L'Andreu va al cinema. Normalment va a veure pel·lícules en versió original, però avui ha vist un anunci a la televisió de la Conselleria de Cultura sota el lema "Cinema en català", en el qual s'advertia de la possibilitat de veure un film del seu interès doblat a la seva llengua. Li sembla que potser hi ha coses en aquest país que comencen a canviar (es doblen pel·lícules al català i se'n fa la corresponent promoció per televisió, encara que la paguem entre tots). És per això, que, en contra dels seus hàbits, ha decidit fer el gest d'anar-la a veure doblada.
Agafa el diari que llegeix habitualment i l'obre per la cartellera. Sap de sobra que les sales on es projecten pel·lícules en versió original hi apareixen marcades amb un punt negre, però no té gaire clar quin signe indica les sales on es passen en català. És per això que es disposa a buscar la llegenda, però abans de trobar-la descobreix unes "C" enormes al costat d'alguns títols de pel·lícules que no deixen lloc a dubte: són les doblades al català. Se sent una mica contrariat, perquè les doblades al castellà no porten cap mena d'identificació i és talment com si s'igualés el català a la categoria de les llengües estrangeres que s'empren en les versions originals.
A continuació busca en quins cinemes fan la pel·lícula i s'endú una nova i desagradable sorpresa: només en un, ubicat a la part alta de la ciutat. Per arribar-hi ha d'agafar dues línies de metro i els ferrocarrils i per si això fos poc la fan en única sessió a les quatre de la tarda. Amb el dinar encara a la boca de l'estómac surt corrents per poder arribar-hi a temps.
Enganxat al vidre de la taquilla, un cartell adverteix que la sala dos és en català. Demana una entrada i la veu de la taquillera distorsionada pel micròfon li respon "es en catalán, ¿seguro?". L'Andreu contesta afirmativament "Sí, sí, seguro, per això he vingut nassos".
Mentre fa cua per comprar un refresc gasificat que li faran pagar a un preu abusiu (imprescindible, però, després de tant com ha hagut de córrer), observa que al vestíbul hi ha fotos de les pel·lícules en cartell. S'hi acosta per mirar-les, i sobretot per veure quines li poden interessar, i quan arriba a la pel·lícula que està a punt de veure, descobreix una enorme franja adhesiva que adverteix que és "parlada en català". "Pot haver-hi algú que a aquestes alçades no se n'hagi assabentat?" es pregunta. Una mica molest es gira i observa una altra franja de característiques semblants al panell que indica els horaris de les pel·lícules. Compra la beguda i entra a la sala.
A la porta l'acomodador que li talla l'entrada li diu "Sala dos, és en català, ja ho sap?". "Sí, ja ho sé, clar que ho sé" respon amb resignació. L'acomodador fa cara de sorprès pel to amb què li ha etzibat la resposta, però tampoc li presta massa atenció, perquè ja està tallant l'entrada dels següents clients.
Davant la sala, un pòster amb el títol en castellà adverteix novament amb una franja que la pel·lícula és parlada en català. No hi ha dubte, no s'ha equivocat de cinema. A dins, la sala resulta no ser gaire més gran que el menjador de casa seva (si de cas el sostre una mica més alt) i els únics espectadors són ell i el seu refresc gasificat.
Però no és fins que els trailers (per cert, en castellà) ja s'estan projectant, que no entra un grup de noies que s'asseuen tres files més endavant entre crits i rialles. Finalment, s'apaguen els llums de la sala i comença la pel·lícula. És llavors quan una veu femenina i jove s'exclama "Coño es en catalán, putos catalufos de mierda!". Res a fer, està en minoria.
estic en contra que es doblin
pel.lícules, en català o castellà, es matar
l'obra.
si en canvi que es subtituli en català però
ja veig que això no interessa a ningú.
si volem
obres en català les haurem de produir nosaltres mateixos.
Al
mateix temps que aplicar una política com la dels USA que
obliga emetre totes les pel.licules en versió original.
Per
altre banda en cas de que una pel.lícula es dobli al català
que s'incloguin en el DVD, ja que cada vegada més la gent
consumeix per aquesta via (video-club, compra)
Per exemple, el
senyor dels anells, els anuncis de cinema en català per tv3
estava bé, però et compres el DVD i només està
la versió castellana/anglesa