Ahir comentava 205 Dues notícies; l'una era la intenció d'alguns socialistes barcelonesos de reivindicar el domini .bcn per la capital (nominal?) del Principat. Pretensió aplaudida pel PP de l'ajuntament, amb la condició que això suposi bandejar ara i sempre el .cat. (Borinotus, a l'entrada, comentava que curiosament els madrilenys no demanen un .mad).
La segona notícia (la que es relaciona amb el títol d'aquest post) és la recent difusió (per part del seu protagonista) de l'expropació de prop de mig milió d'euros a un bon grapat d'entitats financeres:
"Escric en aquestes pàgines per fer públic que he expropiat 492.000 euros a 39 entitats bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no pagaré."
"Ha estat una acció individual d'insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de construir una alternativa de societat."
"Es tracta d'una acció aliena a cap tipus de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil, a l'alçada dels temps que corren. Quan el finançament al consum i l'especulació són dominants a la nostra societat, què millor que "robar" als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho denuncien i construeixen alternatives?"
(...)
Podeu veure que del text de l'Enric Duran he resaltat finançament al consum. Avui m'han arribat a les mans dos paperots que m'han fet rumiar i m'han obligat a reprendre el tema d'ahir:
1. Una carta de la Caixaavisant-me que tinc preconcedit (?) un prèstec de 10.000 euros (es tracta de la imatge superior -que podeu ampliar- en la qual he esborrat, lògicament, algunes dades personals).
2. Un full de propaganda, que m'han donat al carrer, de Finanfácil, un d'aquests xiringuitos financers que et reunifiquen deutes perquè pagar les quotes de la hipoteca, del cotxe, de la Visa, de crèdits al consum sigui equivalent al total mensual dels cafetons diaris (també el podeu veure, però no cal entrar en detalls).
Ho comenta l'Enric: les entitats financeres fabriquen els diners i et pressionen perquè n'acceptis un bon munt. Ho podeu llegir: "Fàcil, ràpid i còmode". La terminologia i fraseologia emprada: Gaudir, Pensi que li faria il·lusió, 3 senzills passos, No deixi passar aquesta oportunitat, fer realitat els seus somnis.
Ah! si teniu bona vista i llegiu la lletra menuda veureu que m'ho ingressen "Sempre que es mantinguin les mateixes condicions de solbència" (solbència amb v? En qui estaria jo pensant?).
L'altruisme de bancs i caixes no té límits!
Si la carta fos per a l'Enric Duran, ell correria a cobrar aquest import, i se les empescaria per fer-ho no una, sinó unes quantes vegades.
Jo per fer això no tinc nassos...
Haver de fotre el camp a l'estranger enduent-te la família pot ser un bon enrenou. Deixar-la aquí, encara pitjor.
Consciència tranquil·la: una bona excusa!