Un dels grups que solia escoltar eren els Helloween. Aquests alemanys van realitzar, personalment, quatre discs emblemàtics: "Walls of Jericho", "Keeper of the seven Keys ( Part I )", "Keeper of the seven Keys ( Part II )", "Live in the U.K.".
De tant en tant els poso a tot drap i els escolto, perquè el passat ve molt de gust recordar-lo tal com era.
Dues de les cançons més emblemàtiques dels Helloween, i sobretot un treball que vaig desenterrar de les cendres, "LIVE IN THE U.K. , 1989"-HELLOWEEN-.
El "metal" és un gènere que fa trempar força. Amb quinze anyets, a les acampades cantàvem imitant l'Axl Rose. Després serien els Metallica qui molta quitxalla faríem pujar a la trona de rei del heavy. Aerosmith és un d'aquells grups que sempre m'han agradat independentment del que en pensin els amics. I després hi ha grups el prototipus dels quals són els Mötley Crüe, d'estètica tan "hard rocker" vuitantera que veure els seus videos resulten d'allò més "kitsch", però que musicalment molts cops encara em fan flipar més que el Black Album dels Metallica.
Per cert, de manera totalment subjectiva (com sinó!), el que vaig afirmar pel Manu vs Mano Negra no ho generalitzo a tots els grups:
El "metal" és un gènere que fa trempar força. Amb quinze anyets, a les acampades cantàvem imitant l'Axl Rose. Després serien els Metallica qui molta quitxalla faríem pujar a la trona de rei del heavy. Aerosmith és un d'aquells grups que sempre m'han agradat independentment del que en pensin els amics. I després hi ha grups el prototipus dels quals són els Mötley Crüe, d'estètica tan "hard rocker" vuitantera que veure els seus videos resulten d'allò més "kitsch", però que musicalment molts cops encara em fan flipar més que el Black Album dels Metallica.
Per cert, de manera totalment subjectiva (com sinó!), el que vaig afirmar pel Manu vs Mano Negra no ho generalitzo a tots els grups:
A qui no li mola una cançó dels Ramones?!