A l'iniciar l’aventura blocaire vaig fixar-me un full de ruta, una guia a seguir. Una de les coses que calia fer era tenir un post setmanal i vaig pensar que el dimecres era un bon dia.
Segon escrit i ja faig tard: avui és dijous. Tenia intenció de parlar sobre el finançament, de la necessitat de mantenir la unitat de les forces catalanes en la negociació amb l’estat.
Però no puc, no vull, no toca fer-ho, des de la finalització del plenari municipal d’ahir de forma recorrent em ve al cap la lletra del Jaume Sisa, (cantautor galàctic al que tinc una especial admiració), no cal parlar, i heus aquí la lletra...
Amb algú que no té ombra
i té el cap sota la sorra.
Amb aquells que no t´escolten
si el que dius no és el que toca,
no cal parlar.
Si te´n rius sense fer broma,
de les coses més serioses,
et prendran per un idiota.
La paraula és molt traïdora,
no cal parlar.
No cal parlar, no cal dir res,
quan el silenci ho diu ben clar.
Obrir la boca és perdre el temps,
no cal parlar, no cal...
Si la vida t´enamora
però l´amor ja no funciona.
I se´t fa un nus a la gola,
i no saps com dir les coses,
no cal parlar.
Hem de seguir parlant?
riure a l´edat mitjana era pecat.
Va de llestos i tenen una doble moral.
Després del ple passat, i aquest diumenge al dominical.
quina pena, sols parla un i els adoctrina, la resta com acolits diuem AMEN
i el numero dos va per lliure.
salut i feina
Mentre les forces polítiques catalanes segueixin dividides, el Govern d' Espanya no caldrà que apliqui el "divide y vencerás" perquè ja els hi donem mastegat. O sigui que dubto que ens arribin a donar mai el que ens correspon.
Pere de Canyamars
http://peredecanyamars.blogspot.com/