En el post anterior, vaig explicar algunes experiències lingüístiques del meu viatge a l’Alguer. Com vaig dir, em va fer la impressió que la presència del català no és ni simbòlica ni folclòrica i que déu n’hi do de la gent que el parla.
Què fa la Generalitat a l’Alguer? És fàcil de resumir (fa tan poqueta cosa que no cal ni resumir).
-
A l’oficina de turisme hi ha un video en català sobre les arrels catalanes de l’Alguer.
-
Hi ha tres plaques molt vistoses al carrer de Mallorca (la via principal de la ciutat antiga) de Òmnium Cultural, Universitat Oberta de Catalunya i Generalitat de Catalunya. Al portal no hi ha ni timbre, ni informació sobre horaris, ni res de res. Els de les botigues veïnes no sabien quan obrien.
-
Vem preguntar a l’oficina de turisme. Allà van donar-nos una fotocòpia amb les dades de totes organitzacions culturals de la ciutat. A un raconet hi havia Òmnium Cultural, amb un telèfon i una adreça electrònica. Ni tan sols pàgina web. El telèfon no contestava mai. L’adreça electrònica era, si no vaig errat oficinaalguer@gmail.it.
-
Hi ha una biblioteca (Maria de Montessori) on es veu que hi ha llibres en català. Vem passar pel davant vàries vegades i l’única que vem poder entrar era perquè n’hi sortia un senyor que estava tancant amb clau, i va tenir l’amabilitat de deixar-nos passar cinc minuts. Pel tamany i el nombre de llibres em va recordar biblioteca d’escola pública modesta. Molt modesta, de fet.
En resum, la Generalitat passa olímpicament de l’Alguer.
Un d’Esquerra, quan vaig explicar-li, va dir-me que la única inversió seriosa que fa la Generalitat a l’estranger és a La Mallola, i que a ells els va costar molt convèncer als sociates, que no hi tenen cap interès.
Suposo que és discutible que amb els impostos que paguem els catalans s’hagin de fer inversions a l’estranger. Personalment, vista la vida que té el català a l’Alguer, no ho trobo gens descabellat, però estic disposat a admetre que hi hagi qui pensi diferent.
En canvi, em produeix una gran repulsió que, després d’abandonar el català a l’Alguer a la seva sort vagi el Montilla i es faci un munt de fotos, com si fos el gran mecenes de la nostra llengua.
La Generalitat té just el que necessita el funcionari (o l'assessor) que s'encarrega de l'assumpte: un marc adequat perquè quan hi vagi algun dels seus caps es pugi fer una foto ben vistosa i la pugi distribuir als mitjans de comunicació que encara tenen interès en aquestes coses. I la resta, ja s'ho faran els algueresos, a qui li importa?
Es graciosíssim el titular de Vilaweb: El president Montilla es compromet a trobar nous espais de col.laboració. Encara més? El Montilla, si vol fer alguna cosa, que contracti una persona eixerida i obri un local i no es gasti les peles en viatges inútils.
A, ves i que et moqui la iaia...
