Ha estat un cap de setmana d'emocions fortes per terres tarragonines. Desde divendres fins dilluns, les festes de Santa Tecla ens han acollit per treballar i també disfrutar –ni que a molts els sembli impossible, aquestes paraules no són sempre antagòniques–. Un grapat de concerts –ben aviat parlarem dels que ens van fer anar especialment fins a la ciutat romana, els de la primera edició del concurs D. O. Catalunya i els del ja bregat D. O. Tarragona–, bona gresca i bona companyia.Però també va ser un cap de setmana de sorpreses... Tots aquells experts en el món més fosc / kitsch / freak / diferent del panorama musical català, haureu ballat al ritme de 'La Farola, la Farola', i haureu cridat el seu nom. D'acord, segurament jo ja faig tard, però per fi he descobert, vist i tocat a tot un mite vivent. Sí, he conegut al senyor Miquel del Roig. Per coincidències de la vida, ha estat pocs dies després de que me'n parlessin –a Palafrugell durant la darrera festa major, va triomfar més que la Coca Cola–. Encara no coneixes a aquest personatge?
Era l'encarregat del concert de sobretaula del Correllengua de l'Alt Camp –desde fa onze anys, a primera hora del matí la gent de la comarca comença la caminada desde Valls i el Pla de Santa Maria per arribar fins a Miramar. Un cop allà gaudeixen d'un dinar popular i gresca, molta gresca–. Els de la zona ja fa temps que el coneixen, i un any més, no podia faltar a la cita. Miquel del Roig és l'home 'estribillu' (no, expressament no vull dir la paraula tornada, en aquest cas s'ha de dir 'estribillu'): durant més de dues hores va empalmant una darrera l'altra –sense parar ni per respirar– totes les cançons que us pugueu imaginar. I quan dic totes, em refereixo a totes.
Perquè us feu una idea: el concert va engegar amb el hit col·lectiu d'aquella primera edició del disc Altres cançons de Nadal (Música Global, 2000), 'Quan somrius', un tema escrit per Josep Thió. A partir d'aquí, l'home li fot cullerada i es pot arribar a sentir des del 'Virolai' (perquè ara fins hi tot els Plouen Catximbes el toquen? S'està expetenent el fenomen montserratí...) fins a allò que potser algun dia vam ballar fa anys: 'No rompas más, mi pobre corazón, ninoninoninoninoniiii' // 'Las muñecas de famosa, se dirigen al portal' // 'Yo soy aquel negrito, de África tropical, que cultivando cantaba la canción del ColaCao'. Versions en català del 'Hotel California' –rebatejat com 'Hotel Catalunya'–, himnes del Barça, records de Sau o el que més ha sonat a les radiofòrmules de la música en català dels darrers anys són algunes de les cançons que vam arribar a sentir.
Una barreja de tradició kitsch, perversió comercial, himnes fonamentalistes, viatges al passat i temes propis. Miquel del Roig, el seu micròfon, la seva guitarra, el seu cançoner i la seva dona. Aquest és el pack que no pot, ni ha de faltar, a cap gran festa. Miquel del Roig és el nou mestre poc-modern, eli dixit.
Perquè us feu una idea: el concert va engegar amb el hit col·lectiu d'aquella primera edició del disc Altres cançons de Nadal (Música Global, 2000), 'Quan somrius', un tema escrit per Josep Thió. A partir d'aquí, l'home li fot cullerada i es pot arribar a sentir des del 'Virolai' (perquè ara fins hi tot els Plouen Catximbes el toquen? S'està expetenent el fenomen montserratí...) fins a allò que potser algun dia vam ballar fa anys: 'No rompas más, mi pobre corazón, ninoninoninoninoniiii' // 'Las muñecas de famosa, se dirigen al portal' // 'Yo soy aquel negrito, de África tropical, que cultivando cantaba la canción del ColaCao'. Versions en català del 'Hotel California' –rebatejat com 'Hotel Catalunya'–, himnes del Barça, records de Sau o el que més ha sonat a les radiofòrmules de la música en català dels darrers anys són algunes de les cançons que vam arribar a sentir.
Una barreja de tradició kitsch, perversió comercial, himnes fonamentalistes, viatges al passat i temes propis. Miquel del Roig, el seu micròfon, la seva guitarra, el seu cançoner i la seva dona. Aquest és el pack que no pot, ni ha de faltar, a cap gran festa. Miquel del Roig és el nou mestre poc-modern, eli dixit.
gran descobriment, eh?!
al Maresme, des que un aborigen el va veure tocar per terres gironines, gairebé que no podem estar-nos d'organitzar una festa sense en Miquel! XD és tant gran!!!!
i el càntic principal: "Miquel, Miquel, Miquel, Miquel del Roig... hem vingut a emborratxar-nos i a escoltar Miquel del Roig!"
Apa!