Un dels darrers grups al qual m'he afegit al Facebook és el No al Toro de la Vega (Tordesillas). I m'hi he adherit perquè, un cop més, m'han impactat sobremanera les imatges de tortura i incomprensible crueltat amb què s'executa una festa amparada per una malentesa tradicionalitat. Aquest assumpte ja va ser motiu d'una pregunta parlamentària que vaig presentar fa un temps, i que recupero (adjunto més avall), conjuntament amb la resposta de la Comissió. En la resposta es posa de manifest que la CE no té competències per prohibir aquesta mena de 'festes' ja que la Directiva que les tracta explícitament exclou 'aquells animals desinats a competicions, exposicions o actes culturals i esportius'. És precisament aquesta incongruència la que em va motivar en el seu moment a portar novament a debat europeu l'assumpte de les 'corridas'
(veure apunts Cal aturar les subvencions de la UE a la tauromàquia i Per una Europa sense 'corridas' (de toros) )
PREGUNTA ESCRITA (E-4532/07) de Raül Romeva i Rueda (Verts/ALE) a
Asunto: Celebración del Toro de
El segundo martes del mes de septiembre de cada año se celebra en la población de Tordesillas, provincia de Valladolid (España), el torneo Toro de
La tradición es uno de los argumentos de mayor peso en que se basa la defensa del torneo por parte de las opiniones favorables a la celebració de dicho evento, amparándose además en la condición de Interés Turístico Regional de la ceremonia concedida por
No obstante, y en una coyuntura donde en España sigue abierto el debate entre cuáles son los límites entre tradición y brutalidad, y que ha llevado a la erradicación o modificación de celebraciones que se basaban en crueldad animal, —como en el caso de la cabra tirada desde el campanario de Manganeses de
¿Cuál es la posición de
Tteniendo en cuenta que algunas de dichas prácticas tradicionales suponen una grave vulneración de la dignidad y los derechos de los animales, ¿tiene previsto
22 de octubre de 2007
|
|
Respuesta (E-4532/2007) del Sr. Kyprianou en nombre de
El artículo 1, apartado 2, letra b), de
Del mismo modo, el artículo 1, apartado 2, de
Por estos motivos,
(1) DO L 221 de 8.8.1998
(2) DO L 340 de 31.12.1993
Font foto: Reuters/El Pais
Però és que les tradicions creen consciencia de pertinença a un grup. Sovint les tradicions evolucionen amb la societat i s'adapten a nous temps, principis i creences sense que el grup (poble, nació,...) perilli per això.
Però repetir les coses de la mateixa manera un cop i un altre i encegar-se davant de qualsevol canvi, no és un simptoma de neurosi obsesiva?
A banda està és clar la qüestió de la crueltat amb els animals.
Raül,
Aquest és un tema que com a ebrenc m'interessa moltíssim. No sóc gens afeccionat als bous, tot i que vaig als correbous de plaça de carros de la Festa major amb els meus fills. No miro mai els bous, però tenim la tradició que amb la colla celebrem berenars amb xerrera amable i divertida. Estic molt d'acord amb la lluita contra el maltractament animal i et felicito novament per la teua activitat política al respecte.
Crec que els correbous de les TE són una cosa diferent. A la plaça en cap moment es maltracta l'animal, i estan molt arrelats a la ciutadania, malgrat que també n'hi ha molts com jo que no ens agraden. Diferent és el cas del bou capllaçat i el bou embolat, pràctiques habituals també als nostres pobles. En els darrers anys s'ha avançat en la consciència ciutadana davant d'aquests espectacles. Al capllaçat ja ningú no l'agredeix, tot i que per a mi continua sent un espectacle gens del meu gust.
Com a ebrenc, sóc el primer interessat en continuar amb la protecció dels animals, i a la vegada demanar comprensió per una tradicíó molt arrelada al territori tant entre joves com més grans.
bon cap de setmana,
emigdi