Aquesta setmana s’ha acabat el Mercat de Música Viva de Vic. També s’ha acabat l’estiu i hem donat pas a la tardor i, un altre cop, a ple rendiment pel que fa a la política municipal.
A l’Ajuntament de Vic ja hem pogut viure tot de canvis “creatius”: una oficina nova de contractació, la creació d’una empresa per fer allò que ha de fer l’ajuntament com a administració pública i amb tot això més càrrecs de confiança (amb els seus suculents sous, és clar) per cobrir les necessitats dels regidors de l’equip de govern.
Després de presentar-nos el govern una proposta per demanar més finançament municipal, ja que l’ajuntament també nota la crisi econòmica i han tancat l’aixeta els de Madrid i els de la Generalitat, d’on havia de venir gran part del finançament de les obres municipals de la nostra ciutat, el que han fet és crear més places de confiança, és a dir, col·locar els amics dins l’ajuntament, abans de fer concursos per cobrir les places de funcionaris que estan vacants. En fi, són les paradoxes d’aquest ajuntament.
Penso que hi ha altres maneres de poder fer front als anys que ens esperen en els que els ajuntaments seran els primer de notar la retallada dels fons públics, i ja l’hem notat: les obres que s’havien de fer a les escoles no s’han pogut acabar. Les obres de construcció del nou IES (a l’Horta Vermella) tampoc s’han pogut començar.
Carai! Ja sé que per ells és molt més fàcil pensar en el benefici de cada àrea de l’ajuntament en particular, però ara és el moment de pensar en global. Hi ha d’haver una política de govern planificada i coordinada, no les capelletes que han creat. No ens val que cada grup municipal de l’equip de govern vulgui col.locar als seus i deixar la seva empremta personal, sinó que han de ser capaços de pensar en equip. Ara, que molt em temo que per la forma que han governat durant el temps que portem de legislatura crec que seran incapaços de fer.
