VilaWeb.cat
197 Demà passat és l'11!
jvives | 40. Política | dimarts, 9 de setembre de 2008 | 14:42h

L'estelada al balcó,

        l'estelada al web.


L'Onze al carrer:

Que tot està per fer i tot és possible! *



I via fora!


Si llegiu la resta de l'article:

A Mesclat al Palau Sant Jordi: Torna, torna Serrallonga!


* Aquest any té 366 dies Onze (l'any que ve només en tindrà 365!).

(...)

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 4
Afegir-hi un comentari
  • Hola "jo"
    Joan | dimecres, 10 de setembre de 2008 | 15:59h

    Hola "tu",

    Tens raó: ser pare/mare amb tots [o quasi] els ets i uts és dur, i això que no fa massa que hem començat (ja et deia que la gran només té 6 anys i sé que el més dur encara ha d'arribar -per cert, quina edat tenen els teus?), però tinc clara una cosa: voler-ho és una condició necessària (encara no suficient), i ho volem. Donar eines, mostrar criteris i utilitzar el NO, i sobretot predicar amb l'exemple (cosa que no sempre és fàcil, oi?) perquè adoptin els valors que creiem correctes.

    Salut i ens llegim (per cert si vols/pots passem l'a/e del blog del teu nano)

  • A casa hi és tot l'any
    El maresmenc de sempre | dimarts, 9 de setembre de 2008 | 15:22h
    Des de que va començar la recerca del seu propi imaginari identificatiu el meu fill ha adoptat tota una simbologia amb una naturalitat que a vegades m'esparvera quan la contrasto amb la de la meva juventut....
    A la seva habitació l'estelada hi té un lloc preminent. De fons blau, però, clar, no cal que m'hi escarrassi la lectura dels simbols amb els anys s'ha simplificat i ja no hi ha gairebé ningú que s'interessi per les connotacions politico-socials de cadascuna. Jo però mantinc la meva vella estelada, curiosament quan passejo pels carrers en veig ben poques ... sembla ser que la blavosa ha guanyat el carrer. Tant se val...
    Tornant a la simbologia m'esparvero com ha gosat fins i tot penjar l'anagrama de TL en el seu blog. Anys enrera això hauria estat perseguit. I pensar que jo a la seva edat havia de suportar mirades estranyes per portar un petit pin amb l'estelada al coll de la caçadora o anorak. Com han canviat les coses!
    • Els temps estan canviant...
      Joan| Adreça electrònica | dimarts, 9 de setembre de 2008 | 16:01h

      La Irene (la gran, 6 anys) encara és petita. Té clar quina és la nostra bandera, però hi ha d'altres coses (ho comentava al bloc temps enrere) que costen una mica més: són dues coses i no pas dos, el gat fa mèu i no pas miau... i per casa, amb pocs dies de diferència, han passat dues vegades els angelets (no en volem pas de rosegadors d'aquella mena a casa!), comença la pedagogia de "el mòbil encara no toca"...

      Vull dir que si, que potser un dia assolirem l'anhelada independència, però no serà una closca buida?

      No podem desertar d'una catalanitat extensa, d'una paternitat (i maternitat) currada (i això inclou tenir cura -i exigir-la als altres i als poders públics- pel medi ambient que els llegarem), d'un sentit i d'una aspiració a la justícia social.

      Cal l'esforç diari i quotidià.

      • ... i nosaltres persistim!
        Jo, també | dimecres, 10 de setembre de 2008 | 12:36h

        Hi ha una paternitat que s'exerceix des de la pròpia coherència i més enllà del simple adoctrinament. Som, ela pares, tan sols referents i transmissors d'unes escales de valors. Però els fills són lliures i prendran allò que vulguin i a la seva manera... La llibertat a voltes ens amaga petites sorpreses. Però tot i així la tasca de pares és molt i molt agraïda, si sabem tutoritzar en el bon sentit de la paraula, que alhora serà el d'una concepció molt reduïda, com si fossim tan sols acompanyants ...
        Als meus fills gairebé mai els he parlat directament de la conducta lingüística que han de tenir ... M'han sentit parlar sempre en català amb tothom i així ho fan ells també ... A vegades els sobta, però poc a poc van entenent que aquesta praxis, tan poc habitual en el seu entorn, és el compromís ferm en la defensa d'una llengua, en una manera d'entendre el món ... I a la seva manera en fan el seu propi judici i acabant prenent-hi part. Sortosament han volgut seguir les meves passes, no hi han renunciat tot i que a l'escola sovint s'han sentit ben estranys ... amics, i cosins fins i tot, canvien de llengua per la maleïda "cortesia lingüística. Ells però, sense obsessió fan el seu camí. Els companys els respecten i els hi acaben reconeixent una certa "autenticitat".
        Més que no pas un esforç, ben sovint el que ens cal és tenir les idees ben clares. I això, company, sovint no lliga amb la comoditat i la plàcidesa d'una vida sota els paràmetres burguesos. M'apunto a no despendre'm de la responsabilitat que em pertoca, en tots els àmbits.
        Salut, i endavant en aquesta costeruda tasca d'exercici de la parternitat.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Notícies VilaWeb

e-Notícies

Llibertat.cat

Nació Digital

Racó català

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats