Generar energia elèctrica dels raigs de Sol és quelcom espectacular. Quasi un somni, que li va valdre el Premi Nobel a Einstein.
Per mi els motius que posicionen l’energia solar com un dels referents tecnològics del s. XXI són, bàsicament, dos: la conversió electrònica des de l’energia primària a l’electricitat; i la curta cadena energètica implícita en aquest procés.
Sota aquests dos criteris, no dubto en afirmar que, ja avui en dia, la tecnologia fotovoltaica té un alt rendiment i és una de les maneres més econòmiques de produir energia elèctrica.
El problema rau en confondre el “Valor” amb el “Preu” i comparem el cost de producció d’energia solar (avui pot estar al voltant dels 35 cèntims d’euro el kWh) amb el preu que comprem l’energia a Endesa (uns 10 cèntims). Però obviem en aquest càlcul els costos vinculats a la llarga transformació tant del combustible fòssil com del nuclear i que no figuren a la factura. Econòmics, socials, ambientals entre tants d’altres. Per exemple, fins fa poc la totalitat del cost de gestió dels “residus nuclears” eren sufragats amb diners públics.
Tanmateix, i entant a mercat elèctric, l’aplicació pràctica de l’energia solar està supeditada a un complex entramat de lleis i normatives. I en funció de l’encert d’aquestes lleis se’n determina el seu grau d’implementació.
Una llei espanyola (RD436/2004) especialment generosa que, en diferents formats, ha actuat des de 2004, ha permès situar a l’Estat espanyol com a potencia mundial en tecnologia fotovoltaica i segon país amb potència instal·lada. Durant el 2007, de 2.400 MW instal·lats al món, 1.100 corresponen a Alemanya i uns 550 a l’Estat espanyol. I a Juliol de 2008, l’estat espanyol porta una potència acumulada total de 926MW, a un ritme de connexió de 70MW/mes (dades de la CNE sobre instal·lacions “en operació”; hi ha un percentatge altíssim de projectes fets sense connectar encara que generen una inèrcia de connexió que fa pensar, segons alguns informes, una potència prop de 1.400 MW per setembre de 2008). Aquesta llei (RD661/2007) acaba al setembre d’enguany, entrant un escenari nou. Bàsicament, caracteritzat per:
- reducció de la prima de 45 cèntims d’euro per kWh injectat a 29, 32 ó 34 segons la tipologia i mida de la instal·lació.
- Potència màxima instal·lada per any: 300 MW (+200 MW extraordinaris)
Davant d’aquesta situació, vull compartir les següents idees:
- EL GOVERN HO HA FET FATAL: malgrat disfressar que “la mesura d’ara és per aturar l’especulació que s’havia creat”, no assumeixen que qui realment ha creat especulació han estat ells durant els darrers anys creant normatives erràtiques i facilitant el “pelotazo”
- EL SECTOR NO HA AJUDAT: amb una normativa que permetia “fer marranades” legalment, ha estat qüestió de temps que se n’hagin fet. I enlloc de denunciar-ho, molts han intentat d’aprofitar-ho. Però ull, ara aquests ja han fet les maletes i no patiran l’aturada.
- ES PERD UNA OPORTUNITAT ÚNICA de consolidar capital humà i tecnològic en un sector estratègic amb potencial de lideratge mundial. L’estat espanyol ha perdut credibilitat com a lloc segur per fer inversions en energies renovables i costarà molt reprendre-ho.
- ES CONSOLIDA “LA CULTURA DEL PELOTAZO”: enlloc de treballar i esforçar-se per desenvolupar tecnologia, potenciant l’emprenedoria i la dimensió de les empreses joves, triomfa el model de negoci ràpid i “si te he visto, no me acuerdo”
- LES NOVES PRIMES NO SÓN EL PRINCIPAL PROBLEMA: el sector ha de reduir marges, especialment els fabricants implicats en el mòdul solar (atès que s’emporta entre el 60 i el 75% del cost total d’un projecte). Segons els meus càlculs, a 31 cèntims d’euro (enlloc de 29) per parcs solars hi ha projectes. El veritable problema és la limitació de potència anual, perquè talla de socarrel la (necessària) planificació sostinguda durant uns anys que permetin crear una veritable indústria potent, creació de llocs de treball, inversió en R+D, reducció de preus, diversificar la producció energètica al país, reduir les emissions de CO2, etc.
- ES “NETEJA” EL SECTOR: malauradament, es perdrà biodiversitat d’empreses vinculades a l’energia solar, penalitzant les petites/mitjanes que solen estar distribuïdes i fixades en el territori i es facilita, d’una banda els “campeones nacionales”, i d’altra, les grans empreses globals. Es perd així una de les avantatges de l’energia solar fotovoltaica en tant a tenir la menor barrera d’entrada tecnològica en sector energètic (penseu amb l’eòlica, gas, petroli, nuclear…)
Per documentar aquest article, adjunt trobareu els documents des del Ministeri “memoria tècnica i econònica justificativa”, “Borrador del Decret entrat a Consell de Ministres set. 2008” i documents d’al·legacions de 2 de les 3 principals associacions del sector.
El següent post parlarà dels efectes concrets a Catalunya, atès n'hem patit especialment les conseqüències.
El sol els dol, els dol que surti per tothom. Pero per sort no el poden aturar. Ni a nosaltres tampoc. Ens veurem a Saragossa, (espero).
A reveure.
tinc el ple convenciment, després de mica en mica anar coneixent detalls de la situació de la FV a nivell mundial, que això no té marxa enrera. La tecnologia energètica s'ha de devestir d'ideologia i d'intervencinisme. La física mana, no les lleis ni espanyoles ni catalanes.
La única cosa que està en joc és si serem protagonistes o espectadors d'aquesta revolució. I si Catalunya, com sembla, no vol jugar, baixo de l'autobús. Jo sí vull jugar-hi.
No hi ha res que desitgi més que siguem prous aquí per, enlloc d'haver de baixar, agafar el volant i pedals del bus.
Tenim la font d'energia, sols ens falta saber emmagatzemar-la. Aquesta ha de ser la vostra feina. Confie en què la nostra independència energètica vinga per aquest camí.
P.S. Si sou capaços de fer-ho possibe, recordeu-vos de mi alhora d'establir la patent. Salut