vedra |
dimecres, 24 de setembre de 2008 | 23:32h
Avui sa darrera nit a la meva estimada illa, demà partiré cap a la selva urbana.Dissabte tinc que anar al treball, deure inexcusable per a subsistir, per a poder gaudir dels dies que he passat.
Fa molta mandra anar a treballar, ho veus molt llunyà, ara, dissabte serà una altra cosa, el retrobament amb els companys de feina, els amics i els que no ho són. Després d'una estona dubtant del que has de fer o dir, t'adaptes pronte a les circumstàncies del lloc, assimiles ràpidament la feina que has estat fent durant molts anys, 22 en concret. Arribarà un dia que no hauré de tornar a la feina, més o manco queden 5 anys. Aquest dia serà, no ho sé, com serà. Però ara vull que arribi, per no tenir d'enfrontar-me a aquella selva inhumana que s'ha convertit la ciutat on vaig néixer, Barcelona.
Saber que quan un mateix vol tornar a ciutat i, no perquè t'obliguin, serà un goig indescriptible. Esper amb passió aquest dia. Poder dedicar hores i hores al que tu vols, sense presses, amb paciència, amb tranquil·litat, ha de ser un orgasme miraculós.
Demà dematí, partiré de Sant Antoni de Portmany, direcció a Barcelona, a les 19,30h aproximadament, arribaré.
Deixaré les Pitiüses, un cop més, amb la mirada perduda mirant fins el darrer instant les muntanyes eivissenques, com no vulguen deixar-les.
Quan circuli per la ciutat, tot em semblarà diferent i alhora igual, desequilibris i incoherències seran impactants durant els primers minuts, després tot restarà com sempre.
L'il·lusió per la tornada d'aquí un mes o dos, quedarà a la ment per autojustificar-me que soc un privilegiat per a poder-ho fer.
Fa molta mandra anar a treballar, ho veus molt llunyà, ara, dissabte serà una altra cosa, el retrobament amb els companys de feina, els amics i els que no ho són. Després d'una estona dubtant del que has de fer o dir, t'adaptes pronte a les circumstàncies del lloc, assimiles ràpidament la feina que has estat fent durant molts anys, 22 en concret. Arribarà un dia que no hauré de tornar a la feina, més o manco queden 5 anys. Aquest dia serà, no ho sé, com serà. Però ara vull que arribi, per no tenir d'enfrontar-me a aquella selva inhumana que s'ha convertit la ciutat on vaig néixer, Barcelona.
Saber que quan un mateix vol tornar a ciutat i, no perquè t'obliguin, serà un goig indescriptible. Esper amb passió aquest dia. Poder dedicar hores i hores al que tu vols, sense presses, amb paciència, amb tranquil·litat, ha de ser un orgasme miraculós.
Demà dematí, partiré de Sant Antoni de Portmany, direcció a Barcelona, a les 19,30h aproximadament, arribaré.
Deixaré les Pitiüses, un cop més, amb la mirada perduda mirant fins el darrer instant les muntanyes eivissenques, com no vulguen deixar-les.
Quan circuli per la ciutat, tot em semblarà diferent i alhora igual, desequilibris i incoherències seran impactants durant els primers minuts, després tot restarà com sempre.
L'il·lusió per la tornada d'aquí un mes o dos, quedarà a la ment per autojustificar-me que soc un privilegiat per a poder-ho fer.
