Nosaltres som de la opinió que totes les anotacions marginals que figuren en els Llibres de Baptisme de les persones que hagin apostatat de la fe catòlica incompleixen la Llei de Dades de Caràcter Personal. La qüestió és que aquestes dades posen de manifest la desafecció d'una determinada persona de la fe catòlica, una dada sobre creences que mereix les més altes mesures de protecció, la primera de les quals hauria de ser que no obrin en poder de l'esglèsia catòlica, que és la mateixa esglèsia que va col·laborar activament amb la dictadura i que discriminava les persones en base a si havien estat o no batejades.
Una altra manera de mirar-s'ho és si hi poden existir també llibres similars que recullin dades de filiació i nom en alguna cerimònia que es pugui fer en nadons d'altres religions així com posteriors anotacions d'apostasia marginals, en el cas que aquestes creences decretin la pena de mort per l'acte d'apostatar de la seva mena de fe.
Quina seguretat jurídica es pot donar sobre que aquestes anotacions marginals no podran tenir mai un ús discriminatori?
--------------------------------------------------------------------------------------------- Com es pot veure som profetes perquè ja ha aparegut un capellà que armat amb la seva paraula va airejar el nom de dues germanes que havien apostatat. Després va dir que va ser el bisbe qui li va recomanar de fer-ho, fet que no l'eximeix de la seva responsabilitat i pot afegir-ne la del senyor bisbe, si aquest ho admet i no ho nega tres vegades o si pot quedar demostrat...
Les dades de la gent que ha apostatat ens mans de l'esglèsia poden donar lloc a mals usos i abusos, com ja hem vist. Esborrar totes les dades és el que cal fer.
He llegit la notícia i així de bones a primeres, he pensat com tu.... però llegint amb deteniment la sentència, jo hi veig dos punts a favor: - si els llistats parroquials no són una base de dades, i per tant, un fitxer comptabilitzable, com poden demostrar que hi ha tants catòlics? Qualsevol pot haver apostasiat, i no consta en els seus llibres... - si l'agència de protecció de dades et vé a tocar la pera, no tens més que desordenar el teus fitxers (desant-ne una còpia en lloc amagat), i els dius, que com els de la Santa Mare Església, allò no serveix per trobar ni a un catòlic...
Em sembla una gran estupidesa això de l'apostasia... Si un dia tons pares et van batejar, ho van fer i ja està... és un fet, que va passar i no es pot esborrar... estriparàs les fotos també? Una cosa és un registre de socis, l'altre un registre de fets que han passat... i que van passar amb el consentiment dels teus pares que eren els que decidien per tu en aquell moment... si ara que pots decidir per tu soleta no vols entrar mai més en una església ni rebre cap més sagrament no ho facis i ja està, ningú no et dirà res...
Sisco Garcia |
dissabte, 4 d'octubre de 2008 | 01:31h
El problema és que se'n fa un ús esbiaixat d'aquestes dades. Si l'església només tingués la influència que se'n deriva dels fidels practicants no tocaria tant la pera (per dir-ho d'alguna manera), el problema és que fa servir les dades d'aquesta "no base de dades" per obtenir sucosos favors de l'Estat suposadament laïc que no ha de fer funerals d'Estat ni coses semblants, i que es deu per igual a totes les confesions religioses, és a dir, a cap d'elles.
Trobe que és urgent (i cada vegada més) la separació d'església i Estat, ja que la primera hauria de fer referència a qüestions íntimes i individuals, mentre que el segon es deu a tot allò públic i col·lectiu (en el sentit de la Res Pública, que és una altra).
smartinez |
dimarts, 30 de setembre de 2008 | 20:45h
Si la raó que presenten és que no és un registre, seguiran utilitzant des de la església catòlica la quantitat de registrats com a argument econòmic i cultural?? S'argumenta que no és un registre, però: Per on s'agafa l'argument de que no és registre perquè s'ordena per les dates de baptisme i no altres? (...pues son "una pura acumulación" de datos, que comporta "una difícil
búsqueda, acceso e identificación en cuanto no están ordenados ni
alfabéticamente, ni por fecha de nacimiento, sino sólo por las fechas
de bautismo) I, per on s'agafa que no és intromissió en dades personals? (..."como ocurre en el caso de autos, permitir dejar constancia de creencias o convicciones de los ciudadanos")
El tribunal Suprem ha dit hui que l'esglèsia no té obligació d'esborrar-nos dels llibres de baptisme on ens van inscriure sense permís. 
Nosaltres som de la opinió que totes les anotacions marginals que
figuren en els Llibres de Baptisme de les persones que hagin apostatat
de la fe catòlica incompleixen la Llei de Dades de Caràcter Personal.
La qüestió és que aquestes dades posen de manifest la desafecció d'una
determinada persona de la fe catòlica, una dada sobre creences que
mereix les més altes mesures de protecció, la primera de les quals
hauria de ser que no obrin en poder de l'esglèsia catòlica, que és la
mateixa esglèsia que va col·laborar activament amb la dictadura i que
discriminava les persones en base a si havien estat o no batejades.
Una altra manera de mirar-s'ho és si hi poden existir també llibres
similars que recullin dades de filiació i nom en alguna cerimònia que
es pugui fer en nadons d'altres religions així com posteriors
anotacions d'apostasia marginals, en el cas que aquestes creences
decretin la pena de mort per l'acte d'apostatar de la seva mena de fe.
Quina seguretat jurídica es pot donar sobre que aquestes anotacions
marginals no podran tenir mai un ús discriminatori?
---------------------------------------------------------------------------------------------
Com es pot veure som profetes perquè ja ha aparegut un capellà que
armat amb la seva paraula va airejar el nom de dues germanes que
havien apostatat. Després va dir que va ser el bisbe qui li va
recomanar de fer-ho, fet que no l'eximeix de la seva responsabilitat i
pot afegir-ne la del senyor bisbe, si aquest ho admet i no ho nega
tres vegades o si pot quedar demostrat...
Les dades de la gent que ha apostatat ens mans de l'esglèsia poden
donar lloc a mals usos i abusos, com ja hem vist. Esborrar totes les
dades és el que cal fer.
http://descans.blogspot.com/search/label/consultori%20religi%C3%B3s
- si els llistats parroquials no són una base de dades, i per tant, un fitxer comptabilitzable, com poden demostrar que hi ha tants catòlics? Qualsevol pot haver apostasiat, i no consta en els seus llibres...
- si l'agència de protecció de dades et vé a tocar la pera, no tens més que desordenar el teus fitxers (desant-ne una còpia en lloc amagat), i els dius, que com els de la Santa Mare Església, allò no serveix per trobar ni a un catòlic...
Si un dia tons pares et van batejar, ho van fer i ja està... és un fet, que va passar i no es pot esborrar... estriparàs les fotos també?
Una cosa és un registre de socis, l'altre un registre de fets que han passat... i que van passar amb el consentiment dels teus pares que eren els que decidien per tu en aquell moment... si ara que pots decidir per tu soleta no vols entrar mai més en una església ni rebre cap més sagrament no ho facis i ja està, ningú no et dirà res...
Trobe que és urgent (i cada vegada més) la separació d'església i Estat, ja que la primera hauria de fer referència a qüestions íntimes i individuals, mentre que el segon es deu a tot allò públic i col·lectiu (en el sentit de la Res Pública, que és una altra).
S'argumenta que no és un registre, però:
Per on s'agafa l'argument de que no és registre perquè s'ordena per les dates de baptisme i no altres? (...pues son "una pura acumulación" de datos, que comporta "una difícil
búsqueda, acceso e identificación en cuanto no están ordenados ni
alfabéticamente, ni por fecha de nacimiento, sino sólo por las fechas
de bautismo)
I, per on s'agafa que no és intromissió en dades personals? (..."como ocurre en el caso de autos, permitir dejar constancia de creencias o convicciones de los ciudadanos")