Feia més d’un mes que no actualitzava el bloc. Suposo que de mica en mica tornaré a fer-ho, tot i que amb menys regularitat que l’aconseguida durant el primer mig any del 2008. He de solucionar el tema connexió a internet a Madrid. Seguir desfogant a través de textos allò que volta per aquest caparró meu. Però bé, explico una mica per què Madriz me meta. Me mata perquè vull, perquè m’agrada, perquè hi ha gent meravellosa, perquè és fàcil adaptar-se, perquè posen tapes a gairebé tots els bars –i si en un no posen tapa... doncs el marques i no hi tornes-. En resum, m’agrada perquè sí, perquè m’encanta, perquè em surt dels coll...
I parlem ara de Madrid. La veritat és que la primera sensació de la ciutat és genial,
m’encanta. Estic totalment entusiasmat amb les mil i una novetats. El
canvi de lloc de viure naturalment comporta molts canvis; el canvi
de lloc de feina comporta moltes novetats; i clar, tot plegat provoca
que canviï tot i que tinguem novetats perquè hem canviat de lloc de
viure i de feina...(una vegada més posem exemples tontos sobre
reflexions absurdes). Que què té Madrid? Doncs per començar gent que
més enllà d’ultradretans fatxes –que existeixen però són menys del què
pot semblar- viuen a la seva. Una de les explicacions que m’han fet
amics madrilenys és que cal recordar que la gent de Madrid no vol dir
ser Madrid, el Govern espanyol, l’Estat. Que el fet que allà hi hagi la
polis que ens colonitza –perquè sí, som una colònia i així se’ns
tracta, a Catalunya- la seva gent no té odi cap a tot el què és català.
Al contrari, l’accepten, els hi desperta un cert interès, crec que la
majoria de vegades antropològic, curiós, perquè són els primer que se
n’adonen que som dues cultures diferents. I més d’un s’adona que parlem
català entre nosaltres perquè és la nostra llengua, no perquè ens
vingui de gust molestar als espanyols...
Som dues cultures, i som diferents. Això es referma encara més i un se n’adona quan volta per la capital. No diré quina és millor, perquè no crec que hagin de competir les cultures, però clar un sempre té la sensació que una cultura disposa, l’altra imposa... o se’ns imposa, potser hauríem de dir. Amb tot, tinc una certa sensació que mentre Madrid ha buscat ajudes, acords, fons de la UE o de la mare que els va parir a tots plegats, Barcelona encara té un punt d’autocomplaença que Madrid, en cas de tenir-la, segur que... Deu ser la ‘xuleria’ que tenen aquests madrilenys.
En resum, que estem molt bé,contents, felicos, entusiasmats...
Som dues cultures, i som diferents. Això es referma encara més i un se n’adona quan volta per la capital. No diré quina és millor, perquè no crec que hagin de competir les cultures, però clar un sempre té la sensació que una cultura disposa, l’altra imposa... o se’ns imposa, potser hauríem de dir. Amb tot, tinc una certa sensació que mentre Madrid ha buscat ajudes, acords, fons de la UE o de la mare que els va parir a tots plegats, Barcelona encara té un punt d’autocomplaença que Madrid, en cas de tenir-la, segur que... Deu ser la ‘xuleria’ que tenen aquests madrilenys.
En resum, que estem molt bé,contents, felicos, entusiasmats...
