La plena sobirania és un objectiu compartit per una majoria cada cop més gran de catalans i catalanes. Un estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes fa una estimació del suport a la independència en un 35% de la població, amb una oposició manifesta del 45%.El gran repte que tenen davant les forces polítiques sobiranistes no és altre que encertar l'estratègia per a arribar a un suport majoritari a l'opció independentista. I n'hi ha una que és clarament una estratègia perdedora.
Els resultats de l'estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes, fet pel geòleg Marc Belzunces, indiquen un suport a l'opció independentista del 35% i una oposició del 45%. Malgrat això, en Marc fa una valoració optimista de les possibilitats de guanyar un referèndum, valoració que considero excessivament ingènua. La veritat, pensar que l'abstenció penalitzarà l'opció unionista davant una participació massiva dels independentistes és un judici d'intencions basat en la pròpia il·lusió, no en el comportament real que tindrien aquests col·lectius. Especialment si tenim en compte la mobilització unionista que induiria activament l'Estat Espanyol i les forces polítiques contràries a la independència i, desgraciadament, si tenim en compte la tradicional desorganització caïnita del catalanisme, en general, i de l'independentisme en particular.
Així doncs, crec que el plantejament d'un referèndum amb aquesta estimació de suport social no ens garantitza la victòria, ni molt menys. Les forces polítiques sobiranistes han de plantejar una estratègia que els permeti incrementar el percentatge de suport, segurament a costa de disminuir també el percentatge opositor. Necessitem una estratègia guanyadora.
L'estudi d'en Belzunces dibuixa un mapa de la distribució dels suports favorables i hostils que ens acaba resultant força conegut. El mapa coincideix, grosso modo, amb el mapa de la immigració, nova i antiga, el mapa que separa la Catalunya urbana de la Catalunya rural i semiurbana.
A simple vista, l'estratègia guanyadora ha de ser la que sumi a l'independentisme amplis sectors provinents de la immigració: tant els descendents de la immigració espanyola del tercer quart del segle XX, com els nous catalans i les noves catalanes que han vingut a partir dels anys 90.
Una estratègia adreçada única i exclusivament als catalans i catalanes "ètnicament" purs, als catalans i catalanes de soca-rel, està condemnada indefectiblement al fracàs. La demografia del país ni enganya ni perdona. L'any 2014 serem prop de 8 milions de catalans i catalanes, dels quals només uns 2.5 milions correspondran a aquest grup, el grup dels catalans de tota la vida. Les estratègies que parlen de "catalanitzar" o "recatalanitzar" Catalunya, les estratègies que pretenen l'activació nacional de tots els catalans d'origen, deixant de banda els anhels, interessos i objectius dels catalans d'adopció, són estratègies directament perdedores. Potser ben intencionades, però perdedores.
Potser perquè sóc fill d'espanyols. Potser perquè sóc de Barcelona. Potser, senzillament, perquè vull guanyar. Potser per tot això, jo no vull apostar per un independentisme de barretina i espardenya, per un independentisme permanentment "emprenyat", o per un independentisme només apte per als que viuen a Puigcerdà, Rupit o Santa Coloma de Farners. Potser, per tot això, aposto per un independentisme guanyador; un independentisme urbà, cosmopolita i obert, un independentisme radicalment democràtic, modern i optimista.
Un independentisme que faci una Barcelona Oberta, una Catalunya Oberta, uns Països Catalans Oberts.
Així doncs, crec que el plantejament d'un referèndum amb aquesta estimació de suport social no ens garantitza la victòria, ni molt menys. Les forces polítiques sobiranistes han de plantejar una estratègia que els permeti incrementar el percentatge de suport, segurament a costa de disminuir també el percentatge opositor. Necessitem una estratègia guanyadora.
L'estudi d'en Belzunces dibuixa un mapa de la distribució dels suports favorables i hostils que ens acaba resultant força conegut. El mapa coincideix, grosso modo, amb el mapa de la immigració, nova i antiga, el mapa que separa la Catalunya urbana de la Catalunya rural i semiurbana.
A simple vista, l'estratègia guanyadora ha de ser la que sumi a l'independentisme amplis sectors provinents de la immigració: tant els descendents de la immigració espanyola del tercer quart del segle XX, com els nous catalans i les noves catalanes que han vingut a partir dels anys 90.
Una estratègia adreçada única i exclusivament als catalans i catalanes "ètnicament" purs, als catalans i catalanes de soca-rel, està condemnada indefectiblement al fracàs. La demografia del país ni enganya ni perdona. L'any 2014 serem prop de 8 milions de catalans i catalanes, dels quals només uns 2.5 milions correspondran a aquest grup, el grup dels catalans de tota la vida. Les estratègies que parlen de "catalanitzar" o "recatalanitzar" Catalunya, les estratègies que pretenen l'activació nacional de tots els catalans d'origen, deixant de banda els anhels, interessos i objectius dels catalans d'adopció, són estratègies directament perdedores. Potser ben intencionades, però perdedores.
Potser perquè sóc fill d'espanyols. Potser perquè sóc de Barcelona. Potser, senzillament, perquè vull guanyar. Potser per tot això, jo no vull apostar per un independentisme de barretina i espardenya, per un independentisme permanentment "emprenyat", o per un independentisme només apte per als que viuen a Puigcerdà, Rupit o Santa Coloma de Farners. Potser, per tot això, aposto per un independentisme guanyador; un independentisme urbà, cosmopolita i obert, un independentisme radicalment democràtic, modern i optimista.
Un independentisme que faci una Barcelona Oberta, una Catalunya Oberta, uns Països Catalans Oberts.
prices We specializing Cheap handbags,Designer Handbags Discount handbags,Mens and Womens replica bags Looking for Cheap and Gucci Handbags Replica
chanel handbag chanel
handbags replica Gucci
Bags replica
handbags Louis
Vuitton handbags Discount replica
handbags Louis
Vuitton handbags Discount designer
handbags Replica
louis vuitton handbags and many more designers.Money Back Guarantee. Free
Shipping.Offering Cheap knock off
handbags replica handbags replica bags fake handbags Louis
Vuitton handbags fake Louis
Vuitton handbags Gucci handbags
replica Gucci
handbags fake Gucci
handbags Prada handbags
replica Prada
handbags replica Hermes
handbags replica Hermes
bags replica Chanel
handbags chanel
handbags and other Designer Replica
handbags Discount handbags on sale
handbags replica designer
handbags replica louis
vuitton handbags handbags for sale star handbags AAA Replica Handbags China Supplier, to
buy replica watches best
watches buy cheap watches cheap watches cheap replica watches replica watches replica watches
free shipping and accept paypal.You can buy the cheapest louis vuitton
handbags.chanel
Handbags chloe
handbag balenciaga
Handbags Burberry handbags
Prada Handbags Miu Miu handbags
Dior handbags Gucci Handbags Hermes handbags...
louis
vuitton handbags.chanel Handbags
chloe handbags
balenciaga
Handbags Burberry
handbags Prada
Handbags Miu
Miu handbags Dior handbags Gucci Handbags Hermes handbag
Online China replica Goods offer cheapest designer louis
vuitton handbags.chanel Handbags
chloe
handbags balenciaga
Handbags Burberry
handbags Prada Handbags
Miu Miu
handbags Dior handbags
Gucci
Handbags.Online China replica Goods offer cheapest designer Hermes
handbag replica
rolex rolex
replica replica
rolex louis vuitton
handbags.chanel
Handbags balenciaga
Handbags Burberry
handbags Prada Handbags
Miu Miu handbags replica
rolex rolex
replica replica
watches .Finest Workmanship,Quality Guaranteed. All of them have already
attracted large number of eyes.We choose top materials like the orginal ones in
order to pursuit perfect quality to satisfy our customers.Meanwhile,we cooperate
with strong express company to ensure safe and fast delivery.You never need to
worry about delivery problems.Do you still hesitate to make an order?All of them
are coming with outstanding quality,reasonable prices.If you have any questions
please feel free to contact us.We are looking forward your order!Wish you enjoy
your shopping!
Carles, collons, que l'estudi d'en Marc ens diu que les dades publicades per el CIS i la UA-Diputació de Barcelona, permeten en una hipòtesis, que ells expliquen clarament i ho argumenten, la possibilitat real de guanyar un referèndum.
Volsaltres , és a dir, els que doneu recolzament a l'estratègia d'en Carod-Puigcercós, fins ara heu dit per activa i per passiva que el suport real a la independència era en prou feia un 15% i per això havíeu aparcat tota acció cap a ella, mentre intenteu agafar més poder al govern.
Doncs les enquestes del CIS i de la UA-Diputació Barcelona diuen que d'entrada no és un 15% sinó un 35% i en Marc amb una hipòtesis argumentada diu que pot arribar a un 55% si es donen les condicions semblants a altres referèndums en altres països i els precedents d'altres eleccions a Catalunya.
Pots dir tu una altre hipòtesis argumentada?, per exemple, tu creus que si es pot fer un debat amb tots els mitjans disponibles a favor de la independència, definint un projecte com cal , no podrem augmentar el nombre del 35% al 50%, això sense tenir en compte les hipòtesis d'abstenció que ens dona l'estudi d`en Marc.
JO NO ENTENC COM POTS BARREJAR IDENTITATS D'ORIGEN AMB EL FET DE LA INDEPENDÈNCIA. La independència es per millorar a tots, siguin o no catalans de naixement. No es pot vincular la llibertat i independència a la identitat.
En tot cas, la teva Esquerra, esta desaprofitant el cada dia més favorable vot sobiranisme, deixant-lo o orfe o que torni a CDC. Mentrestant vosaltres esteu enterrant Esquerra a la miseria, de si no fotem un canvi ràdical de persones del cap d'avant del partit per comencar a fer noves estrategies , en les properes eleccions al parlament tornarem a partit una derrota i ens quedarem en menys de 10 diputats. Això si, en Carod haurà col.locat tota la seva llista d'amics i parents.
Salut, i cal renovar ja sinò vols ser complice d'aquest dessastre nacional.
Manel des de l'exili
Esmentes l'estudi del CIS del 2001, on un 35 % -una dada important- donaria suport a la independència de Catalunya. És cert, l'estudi ho diu. Però diu també que només un 15% se senten únicament catalans. Per tant, hi ha un decalatge entre els que substenten la possibilitat de recolzar la independència i el sentiment de nacionalitat estrictament català. Si carreguem les tintes en la l'ànima independentista, no hi ha el risc de perdre pel camí la gent que no se sent únicament catalana? No és cert que l'objectiu és aconseguir la independència integrant i no pas restant?
La xifra de l'estudi del CIS, un 35 % em sembla una dada molt respectable, però en l'anàlisi no caldria també tenir en compte el context del tombant del segle passat (la radicalitat pseudofeixista d'Aznar, la guerra del Golf, etc). Ho dic també perquè tot i que jo sóc independentista i aquest també és el meu combat no m'adono, en el meu dia a dia, de tenir un suport tan elevat per la llibertat del nostre país.
Els militants i simpatitzants som, normalment, més radicals amb la ideologia dels partits però hauríem de saber que bona part dels votants no ho són tant i per tant aquesta balaçna s'ha d'equilibrar.
Per això em sembla que molts dels arguments pretesament "renovadors" són continuistes per funambulistes i inconscients i representen per això mateix un risc elevat. Amb aquest tema no podem jugar de farol i esmicolar-nos altre cop. D'altra banda, cal tenir en compte que a aquesta onada que vol accentuar encara més l'eix nacional" d'Esquerra s'hi han sumat altres factors, com el desgast que han produit entre la pròpia base republicana els mitjans i opinadors de CIU, la decepció d'una expectativa massa elevada quan només érem la 3a força i alguns errors que s'hagin produit (al Govern) amb els membres actuals i passats i al partit, amb membres de l'Executiva, càrrecs i diputats, actuals i passats. Aquí tots tenim, en major o menor mesura, part de culpa del desgast.
El teu, per mi molt excessiu optimisme, segueix amb el debat per la independència amb tots els mitjans disponibles. De quins mitjans disposem els sobiranistes, si la major part estan controlats pels autonomistes (amb tints nacionalistes de CIU i federalistes els del PSC)... Amb la situació actual no veig per on vols passar del 35% (amb les precaucions exposades) al 50 %. Des del meu punt de vista, l'opció més lògica és o era el tripartit, tot i que clar, això que agrada més a uns agrada menys a d'altres.
Sobre que els sobiranistes tornen a CIU això ho veig difícil, perquè no veig CIU un partit sobiranista. Ara bé, si que em sembla que gent que es sent més còmoda amb el nacionalisme de CIU i que va votar ERC en un context determinat ha tornat a l'opció nacionalista, és normal, com normal seria que gent d'esquerres, més o menys socialdemòcrata, deixaria de votar ERC si es pactés amb CIU.
El sobiranisme no està orfe, el que passa és que els números canten i els dos partits que guanyen a Catalunya aposten per la continuitat, amb alguns canvis això sí però sense trencar amb Espanya. A mi m'agradaria una altra realitat, però és la democràcia això no?
Tot i que lògicament hi ha accions de govern o de gestió o d'estratègia d'ERC criticables em sembla molt injusta la crítica d'ERC com a partit de buròcrates i d'endollats. Aquesta és massa fàcil i el tret surt per la culata perquè algú podria dir que els pretesament "renovadors", que espero que no ens tornin a les catacumbes del grupusculisme, el que volen és agafar les cadires de la cúpula actuals dominants a Esquerra. I això seria injust, oi? Per tant, des del meu punt de vista millor que no anem per aquí.
Per enfortir l'independentisme hem de treballar en tots els fronts i més especialment en les noves generacions i també discutir el que faci falta i raonablement perquè a ERC la major part respectem les opinions dels companys, tot i que tinguem també desacords, intentant no fer la sang de l'únic partit independentista del Parlament, que és la que volen els voltors.
L'estratègia patriòtica fa sobretot que els patriotes se sentin reconfortats, s'apluadeixin amb més ganes i es reconfortin en l'homogeneïtat però l'endemà, ja som al cap del carrer de sempre. Com més partiotes i homogenis, més reduïts. I així cremem els barcos a la primera i no guanyarem mai.
No és un joc individual, de sumar patriotes, és un joc social, de sumar més per una suma de més factors, Quants més millor!
Si els patriotes no esperen la resta el que faran és un exercici d'autosatisfacció, però anira amb sac foradat. De fet, el millor patriotisme és el que suma adhesions, no aplaudiments d'altres patriotes.
En fi, que veig amb preocupació que el que hem anat guanyant costosament es malbarati per la impaciència nacional d'alguns. Diran que no hem guanyat prou, que hem baixat preocupantment en algunes eleccions, i tindran raó. Però no tenen raó quan volen posar-se en patriotisme de morro fort. Si dins de l'independentisme s'imposessin els exclusivament patriotes perdríem més temps que res, entre d'altres coses perquè perdríem seriositat. De fet, la vehemència d'alguns moviments interns fan perdre seriositat especialment a ERC.
Alguns haurien de fer més estratègia, les guerres es guanyen amb intel·ligència i no amb impaciència.
Salut!
Nari nant, tu ja m'entens.
dir-ne espanyol , del castellà, es donarh-o tot a castella, el tot, la totalitat, quan no es ni pot ser. Això de "l'espanyol, els espanyols " es dior el mateix que la ideologia de la Falange.
Mireu si n'anem d'errats. I són militants d'ERC.
Bé, els d'Esquerra podeu continuar -si voleu- amb la vostra estratègia "guanyadora", que us ha portat a perdre vots elecció rere elecció. Fer de minyona del PSOE català té aquests riscos. La vostra praxi autonomista us ha fet perdre molts vots de gent independentista, mentre que els votants "socialistes" de l'àrea metropolitana no s'han passat a Esquerra, sinó ans el contrari, com es pot comprovar mirant el resultat de les darreres eleccions municipals.
Per a mi un partit independentista, i més encara si és d'esquerres, ha de prioritzar l'exercici del dret a l'autodeterminació. Si no tenim la clau de la caixa on es guarden els diners -i no la tindrem mai si no tenim un Estat propi- ja m'explicaràs quines polítiques socials amb cara i ulls podrem fer. I et diré una altra cosa. Una Catalunya, uns Països Catalans independents on la llengua catalana tingui un paper marginal i sigui una més entre moltes altres m'interessen molt poc, per no dir gens. No hi ha cap país al món que per facilitar la integració dels immigrants renunciï a la llengua i a la cultura pròpies en benefici d'una altra de forastera. Suposo que no és això el que demanes, oi?
Ara: essent tot això cert, no es veu gens clara l'alternativa. El mal anomenat 'nacionalisme identitari' no ha reeixit, per un motiu ben senzill: la 'fàbrica de catalans' fa temps que és closa. Els anys 40 i 50, en els moments més negres del franquisme, una part de l'emigració fou assimilada, especialment a comarques. Això ja fa anys que no funciona, i fins i tot a llocs de tradició catalaníssima - penso per exemple en Ripoll, que conec una mica - és el jovent castellanoparlant el que ha arrossegat els descendents de generacions i genracions de catalans a fer del castellà la llengua de relació 'normal', 'no marcada'.
Després hi ha el molt mal plantejat 'nacionalisme d'interés': a la catalanitat per la revolta contra la discriminació econòmica. Això, ja s'ha vist, no funciona. Quan, en plena crisi de rodalies, es va fer una manifestació a què presumpament s'hi podia afegir la gent del Baix Llobregat - la més damnificada - es va veure clar: érem els de sempre, i tots parlàvem català.
Interpreto, pel teu escit, i pel blasme als qui volen 'racatalanitzar Catalunya', que t'apuntes a aquest, per a mi fracassat, nacionalisme socioeconòmic.
Doncs jo no. I no solament perquè, com he dit, no ha funcionat ni té perspectives de funcionar, sinó per una raó molt més elemental: no m'interessa, no em motiva, no em fa fred ni calor.
Sóc conscient que els catalans - donant a aquest terme el valor que li dóna la gent en contextos no polititzats - hem passat a ser una minoria en el nostra propi territori, i que qualsevol projecte ha de partir d'aquesta realitat.
I clar això porta a escollir els socis per aquesta estratègia i preferiu l'esquerra espanyola a la dreta civilitzada catalana.
Em sembla que no teniu en compte que igual que Erc té els seus objectius dins el tri-partit el PSOE tb els té i són oposats i els que tallen el bacallà.
Espero que us vagi bé però no us penso votar.
fer que estimin el que ens és propi, que se'n sentin partíceps.