pepmontes |
dimecres, 17 de setembre de 2008 | 18:36h
Que les crisis són creatives fa molt temps que ho hem sentit a dir, però segurament pocs imaginen que ho puguin arribar a ser tant com demostra la iniciativa d'un tal Enric, que ha decidit prendre la justícia per la seva mà per tocar-li el crostó a les entitats financeres. M'ha arribat un missatge que difòn una acció de radical protesta contra els poders econòmics. Convertit en una mena de Robin Hood modern l'activista en qüestió ha decidit estafar o robar, tal com diu ell mateix, 492.000 euros a una llarga llista d'entitats financeres entre les quals hi ha les més importants de l'estat.
Diu el tal Enric que des de 2006 i a través de diverses trampes ha enganyat sistemàticament a 39 entitats financeres aconseguint que li concedissin fins a 68 crèdits diferents. Inclosos els interessos de demora ara mateix ha contret un deute que ja supera els 500.000 euros. Els diners els ha dedicat a finalitats socials en principi d'inqüestionable bondat i assegura que no pensa pagar ni un euro d'aquest deute.
Explica que d'aquesta manera posa en evidència que amb una mica de ganes i interès és ben fàcil enganyar les entitats quan es tracta d'aprovar operacions de crèdit amb particulars sense gran capacitat econòmica. Malgrat aquesta escassa capacitat, aquests tipus de crèdit acaben sent els més rendibles per a les entitats financeres, i moltes vegades es fan a costa d'endeutar els particulars d'una forma poc raonable i desproporcionada respecte a les seves possibilitats econòmiques. Un joc pervers, segons ell.
Amb la seva acció pretén, també, cridar l'atenció sobre l'economia especulativa, que al final és la que condiciona de manera radical les nostres condicions de vida.
Impressionant. L'activista Enric acaba de posar en circulació el primer número d'una publicació anomenada Crisi i en la qual explica la seva acció i dona tota mena de detalls sobre les tècniques emprades per estafar bancs, caixes i altres financeres. Es tracta, segons diu ell, de robar els lladres.
Ja ho veieu, Robin Hood ha tornat. És català i roba els banquers. Algú li hauria de dedicar un romanço, un poema èpic, o una cançó protesta.
Diu el tal Enric que des de 2006 i a través de diverses trampes ha enganyat sistemàticament a 39 entitats financeres aconseguint que li concedissin fins a 68 crèdits diferents. Inclosos els interessos de demora ara mateix ha contret un deute que ja supera els 500.000 euros. Els diners els ha dedicat a finalitats socials en principi d'inqüestionable bondat i assegura que no pensa pagar ni un euro d'aquest deute.
Explica que d'aquesta manera posa en evidència que amb una mica de ganes i interès és ben fàcil enganyar les entitats quan es tracta d'aprovar operacions de crèdit amb particulars sense gran capacitat econòmica. Malgrat aquesta escassa capacitat, aquests tipus de crèdit acaben sent els més rendibles per a les entitats financeres, i moltes vegades es fan a costa d'endeutar els particulars d'una forma poc raonable i desproporcionada respecte a les seves possibilitats econòmiques. Un joc pervers, segons ell.
Amb la seva acció pretén, també, cridar l'atenció sobre l'economia especulativa, que al final és la que condiciona de manera radical les nostres condicions de vida.
Impressionant. L'activista Enric acaba de posar en circulació el primer número d'una publicació anomenada Crisi i en la qual explica la seva acció i dona tota mena de detalls sobre les tècniques emprades per estafar bancs, caixes i altres financeres. Es tracta, segons diu ell, de robar els lladres.
Ja ho veieu, Robin Hood ha tornat. És català i roba els banquers. Algú li hauria de dedicar un romanço, un poema èpic, o una cançó protesta.
