Aquest és l'article que avui he publicat a la contraportada d'El Punt, a la secció a quatre mans. L'article critica l'actitud dels comerciants de la ciutat, que no han fet costat a la campanya municipal per netejar les façanes dels establiments comercials. Una iniciativa que als botiguers els sortia de franc.Un estudi recent diu que els catalans estem «perplexos» per la realitat del país. A Badalona, potser caldria afegir-hi algun adjectiu al de la perplexitat. Si més no, a l'Ajuntament s'han quedat de pedra en comprovar com els comerciants han passat olímpicament d'una campanya municipal que els permetia netejar gratuïtament les façanes dels seus establiments que, francament, fan llàstima per l'acció indiscriminada dels grafiters. Dels comerciants del Centre només s'hi han apuntat un pírric disset per cent, i el zero per cent (com diuen en un capítol de The Simpsons, el zero per cent també és un percentatge) a Llefià. Només a la Salut han reaccionat, potser per la proximitat d'un excel·lent espai comercial com serà el complex de la Capital Europea del Bàsquet, i els comerciants del barri s'han apuntat activament a la campanya.
Si hi ha un col·lectiu amb una tendència permanent a la queixa són els comerciants. És molt difícil trobar-ne un que estigui satisfet, sobretot amb l'administració. Quan no es queixen de la brutícia del carrer es queixen dels impostos i si no ho fan del preu dels lloguers o de la crisi econòmica. Molt sovint, tot sigui dit, tenen raó, però la queixa difícilment es transforma en una posició activa. Bona mostra d'això són les dificultats que les agrupacions de comerciants troben per posar-se d'acord i consolidar els associats, molt reticents a posar un duro de la seva butxaca per afrontar segons quines despeses, malgrat que les quotes que cobren les federacions de comerciants són més aviat ridícules. Hi ha, doncs, un element de falta de motivació històric entre els comerciants que explica en bona part que no hagin estat receptius a una campanya que, de fet, no els costava un duro d'entrada. Fins i tot, algú ha intentat justificar la falta d'interès assegurant que el problema el tenen en què els pinten les persianes més que no pas les façanes. Si el consistori paga la neteja de la façana, no hauria de recar-li al comerciant pagar un pot de pintura per mantenir neta una persiana que no dóna mala imatge al local quan està obert, cosa que sí que fan les pintades a les parets.
La falta d'èxit al carrer de Mar, la principal artèria comercial de la Badalona vella, s'explica també en bona part pel fet que la majoria de locals –massa– són franquícies i també perquè els ajuts municipals obliguen que sigui el propietari de l'immoble qui firmi l'autorització per fer la neteja. Segurament hi ha qüestions legals que fan que això sigui així, però no estaria de més que l'Ajuntament estudiés la possibilitat que siguin els arrendataris qui donin l'autorització. Amb tot, i fruit del meu escepticisme, no crec que hi hagués una allau de peticions pel fet de canviar aquest punt de la campanya.
Els grafits indiscriminats –els murals ben pintats són altra cosa, però l'afirmació ens portaria a una discussió que ara no bé al cas– són un acte de vandalisme i incivisme que embruta la fesomia de la ciutat i contribueix, juntament amb la brutícia del carrer, a generar una imatge de ciutat deixada i trista. Si els ciutadans no hi posen de la seva part prenent el carrer com un bé comú que s'ha de respectar, no ens en sortirem.
Molts cops es critica l'administració municipal per ineficàcia, ara ningú els pot retreure l'interès perquè l'adjunt a la direcció de l'àrea d'Urbanisme –curiosament de cognom Pintor, cosa que porta a la broma fàcil– va anar botiga per botiga predicant la bona nova i no li han fet cas. Si els comerciants no es mullen, després que no es queixin.
Gràcies!
...Y es que en el artículo del Sr. Mas "Perplexitat grafitera" -creo- se impone...
A mí -la verdad- no se me hace difícil interpretar el desencanto,la entrega, la pasividad e incluso; la falta de colaboración real, del colectivo de Comerciantes de la Calle del Mar...
Me explicaré y -si sé y puedo- lo haré desde la brevedad: Son muchos (demasiados) años de abandono y concesión,por parte del Ayuntamiento; en referencia a dicho problema. Es lícito reconocer que -al menos- una generación ha crecido contemplando -el día a día- degradante de dicho entorno...Y de otros.
Ahora -La Autoridad Municipal- actualiza unas normas. Determina unos procedimientos e invita a ulizarlos. Pero -reconzcámoslo-... Hay "cierta" trampa. "Cierta" ausencia de compromiso. Y es que a final del túnel. En el momento en que la evidencia -por continuación de "lo" actual- en todos los sentidos (en particular:Los represores) nos muestre la nó consecución de lo que se nos "vendió". En dicho momento; tan sólo quedará la realidad de que -si cualquier Comerciante ó vecino de la calla del Mar y otras...- Quieren mantener dicho/su espacio en unas condiciones, mejores que las actuales. Tendrán que contemplar la necesidad "frustrante" de que deberá ser a costa de su dinero. Además de sus impuestos...
¿Qué quiero expresar.? Pués sencillamente: Que el compromiso del Ayuntamiento,en dicho sentido y en otros...Debería ser TOTAL. Con los impuestos de todos; debería cubrir TODAS las necesidades. Y -éstas- debería ser todo lo efectivas y consecuentes;cual és el dinero que proviene de los impuestos que pagamos,todos. Los Comerciantes de la calle del Mar, también.
Y dichas "necesidades" pasan: 1.- por una ley ó norma bién estructurada.¿Lo está.?...2.- Por una capacidad de educación con las limitaciones que competen al ámbito familiar. ¿Se tiene dicha capacidad.?...Y 3.- Por lo que -en definitiva- más teme y respeta quién nó está dispuesto a convivir: La represión -ejemplar- que corresponda aplicar, en todos los casos en que -la educación- no rinda los efectos socio/convivenciales que son exigibles.¿Se ha previsto dicha capacidad/efectividad represora.? Recuérdese: La actual; nó vale...
No he conseguido ser breve...Se quiera disculparme. Pero el desencanto y la frustación tiene color. Tiene justificación...El ""asunto dista -según lo veo- de la simplificación que el Sr. Mas; nos expone. Con todos mis respetos.
Saludos.