Les he llegit avui a Vilaweb: 1) El PP dóna suport al PSC per a aconseguir un domini barceloní d'internet. 2) Una estafa solidària. Ambdues notícies les podeu llegir a través dels dos enllaços.
1) Considero que aconseguir el puntCAT per a la comunitat lingüística i cultural catalana ha estat el major èxit que com a nació hem assolitat en força anys. Ara ens podem presentar en aquest nou continent que és la Xarxa com el que som, catalans i punt (puntCAT, és clar!). Es tracta d'una iniciativa (plenament reeixida) que el company en MesVilaweb Saül Gordillo ha documentat en una obra de referència, Nació.cat (bloc).
El paràgraf anterior bé a tomb perquè fa un temps, l'ICAAN, l'organisme que regula els dominis a Internet va manifestar que obriria l'aixeta, així els dominis en poc temps es podrien multiplicar. Algunes ciutats s'han afanyat a postular-se com a futures propietàries de dominis: París, Berlín i Nova York. Algun socialista del nostre cap i casal també va aixecar (encara que tímidament) la veu. Ara és el PP barcelonès (aquests si que van de cara -punt 3r) el que advoca per un .bcn i promet donar suport al PSC; la condició és la substitució de les pàgines amb el .cat pel nou .bcn
Ja ho sabem: tot el que no vagi a favor de la catalanitat (ja no parlo ni de catalanisme!) en va en detriment i reforça l'espanyolitat; i d'aquesta tàctica els socialistes nostrats en saben un munt!
(...)
2) La segona notícia que m'ha cridat l'atenció és ben diferent: l'Enric Duran, activista altermundialització i anticapitalista, ell solet, ha aixecat 492.000 euros a 39 entitats bancàries; els ha destinat a l'edició de CRISI, "Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques" (us l'adjunto a aquesta entrada, també el podeu obtenir o llegir els articles al web -www.17-s.info) de la qual n'ha fet 200.000 exemplars, a moviments socials alternatius, i preparar-se la fugida de l'Estat escanyol. Alguns ja el qualifiquen de Robin Hood del segle XXI.
Val a dir que he tingut la sort que l'Imma n'ha pogut aconseguir un d'exemplar: el llegirem amb molt d'interès.
Recordo que B. Brecht deia si fa no fa una cosa més o menys així: "Quina diminuta falta no és l'atracament d'un banc, comparat amb l'immens crim de la seva fundació!"
L'estratègia socialista sempre és la mateixa: divisió, contrapoders...