Deu ser aquesta calor agostenca la que ens fa posar calents com a rabosots, i doncs
sovint ens passen pel pensament idees de verdolaga, o potser és que l'edat ens fa
tornar verds com una ceba, que ja ens ho retrauen: als trenta vinya i als
quaranta mallol...
En fi, faig una proposta que, qui sap, podríem portar-la al llibre Guinnes.
En un post anterior encetàvem una incipient arreplega de mots i expressions amb què, arreu
dels Països Catalans, denominem la cosa de pixar dels hòmens. Podem
continuar-la si voleu, però propose que provem a veure fins on podem arribar
amb la cosa de pixar de les dones.
Comence la tanda amb algunes de més usuals i d'altres que potser no ho són
tant: xona, figa, parrús, parrussa, bacora, clòtxina, berlina, paparruana, xufa
(val a a clarir a la zona de l'Horta li diuen xufa al cacau dels xiquets),
clotet tovet... Ànim, que l'agost és llarg i hi ha molt de desfici.
Per contribuir a la causa: conill, xima, bajoca, petaca, petorra, rata (diuen de qui té la condició de bisexual, que igual menja rata que ratolí), la pixona (potser d'aquí vinga la xona?), niu, pastís......
En el llenguatge infantil: tallet, pastisset, papallona .....
he estat pensant i m'he sorprés amb un detall: la parrussa, quan hom vol augmentar el seu tamany, passa a ser "el parrussot", també la xona i "el xonot". No sé si passa amb altres augmentatius.
També afegiria el "abaejo" (la bacallà que diuen per altres terres dels Països Catalans9, i el mot "galló" o "gallonet", que malgrat que assenyalA una part de la xufota, també es fan servir per nomenar-la tot d'una.
Per cert, tinc un amic que quan veu una xicona que porta uns texans molt ajustats, de tal forma que se li noten els gallons, diu: eixa porta uns pantalons per sordo-muts: se li poden llegir els llavis
salut i força...
suposse que saps que a l'Horta, segons a quina banda es diga, la figa rep el nom de parrús o parrusa, saps perquè ?
Per últim, la llegenda del mot parrús de que prové de la imatge del pà rus (és a dir de rúsia), per allò de que és negre amb un tall al mig, és certa o és una de tantes ?
Salut i a gudir que a l'estiu les figues estan més bones que mai.... !
Ignore el per què de la primera qüestió, si és que la divisió entre zones és tan clara com dius. Pel que fa a la segona, també la desconeixia. Però és d'aqueixes que cal dir-ne: si non è vero e ben trovatto. La història que conexia, més aviat relaix, és a dir això que en castellà en diuen "chisme", és la del president Jaume Matas i la seua cort, quan els van empomar refregant-se la tomaca en el famós Rapustín. Diuen que, efectivament, hi va haver un malentès. O això romancejaven els del cas com un cabàs quan va ser descobert el pecat. I és que, segons deien ells, les xiques del Rasputín, advertides que aquella gent parlaven català, políglotes com són els oferiren de tastar el seu parrús, i ells, innocents, es pensaven que els convidaven entrar en un forn per tastar-hi un suculent entrepà de pa rus. El companatge potser se'l portaven ells de casa, possiblement penjant entre les cames.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Caliu
Per contribuir a la causa: conill, xima, bajoca, petaca, petorra, rata (diuen de qui té la condició de bisexual, que igual menja rata que ratolí), la pixona (potser d'aquí vinga la xona?), niu, pastís......
En el llenguatge infantil: tallet, pastisset, papallona .....
També afegiria el "abaejo" (la bacallà que diuen per altres terres dels Països Catalans9, i el mot "galló" o "gallonet", que malgrat que assenyalA una part de la xufota, també es fan servir per nomenar-la tot d'una.
Per cert, tinc un amic que quan veu una xicona que porta uns texans molt ajustats, de tal forma que se li noten els gallons, diu: eixa porta uns pantalons per sordo-muts: se li poden llegir els llavis
salut i força...
Hola Toni:
suposse que saps que a l'Horta, segons a quina banda es diga, la figa rep el nom de parrús o parrusa, saps perquè ?
Per últim, la llegenda del mot parrús de que prové de la imatge del pà rus (és a dir de rúsia), per allò de que és negre amb un tall al mig, és certa o és una de tantes ?
Salut i a gudir que a l'estiu les figues estan més bones que mai.... !
Parrús ve de parruc, serrell . Recordeu perruca,perruqueria. En algunes comarques la paraula parruc encara està viva.
Raimon Galiana
Ignore el per què de la primera qüestió, si és que la divisió entre zones és tan clara com dius.
Pel que fa a la segona, també la desconeixia. Però és d'aqueixes que cal dir-ne: si non è vero e ben trovatto.
La història que conexia, més aviat relaix, és a dir això que en castellà en diuen "chisme", és la del president Jaume Matas i la seua cort, quan els van empomar refregant-se la tomaca en el famós Rapustín. Diuen que, efectivament, hi va haver un malentès. O això romancejaven els del cas com un cabàs quan va ser descobert el pecat. I és que, segons deien ells, les xiques del Rasputín, advertides que aquella gent parlaven català, políglotes com són els oferiren de tastar el seu parrús, i ells, innocents, es pensaven que els convidaven entrar en un forn per tastar-hi un suculent entrepà de pa rus. El companatge potser se'l portaven ells de casa, possiblement penjant entre les cames.