El Tribunal Constitucional ha dit que no a la proposta de consulta popular proposada pel Govern basc, una consulta en què la ciutadania basca pugui decidir lliurement i democràtica l’estatus de relació jurídica i política que vol tenir amb l’Estat espanyol.
El Tribunal Suprem ha acordat la il·legalització i dissolució d’ANB. Encara hi poden fer més, poden fer el mateix amb el Partit Comunista de les Terres Basques. I així deixar fora de l’arc polític municipal i parlamentari una part important de la societat basca. De quina manera, doncs, trobarem una sortida al mal anomenat “problema basc”?
Deia el lehendakari Ibarretxe: “La pau arribarà, com a Irlanda del Nord, fonamentalment com a conseqüència de l'aposta definitiva de l’esquerra abertzale per les vies exclusivament polítiques i democràtiques”. Però, això, com podrà ser possible si l’Estat espanyol, poruc i centralista, amb una visió miop de la realitat, va segant els interlocutors? Amb qui parlarà l’Estat espanyol?
El Govern d’Espanya, sia del color que sia, talment sembla que tingui unes prioritats més pròximes al caos que a l’ordre. Seria molt demanar que els esforços anessin en la direcció de construir, de sol·lucionar? Que expressessin una veritable ambició pel canvi, per a la normalització tranquil·la de les qüestions i deixessin de banda la caverna de ressentits que els dos grans partits espanyols tenen en les seves files? Quina por hi ha a què Euskadi, Catalunya, Galícia... expressin lliurement què volen ser? A què puguin exercir el seu dret com a poble a decidir? Segurament ja fa massa anys que estant decidint per nosaltres.
Diu el president Zapatero: “Qui no acata la llei se situa fora de la llei”. Amic, aplica’t “el cuento”, que l’Estatut és una llei.
Salut i república.
Es veu que li han agafat gustet.
L' Estatut al Constitucional: que no ens passi res ¡¡
------------------------
Benvigut als blogs Jordi
Pere de Canyamars
Quim