Dijous vaig visitar la futura seu del Parc Natural del Montseny, que forma part de la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona. Sóc membre de la comissió d'espais naturals a la Diputació, que presideix l'alcalde de Granollers, i des que hi sóc he tingut la oportunitat de conèixer la bona feina que es fa als Parcs que en formen part...i tinc l'objectiu d'ajudar la nostra Serralada a tenir un millor tracte.
Però no volia escriure sobre això sense conèixer a fons la qüestió, i miraré de centrar-me en allò que sí volia explicar: que el Parc del Montseny tindrà una nova seu, a Mequinelves, a la casa que hi tenia el mecenes català Rafael Patxot (1872-1964).
Patxot, amb Cambó i Millet, ha estat un dels grans mecenes del país. Amant de l'astronomia, de la metereologia, finançador de múltiples treballs científics i tècnics, o culturals. Lligat al país i a la seva gent, però avançat a l'època. Un català que n'exercia. Un exemple del que les societats necessiten per avançar.
Però no li faré la biografia, d'altra banda publicada per Joaquim Maluquer, i sí que explicaré que la seva casa, fruït d'un acord amb el seu nét, va passar a mans de la Diputació de Barcelona l'any 2005, en forma de donació.
Una casa cedida pel Parc, i que contindrà un espai dedicat a la seva figura. I un projecte que veurà la llum d'aquí a uns mesos, després que l'any 1998 es comencés a mirar de trobar qui era el propietari d'un mas magnífic però abandonat a la porta del qual, en granit, hi quedava una inscripció que deia, textualment: "HOSTES VINDRAN QUE DE CASA ENS TRAURAN. 3 d'agost de 1936. Adéusiau."
I és que Patxot va ser perseguit per uns i altres a la Guerra, i el President Companys en va ordenar la detenció per, gràcies a ella, portar-lo a un vaixell que anava a França i salvar-li la vida, que acabà a Ginebra.
Abans de marxar de casa seva, però, Patxot va fer esculpir aquesta inscripció, que queda pel record i la memòria, així com ho fan els dos magnífics xiprers que es conserven i que no es podran treure, doncs recorden, cada un, a les filles que va tenir i moriren.
La casa, una meravella que comptava amb avenços tècnics en la construcció com eren la ventilació creuada, els aïllaments o l'ús de la geotècnia pel control del fluxe de les aigües subterrànees, ha estat restaurada amb un cost aproximat de dos milions d'euros. La inversió és molt bona des de tots els punts de vista. Perquè recupera Patrimoni, i el fa públic; i perquè recupera la nostra memòria col·lectiva, a través d'una figura poc coneguda que dignifica el país.
