indret natural en nombroses ocasions, ens ha sabut crear un imaginari fabulós d'un espai carregat de vegetació i de llogarets verges que ens porta a imaginar-nos tota mena d'aventures dintre d'un marc veritablement silvestre i verd, on el paper de l'aigua agafa connotacions veritablement fantasioses. Les muntanyes dels Ports atrauen de manera poderosa i només en elles es podria emmarcar una història fantasiosa en què un Vigilant d'Horitzons havia d'enamorar una Dona d'aigua cristalitzada, que esdevé la musa del territori i el veritable eix de la narració. La història d'amor és el centre d'una història veritablement intensa i apassionada, carregada d'imatges força colpidores, de descripcions idíl·liques que mantenen l'atenció dels lectors i de les lectores tothora. Mentrestant, els Ports se'ns van descobrint a poc a poc, mentre anem endinsant-nos entre rierols i boscatges, amb el somriure de les salvatgines pel mig, com canta el poeta jesusenc Vicent Pellicer, un dels grans retratistes de la zona amb la càmera i amb la ploma. La meua dona Araceli i jo hem fet la tasca de correcció d'aquesta novel·la per a l'editorial Aeditors, i ha estat tot un plaer ja que vàrem poder intercanviar opinions amb l'entusiasta autor, per al qual el seu primer llibre era òbviament tot un somni ara fet realitat. Per cert, demà podeu escoltar-lo al programa "Lletres Ebrenques" d'Antena Caro Roquetes (96.0 fm), a través del web www.antenacaro.com, en el qual ens va fer cinc cèntims de la seua incipient obra literària. La ciència ficció no és un gènere gaire conreat entre els escriptors/es ebrencs/ques, amb la qual cosa "El vigilant d'horitzons" és tota una novetat a casa nostra que esperem tingui una excel·lent rebuda pel públic.
Ei!!! Bones, sóc l'entusiasta autor d'aquesta primera criatura literària! Tenies molta raó Emigdi. És tota una experiència veure'l fet, tocar-lo, olorar-lo...Que us he de dir, tat?! Tú i el Jesús sabeu sobradament a que em refereixo! No vull deixar de donar les gràcies a l'Araceli i a tú per la tasca que heu fet i pels consells que em vareu donar!...hi ha tantíssima gent a la que he d'agrair el seu suport! Sort de cadascun i cadascuna d'ells, perqué amb lo despistat i "ja ho faré" que jo sóc, seguret el vigilant d'horitzons encara estaria per algun calaix de la meva habitació! En fi, lo dit, només tinc agraïment i espero que tots aquells que lleggeixin aquest relat, els faci viatjar (encara que sigui una mica), cap a móns més màgics però no pas menys reals!! UNA SALUTACIÓ! Valer
si una cosa m'agrada és ajudar els xavals joves que comencen a escriure. És un autèntic plaer, com va ser-ho parlar amb tu al programa i ho serà difonent la teua novel·la. Ja saps que podem col·laborar en moltes coses. una abraçada, emigdi
El jove escriptor Valer Gisbert (Aldover, 1978) acaba de publicar la seua primera novel·la, "El vigilant d'horitzons" (Aeditors). Aquest doverenc, entusiasta afeccionat a les lletres , ens situa davant d'una llegenda èpica en el marc incomparable dels Ports de Roquetes-Beseit, els quals dóna mostres de conèixer abastament. Després d'haver trepitjat aquest indret natural en nombroses ocasions, ens ha sabut crear un imaginari fabulós d'un espai carregat de vegetació i de llogarets verges que ens porta a imaginar-nos tota mena d'aventures dintre d'un marc veritablement silvestre i verd, on el paper de l'aigua agafa connotacions veritablement fantasioses. 
No vull deixar de donar les gràcies a l'Araceli i a tú per la tasca que heu fet i pels consells que em vareu donar!...hi ha tantíssima gent a la que he d'agrair el seu suport! Sort de cadascun i cadascuna d'ells, perqué amb lo despistat i "ja ho faré" que jo sóc, seguret el vigilant d'horitzons encara estaria per algun calaix de la meva habitació!
En fi, lo dit, només tinc agraïment i espero que tots aquells que lleggeixin aquest relat, els faci viatjar (encara que sigui una mica), cap a móns més màgics però no pas menys reals!! UNA SALUTACIÓ!
Valer
una abraçada,
emigdi