vedra |
dijous, 18 de setembre de 2008 | 18:14h
Les administracions que tenen com a llengua oficial el català/valencià, són un com un envoltori de celofan, d'entrada si més no, fet en català i una vegada dins, tot és en castellà.Qualsevol imprès escrit en català, automàticament el funcionari responsable té l'omple en castellà, llevat d'excepcions com sempre.
Una simple sanció administrativa com pot ser una multa, l'agent corresponen l'escriu en castellà.
A una finestreta de cara al públic, podem observar com els impresos per omplir són quasi tots en català, quan un ciutadà necessita de l'ajuda del funcionari corresponen, aquest sense cap mirament l'omple directament en castellà, sinò dius res o protestes segueix amb el castellà.
Per això dic que les nostres administracions fan l'envoltori en català i el contingut és en castellà. I aquí no passa res!, tots tan contents.
Posem el cas que fos a l'inrevès, com posarien el crit al cel, queixant-se d'una dictadura linguística catalana. Un dels exemples més clars, són alguns col·legits públics del barcelonès, dels vallès o del baix llobregat, on els mateixos mestres parlen als seus alumnes en castellà amb l'excusa que no l'entenen, llibres i apunts en català, la llengua de comunicació és el castellà.
Sempre amb la llengua, amunt i avall, que dirien els enemics, aquells que diuen que el català és per estar per casa, aquells que són ultra-bilinguístics emperò monolingües amb la seva, aquells que no volen molestar-se en usar la pròpia per no incomodar l'interlocutor, de pena tot plegat.
Llevat tot, aquí estem i mai defallirem.
Una simple sanció administrativa com pot ser una multa, l'agent corresponen l'escriu en castellà.
A una finestreta de cara al públic, podem observar com els impresos per omplir són quasi tots en català, quan un ciutadà necessita de l'ajuda del funcionari corresponen, aquest sense cap mirament l'omple directament en castellà, sinò dius res o protestes segueix amb el castellà.
Per això dic que les nostres administracions fan l'envoltori en català i el contingut és en castellà. I aquí no passa res!, tots tan contents.
Posem el cas que fos a l'inrevès, com posarien el crit al cel, queixant-se d'una dictadura linguística catalana. Un dels exemples més clars, són alguns col·legits públics del barcelonès, dels vallès o del baix llobregat, on els mateixos mestres parlen als seus alumnes en castellà amb l'excusa que no l'entenen, llibres i apunts en català, la llengua de comunicació és el castellà.
Sempre amb la llengua, amunt i avall, que dirien els enemics, aquells que diuen que el català és per estar per casa, aquells que són ultra-bilinguístics emperò monolingües amb la seva, aquells que no volen molestar-se en usar la pròpia per no incomodar l'interlocutor, de pena tot plegat.
Llevat tot, aquí estem i mai defallirem.
I tirem endavant. Sí, àdhuc aquest celofan els molesta a segons qui...