L'altre dia vaig anar a veure una de les pel·lícules del moment; Che, el argentino. Més enllà del culte al qual se sotmet la figura d'en Che, que des de fa dècades és objecte d'idolatracions, i aquest film, en la seva totalitat, fa una aportació excessiva en aquest tema, la pel·lícula és interessant, no només a nivell històric, sinó també polític, doncs crec que es manté fidel als posicionaments i als pilars ideològics de la Revolució Cubana, punta de llança de la lluita contra l'hegemonia imperialista dels Estats Units. Malgrat tot, tal i com es remarca al blog Ribes del Penedès (també a Vilaweb), es pot llegir l'obra d'Steven Soderbergh des d'una perspectiva de videojoc; s'interpreta, en alguns moments, que els protagonistes únicament s'esmercen per anar passant pantalles. Una curiosa lectura, no trobeu? :)
També m'agradaria compartir amb vosaltres una lamentable sinopsis. Es tracta del resum escarit que en fa el Servicaixa, des del lloc web per vendre entrades de cinema. El podeu veure aquí, a través d'aquest enllaç. I dic lamentable perquè, a part de curt, sembla que els hi faci por, o vergonya, desenvolupar una miqueta més la història, que ens aniria bé ni que fos per posar-nos en antecedents. Diu així: Als anys 50, el General Batista implanta la dictadura a Cuba, després de donar un cop d'estat. Pel camí, deixa a molts revolucionaris que es veuen obligats a exiliar-se a Mèxic, entre ells el jove Fidel Castro. I ja està. Doncs molt bé, a veure com va la pel·lícula.
I alguna cosa en comú deuen tenir el Servicaixa de La Caixa i la justícia espanyola. Que els dolents sempre acaben abraçant-se. I les bacanals no només són coses de romans. Ara resulta que onze persones a qui el ministeri públic acusa d’haver participat en uns incidents amb la policia local de Sabadell la matinada del 27 de setembre del 2003, en el conegut com a cas Bemba, seran condemnades a dos anys de presó cadascuna. Entre aquestes persones hi ha l'ex-futbolista del Futbol Club Barcelona, Oleguer Presas. Sabeu què us dic? Que, canviant de context, però tal i com diu el company i amic Pau Alabajos, Espanya és un país de lladres, putes i capellans. I, per acabar-ho d'adobar, proposo que la nova bandera, a partir d'ara, sigui aquesta.
I bon vent, que és setembre i vol ploure.
També m'agradaria compartir amb vosaltres una lamentable sinopsis. Es tracta del resum escarit que en fa el Servicaixa, des del lloc web per vendre entrades de cinema. El podeu veure aquí, a través d'aquest enllaç. I dic lamentable perquè, a part de curt, sembla que els hi faci por, o vergonya, desenvolupar una miqueta més la història, que ens aniria bé ni que fos per posar-nos en antecedents. Diu així: Als anys 50, el General Batista implanta la dictadura a Cuba, després de donar un cop d'estat. Pel camí, deixa a molts revolucionaris que es veuen obligats a exiliar-se a Mèxic, entre ells el jove Fidel Castro. I ja està. Doncs molt bé, a veure com va la pel·lícula.
I alguna cosa en comú deuen tenir el Servicaixa de La Caixa i la justícia espanyola. Que els dolents sempre acaben abraçant-se. I les bacanals no només són coses de romans. Ara resulta que onze persones a qui el ministeri públic acusa d’haver participat en uns incidents amb la policia local de Sabadell la matinada del 27 de setembre del 2003, en el conegut com a cas Bemba, seran condemnades a dos anys de presó cadascuna. Entre aquestes persones hi ha l'ex-futbolista del Futbol Club Barcelona, Oleguer Presas. Sabeu què us dic? Que, canviant de context, però tal i com diu el company i amic Pau Alabajos, Espanya és un país de lladres, putes i capellans. I, per acabar-ho d'adobar, proposo que la nova bandera, a partir d'ara, sigui aquesta.
I bon vent, que és setembre i vol ploure.
ho havia d'explicitar...
una abraçada...i com a molt...fins la invasió principatina a Madrid del Desembre!
Em va agradar la peli, però sobretot m'agrada que es faci ressó i memòria prou fidelment dels fets històrics que retrata i dels ideals que els van motivar. No em va semblar que s'idolatrés excessivament el Che, senzillament és entorn a qui gira l'acció; el títol del film és prou clar :)
Ja toca fer un sopar i parlar de coses no musicals, eh? ;)
Jo la vull veure!! Per un cop que alguna peli em crida l'atenció..xD
A veure quan hi vaig =)