Aquesta frase deixar clar,
sense embuts, quina és la voluntat del President Montilla. Segurament també la
faran seva els partits catalans, que ara sembla que van units. Només acceptaran
allò que els hi doni el Govern Central.
Ja estem al cap del
carrer, fa temps que el finançament protagonitza la nostra lluita amb Madrid.
S’ha deixat de banda la retallada que Mas i Duran varen signar amb Zapatero, la
qual evidentment satisfeia al PSC-PSOE i a ICV.
Ningú recorda el gran
acord del 30 de setembre de 2005 i l’espectacle que ERC, CiU, PSC-PSOE i ICV
varen protagonitzar al Congrés dels Diputats. Ningú ho recorda o si ho fan
prefereixen no parlar-ne.
Són pragmàtics, van al
millor finançament possible i ja està.
Zapatero, Solbes, Pajin,
Blanco, Zaragoza, Iceta, Cunillera, Castells etc. i el propi Montilla ja fa
temps que tenen decidit què rebrà Catalunya, ja tenen decidida l’harmonització
amb les comunitats autònomes, tenen molt clar que han de satisfer els altres,
en detriment de Catalunya.
Això si, ho faran posant
sobre la taula una quantitat de milions important, però que no serà mai el que
realment necessita el poble català ni eixugarà el dèficit històric dels darrers
30 anys.
Posaran cara de victòria i
ens voldran convèncer de les virtuts del nou finançament i del calendari que a
partir d’aquella data ens imposarà el PSOE (i ells mateixos) que no serà altre
que aquell que recull la frase del President Montilla, haurem assolit el millor
finançament possible i a terminis, que difícilment compliran.
Perdona, tu t´has cregut mai això del finançament? Dèficit anual 2005: 14800 milions l´any. Extraoficialment es reconeix que avui dia s´acosta a 20000 milions l´any. Proposta PSC: 3200 milions. Proposta CiU: 4200 milions. Tot a pagar en 3 anys! Això just arriba a cobrir els 3000 milions l´any que es perden ara amb l´esclat de la bombolla immobiliària. Després de molts esforços i il·lusions en el millor dels casos s´arriba sols a tenir uns pressupostos comparables als de l´any passat. No ens movem ni un milímetre. No em creguis a mi. Fes els comptes! I qué diuen ICV i ERC? Ho sabrem el dia que s´atreveixin a sortir de sota la taula, que de moment tenen por a perdre els càrrecs oficials. Tot això sols pot ser un fracàs, i generarà una frustració tremenda.
