Pallywood és el nom creat pel professor Richard Landes, de la Boston University, per descriure les escaramusses entre israelians i palestins que són recreades per aquests últims per tal que els càmeres televisius les puguin gravar i transmetre pel món com a reals.
En un conflicte com el que enfronta Israel i Palestina, on tothom es posiciona i els nervis van sempre a flor de pell, fer aquestes recreacions per alimentar la bèstia mediàtica és, si més no, força atrevit.
Dol per a morts que s'aixequen o es posen còmodes, ràfegues de subfusell contra habitacions buides i ferits que canvien de mal són una mostra de les imatges dubtoses gravades a Pallywood i descartades per France 2 a l'hora d'emetre els Telenotícies. Fins i tot l'afer de Mohamed al Durrah es posa en dubte.
El 2005 Richard Landes va produir el documental Pallywood: According to Palestinian Sources (anglès, 18 minuts), que podeu veure a YouTube.
Sense refiar-me de les teories de les conspiracions, el que es veu en les imatges descartades és clar que són muntatges i parafernàlia per a la televisió. Quan un grup de periodistes independents (Daniel Leconte, Dennis Jeambar i Luc Rosenzweig) en va criticar l'ús que en feia France 2, la resposta que van rebre va ser "Ja sabeu que això sempre funciona així".
Apunts relacionats:
En un conflicte com el que enfronta Israel i Palestina, on tothom es posiciona i els nervis van sempre a flor de pell, fer aquestes recreacions per alimentar la bèstia mediàtica és, si més no, força atrevit.
Dol per a morts que s'aixequen o es posen còmodes, ràfegues de subfusell contra habitacions buides i ferits que canvien de mal són una mostra de les imatges dubtoses gravades a Pallywood i descartades per France 2 a l'hora d'emetre els Telenotícies. Fins i tot l'afer de Mohamed al Durrah es posa en dubte.
El 2005 Richard Landes va produir el documental Pallywood: According to Palestinian Sources (anglès, 18 minuts), que podeu veure a YouTube.
Sense refiar-me de les teories de les conspiracions, el que es veu en les imatges descartades és clar que són muntatges i parafernàlia per a la televisió. Quan un grup de periodistes independents (Daniel Leconte, Dennis Jeambar i Luc Rosenzweig) en va criticar l'ús que en feia France 2, la resposta que van rebre va ser "Ja sabeu que això sempre funciona així".
Apunts relacionats:
- 193. Krav magà, l'ànima d'Israel
- 186. Sayed Perwiz Kambakhsh
- 180. Yo acuso, d'Ayaan Hirsi Ali
- 176. El friquisme català procomunista
- 170. El llegat de Pearl Harbor
- 162. La lògica de Ben Tre i el prestigi del periodista
- 150. Free Burma
- 147. El segon àlbum d'Auschwitz i el segon Holocaust
- 128. Tomorrow's Pioneers: la televisió de Hamàs
- 121. Sostres al Iemen
- 81. Red Sector A
- 80. L'infern
- 74. Unitat 731
- 73. Holodomor
- 45. La foto
- 38. Hugh Thompson
