Ja se que per il·lustrar el Post podria haver escollit qualsevol altra imatge de Rugby de les mils que volten per la xarxa, espero, però, que em perdonareu aquest petit excés d’egocentrisme.
El cas és que comença una nova temporada de Rugby i ho fa amb una novetat interessant: la possible posada en marxa d’una lliga ibèrica, formada per 10 equips i que es disputaria a la primavera. Es tracta d’un plantejament professional, lligat a un contracte televisiu i amb un funcionament tipus NBA, amb franquícies. En principi hi hauria quatre equips portuguesos, un de basc, un de Madrid, un de Valladolid, un de Sevilla, un Valencià i un del principat que es formaria a partir de la Santboiana però que podria tenir un nom vinculat a Barcelona o a Catalunya i podria incorporar jugadors que no juguessin la lliga regular amb l’equip del Baix Llobregat. El projecte s’ha d’acabar de definir i no és segur que es pugui iniciar aquest mateix any, en tot cas, si serveix per atreure televisións i diners al Rugby i de pas supera les aburrides fronteres estatals, tot això que tindrem.
Molt lluny encara de la realitat de l’altra banda dels Pirineus. Les comparacions són odioses, diuen, però il·lustratives:
La Fedaració Catalana de Rugby –la del principat- té 28 clubs afiliats i unes 3000 licències anuals, per una població de 7 milions de persones. El Comitè de Rugby del Rosselló compta amb una quarantena de clubs adherits i amb gairebé 10000 licències per una població de poc més de 300.000 persones, a més, no cal dir-ho, d’un club, l’USAP, situat a l’èlite del Rugby europeu. I no és només una qüestió de quantitat, també de qualitat. Una dada significativa: aquest cap de setmana el CA Vic que milita a la segona categoria catalana (la penúltima de 6, per entendre’ns) vam jugar contra el Cerdanya-Capcir, que juga a la quarta categoria regional (la última de 9) a Osseja. Ens van tractar molt bé, no hi va haver excessives bufetades, però varem tornara a Vic amb una pallissa sense pal·liatius. Com que era un amistós no ho vam contar, però compto que vam quedar 40 o 50 a 0. La Cerdanya, una horeta de cotxe, tan a prop i tan lluny.
Una altra informació interessant per aquest any és que sembla que si l’altre equip de futbol de la ciutat marxa de Montjuïc quan diu que marxarà, l’estadi pòdria estar disponible per jugar els quarts de final de la Heineken Cup –la Champions, per entendre’ns-, comptant que l’USAP hi arriba, naturalment. Estaria molt bé.
I si algú vol venir a donar suport al Vic (lúnic equip de la catalunya central, ara per ara), el dissabte 4 d’octiubre, a 2 quarts de 5 de la tarda, juguem a casa contra el RC Badalona. Ja està dit.
Respecte al rugbi a XIII, Adam, només et diré que ha estat la meva porta d'entrada al món oval, sigui el codi que sigui.
Salut i endavant amb el bloc!
En tot cas molt dificil el fer que el rugbi agafe enbranzida a l'estat (i a casa nostra), però m'agrada de la gent que posen això en marxa que no només pensen en la pela i la promoció als mitjans (inprenscindible si volem que això rutlli), també pensen en el treball de base. El comentari del Michael Robinson crec que és una mostra, va dir que cal un poster (d'un jugador o equip, és clar) de rugbi a la cambra de cada infant i una pilota de rugbi a cada escola... no seria un mal començament per aquest lloc on la gent de rugbi només en sap que "son molt brutos".
Salutacions des de València.
Com a aficionat del rugbi (massa dèbil per ser jugador ;) ) crec que és una bona oportunitat per donar vida al rugbi català i intentar que no es mori. El possitiu de tot plegat és que la cohabitació de tots dos esports permetrà que augmenti el rugbi del país i que els jugadors puguin portar la senyera arreu d'Europa.
Salut i rugbi
Salut i rugbi català