He redescobert somnis trencats, esperances
tardanes, metàstasis absurdes de dolors superats. He caminat tots els camins
(puc mostrar-ne les ferides, descarada, descarnadament). Ni m’allunyo ni m’acosto
enlloc.
El camino, el camino! Caminante!
Aquí a Santiago redescobreixo a glopets d’aiguardent
la raó oculta del peregrí enmig d’aquest merder ordenat de somriures, regals, mòbils,
llibres, suors, pluja, motxilles i
turistes: una bona xocolata calenta amb xurros.
Des de que vaig aprendre a ballar munyeires ha passat la tira de temps. A mi, ballar d´una manera improvisada em costa ben poc, però això d´aprendre una coreografia i memoritzar el repertori ja és una altra història. Quan sento "Santiago", en seguida m´acuden estrofes de la munyeira aquella dels quinze anys. Segons Lawrence Parsons, la dansa "és el maridatge de la capacitat de representació del llenguatge i del ritme de la música". O sigui que la millor manera de dir el que sigui quan la música sona és ballar, ¿oi? ¿Bonic? Me n´alegro d´haver-me retrobat amb aquest blog. Un saludet per l´Albert
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Me n´alegro d´haver-me retrobat amb aquest blog.
Un saludet per l´Albert