loburinot |
dissabte, 6 de setembre de 2008 | 15:11h
He llegit l'article del Ramón Arqué al seu blog i la teva evident resposta. Jo començaré aquest petit comentari amb la por al cos, por de ser renyat per posar-me on no em demanen, por de ser mal interpretat i por a tot i a tots en general. Ja saps que els que tenim un natural sensible aquestes coses ens afecten més que a la majoria dels mortals. De tota manera m'hi arriscaré.
Penso que tot-hom té ideals a la seva vida, i pot ser que més que ideals, somnis ocults i amagats dels que no som conscients. Llegint-vos m'he adonat de quin era aquest somni, el meu neguit després de 57 anys de una vida buida, el que realment em faltava: dir-me Ramón.
Ja sabreu, que etimológicament, Ramón ve de Ra (déu egipci del sol) i Món (cosa mes o menys rodona). Traduït vol dir que sou la llum, la vida, la força del mon mundial. I tot que a la meva familia directa n'hi ha, així per sobre set o vuit, jo no hi he arribat. Pot ser quelcom s'em ha empeltat, però no es el mateix. Perdoneu-me, dons, si us tinc una sana enveja.
I tot aixó us ho dic tenint en compte que els Ramons i jo som bastant incompatibles. T'ho explicaré: quan tenía 16 o 17 anys, m'agradava molt una noia de Balaguer que es deia Montse. Per motius que no venen al cas, ho varem deixar córrer, però saps amb qui es va embolicar? dons amb el RAMON Gento. Després vaig estar casat 17 anys amb una dona estupenda, que es deia (i es diu) Montse. Ens varem divorciar i es va tornar a casar. El seu marit es diu RAMON Torné. Jo també em vaig tornar a casar. Aquesta segona esposa, es deia (i es diu) Montse. Com estava cantat ens varem divorciar, i ella s'ha tornat a casar. A que no ho divines? El marit es diu RAMON Pérez Aytés. Et sona?.
Amb tot el que t'he dit, compren que ja no se com pendrem-ho. Quan hi ha un Ramón pel meu voltant, ja no sé si apretar a correr o fer-li un monument.
El divendres després de les actuacions de C'S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l'Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. www.marroca.blogspot.com
EL BLOC DEL RAMON ARQUÉ
"No soc un fan de Raimon ni conec massa l'obra d'Ausiàs March, més enllà del que em van explicar a Literatura Catalana al batxillerat, però he sentit aquesta cançó un munt de vegades a casa, perquè a la meva mare li encanta i francament la trobo genial. Si busqueu el poema sencer, trobareu que parla de la vida, de l'amor, de la mort, dels amics, etc. I de tot això és del que us intentaré parlar en el meu blog."
