El meu anglès escarransit no em permet mantenir grans converses, però sempre que sóc a l'estranger -com aquest estiu a Polònia- i em pregunten d'on sóc dic "of Catalonia. I'm catalonian", afegeixo. El més normal és que se'm quedin mirant estranyats. En part deu ser per la meva pronunciació, però em temo que també perquè no tenen ni la més remota idea que Catalunya existeixi . Llavors, si mostren algun interès, arriba el moment d'explicar-los la nostra peculiar situació: una nació sense estat entaforada a l'Estat de les Autonomies, un país petit i dinàmic que defensa la seva identitat i vol (aquí caldrien matisos, però ja he dit que el meu anglès és força pobre) assolir la independència. Una part del que tothom coneix com Espanya on un grup d'irreductibles patriotes continuen fent tot el possible per veure reconeguts els seus drets... També acostumo a parlar una mica dels orígens de la llengua, de la Corona d'Aragó, de la desfeta del 1714, de l'onze de setembre... Tant se val, sempre arriba un moment en què em pregunten per la capital de Catalunya. L'última vegada que vaig respondre, no fa ni un mes, la reacció va ser, més o menys, aquesta:
-Ah, Barcelona! Val, val, no m'expliquis res més: Ronaldinho!
Deixant de banda el detall menor que el brasiler ja no juga el Barça, crec que aquesta resposta és una de les millors metàfores de la imatge de Catalunya a l'estranger: un bugs bunny carioca que no passa pel seu millor moment. Em pregunto si algun dia arribarem a ser coneguts, almenys, per un bugs bunny català. O, ja més seriosament, em pregunto també si quan diguem que som catalans la resposta més comú serà: "Oh, yes, catalonian!".
Inventari de sensacions
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |