Avui deixarem les eleccions internes d'Esquerra i parlarem de política exterior. Com ja sabeu, diverses administracions (estatal, nacional i municipal) fa tres setmanes van donar suport a la candidatura de Barcelona com a seu per acollir la Secretaria permanent del Procés de Barcelona: Unió per la Mediterrània (PdB:UpM).
S'obre una gran oportunitat per a la ciutat i per a Catalunya. El nostre país té punts de connexió evidents des del punt de vista social, econòmic i demogràfic amb els estats de la riba sud de la Mediterrània. I Barcelona, pel seu vessant europeu i mediterrani alhora, ha desenvolupat un paper molt actiu, d'una banda com a nexe de comunicacions entre les principals ciutats de la regió, i de l'altra, com a pol de reflexió i debat a l'entorn de la construcció d'un espai comú entre les dues ribes de la Mediterrània.
La localització de la seu del PdB:UpM es decidirà la propera reunió ministerial euromediterrània que tindrà lloc a Marsella els propers dies 3 i 4 de novembre.
(Hi ha més info sobre el que es pot decidir aquell dia i sobre la importància de la tria de Barcelona)
Una mica d'història
L'any 1995 s'inicia el Procés de Barcelona, una organització que tenia per finalitats la definició d'una àrea comuna de pau i estabilitat, l'establiment gradual d'una àrea de lliure comerç i el foment dels intercanvis culturals entre els estats de la Unió Europea i els de la riba sud del Mare Nostrum. L'any 2005 s'intenta revifar el procés, sense massa èxit.
Aprofitant aquest ensopiment, i davant de la passivitat del govern socialista espanyol (que ja vam criticar en aquesta anotació, pel seu excessiu dirigisme cap a Sud-amèrica), sobre la base del Procés de Barcelona monsieur Sarkozy llança la proposta de la Unió per la Mediterrània, amb el suport de frau Merkel, amb l'objectiu de generar espais de pau i cooperació al Mediterrani.
Aquesta iniciativa sarkozyniana, de la qual formarien part els 27 estats de la UE i altres 16 estats d'Europa i la Mediterrània, sí que té l'ampli suport polític de la UE i, en principi, recursos econòmics, ja que el ventall d'ambits d'actuació creix substancialment: medi ambient, energia, infraestructures de transport, gestió de fluxos migratoris, desenvolupament empresarial o educació superior. Per hostatjar aquests projectes cal una Secretaria potent, i no podia passar desapercebuda la ciutat que donava nom a tot plegat (Barcelona), de manera que Sarkozy, per implicar l'estat espanyol, ofereix la possibilitat d'establir la seu de la Secretaria del PdB:UpM a Barcelona, cosa que va ser anunciada el mes de juliol. Però hi ha d'altres candidatures: Malta, Marroc, Tunis, Marsella... No serà fàcil.
El conflicte entre Israel i Palestina
D'aquesta qüestió ja en vam parlar en aquesta anotació. És evident que Europa ha de desenvolupar un paper més actiu i participar més decididament en la resolució del conflicte: mesures de pressió no li falten. Crec que Europa necessita tenir una política exterior comuna, que actualment no té, i amb una sola veu rebutjar l'ocupació israeliana, fer front als autèntics obstacles que fan impossible la pau i treballar per l'establiment d'un estat palestí. Un panorama que seria més favorable si Tzipi Livni aconseguís formar govern i ser proclamada primera ministra (tal com vam explicar en aquesta anotació). Entre les seves atribucions, penso que la UpM:PdB ha de servir per encarar directament el conflicte si vol apostar fermament per la generació d'espais de pau i col·laboració a la regió.
Una oportunitat per a Barcelona i per a Catalunya
Precisament dimarts d'aquesta setmana, el dia 23 de setembre, la secretària per a la UE del Govern de la Generalitat, Anna Terron, presentava la candidatura de BCN al Comitè de les Regions, amb motiu de la 14ª reunió de la Comissió de Relacions Exteriors i Cooperació Descentralitzada (RELEX). Vaig conèixer Anna Terron fa uns mesos, amb motiu de la presentació de l'aportació catalana al Llibre Verd d'un àmbit per al qual treballo, qüestió en què vaig participar activament. Em va semblar una persona molt preparada, i les referències que m'arriben són les d'una persona que fa molt bé la seva feina. Pel que sembla, en el Comitè de les Regions Terron va fer èmfasi en la importància de BCN com a punt de partida de multitud d'iniciatives polítiques, acadèmiques, civils i econòmiques per a la Mediterrània i en altres aspectes pràctics (connexions aeroportuàries, seu física del Palau de Pedralbes), i la presentació va ser tot un èxit.
Ja hem parlat dels punts en comú que té Catalunya amb els estats de l'altre costat de la riba sud de la Mediterrània. L'obtenció de la seu per a Barcelona situaria la nostra ciutat en el mapa de la política exterior i li conferiria una merescudíssima posició de lideratge en l'àmbit de la cooperació, els drets humans i la pau. Si voleu ampliar la informació, us recomano la navegació per dos webs de suport a la candidatura de BCN: La societat civil mediterrània opina i Barcelona: vocació euromediterrània.
Altres notícies relacionades
Aprofito l'avinentesa per informar-vos sobre dos esdeveniments sobre Orient Mitjà relacionats amb Esquerra:
- Sota l'impuls del Departament de la Vicepresidència, la UAB i l'IEMED, tindrà lloc a Barcelona el Congrés Mundial d'Estudis de l'Orient Mitjà i del Nord d'Àfrica (WOCMES) del 19 al 24 de juliol de 2010. El WOCMES reuneix cada quatre anys persones expertes d'arreu del món i d'un ampli ventall de disciplines sobre temes d'actualitat de l'Àfrica del Nord, l'Orient Mitjà i els estats musulmans del centre d'Àsia. Una bona notícia per a les persones que seguim amb interès tot el que arriba d'aquesta zona, una bona actuació impulsada pel vicepresident Carod.
- Dijous de la setmana que ve, 2 d'octubre, a les 19 h tindrà lloc a la Seu Nacional d'ERC una interessant conferència sobre pau i drets humans a Palestina.
