Sis érem sis que vam sortir de l'armari, o com en Toni i en Llorenç diuen, ens vam desvirtualitzar. Pel que a mi fa m'hagués estimat més no fer-ho, només ésser una oscil·lació que nom Victòria, donant la cara de l'ànima i el cor , això sempre, ja sabeu que ho faig, però sense currículums ni fotos.
Hores d'ara tothom sap què nom, quina fila faig i tot allò que internet li dóna la gana d'acaramullar com a coses que són d'una, però no ho acaben de ser mai, perquè una és el seu sentiment i el seu buit i la rialla, i els errors que no surten al currículum, i els éxits profunds que tampoc hi surten i una és molt més i molt menys. És tot allò que vosaltres penseu i sentiu de mi i el què no penseu i no podeu palpar, una és els seus propòsits i la lluita callada i els silencis i els somnis de país i els altres...una és les seves rareses i insomnis mals d'explicar, les filies i les fòbies que una sent. Una és les seves paraules.
Sí, va ser en això de les paraules que ens vam trobar, les dites i les escrites a llapis, puny tancat, o a l'ample, mà oberta damunt el teclat. Les paraules al bloc i al llibre, les paraules que fan ponts i temps i lligams elàstics.
Per a mi va ser important ésser convidada per la meva filla Elisenda, que duu la gestió cultural de can Alcover, a participar a una taula de presentació del llibre de la Catosfera Literària 2008, podeu entendre el per què; també ho va ser: seure devora na Caterina i quedar per veure'ns al Bosch un dia i dur-la a casa i esperar que entràs perquè no li passes res; veure de prop i en tres dimensions, o cent que en té, en Toni Ibañez ( tonibanyes al correu :-))a qui segueixo en silenci de lectora i abraçar-lo i escoltar inesperadament un poema que em va fer i llegir en públic, amb aquella veu que ja havia sentit a l'audio del seu bloc, però per a mi en directe; rebre el dibuix d'en Biel, a la dedicatòria del llibre catosfèric i el seu afecta - fa molts d'anys que el conec en Mesquida, de quan els dos érem molt joves i wuapos i estàvem a l'UIB de PNN's, me'l trobo sovint, més lluny o més a prop, en actes de país i de cultura, ell a dalt i jo a baix, o tots mesclats en allau - però dijous varem seure i beure plegats i engirgolàrem un projecte comú que em fa ilusió; conéixer en Llorenç, tot ell valuós i sòlid , seure devora ell i compartir l'acte xarrim - xerram amb aquella naturalitat; escoltar en Benjamí, l'artífex d'enxarxats, un pou de coneixements tècnics i dels altres, esmunyedís i actiu, ple d'energia.
Per a mi va ser important que qui jo estim fa molts d'anys, en J. i els meus fills: en M., n'E., i en R., fossin allí, contents de ser-hi . Que hi fossin N'A-L. i na S., amics entranyables que no fallen mai en res que una necessiti i l'estimen a una tal com és, i na X. , l'amiga de sempre que ni saps des de quan reps el seu amor o un pom de violetes africanes quan et cal, i na J. que fa poc que conec, però es com si fos des de sempre, i en M-A.Ll., a qui m'uneix una amistat que va eixamplant-se apoquïu i passa per una empatia de temes i un reconéixement mutu.
Tot això va ser important per a mi, esser-hi, escoltar els companys, celebrar la catosfera, veure els ulls del públic i els amics, omplir can Alcover, compartir la suor i el ventall, ensumar el mar, conèixer-mos i reconèixer-mos.
Moltes gràcies a tots.
Ah!, per què no dir-ho, em va agradar llegir el bocí de text del meu vol de papallona blanca a Grècia i lligar-lo amb el poema representat amb l'ocell de paper, les tissores i les paraules, el poema d'això que em preocupa tant, el poema de les dones posseïdes per paranys i privades de llibertat i vida :
"Li tallen els somnis, li tallen les ales, li tallen la llengua, li tallen les cames, la maten. Fa fred i por".
Crec que tothom va saber com era de dolorós això i quina era la ferida que calia guarir. Crec que hi va haver emoció a l'aire i això és el què jo procuro: transmetre emocions per seguir oscil·lant, ser testimoni de la vida, compartir.
També tothom va saber que ho passem bé, que teixim complicitats, que fem país i llengua, que estem vius com a persones i poble, que és un plaer escriure un bloc i que veure un dels escrits propis aplegat amb 99 més i publicat, doncs, que fa gràcia i és d'agraïr.
Victoria |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 22:08h
Ara m'has fet pensar en aquell abric foradat que mostrava els estralls de les arnes per fer-nos pensar en comprar la naftalina. Avui quasi no queden ni armaris;-P). El rostre el vaig penjar fa estona al bloc, a les meves dades, passejant vora la mar el primer dia que sortia de la clínica ( aquell virus que em va tenir cap baix). Jo havia pres aquella decisió de ser només qui escriu, però ja està, estic contenta de presentar-me sencera. Allò essencial ja estava dit.
Victoria |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 22:15h
Ben tornat. Ja et llegiré. Va ser entranyable la presentació, aquesta és la veritat. Jo tenia emoció, com quan esperava al meu país d'Itàlia , l'hidroavió, na Roser... Trobar-nos després de converses, lectures, lligams subtils que es van teixint i ni te n'adones...és un guster. Val la pena tenir l'antologia: té una bona causa i serà història.
Mallorca pot estar ben orgullosa de tenir persones com vosaltres que estimen la cultura i les lletres. Gràcies al vostre caliu em vaig sentir com a casa.
Victoria |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 22:25h
Has vist que estem de feliços i "guapos"? No només va ser un acte literari, va ser més coses, érem a la casa de la catosfera, a la casa de Joan Alcover, que guarda totes les vibracions d'aquella ànima turmentada i selecte, les tertúlies poètiques i els col·loquis profunds. Hi havia la balanguera, la catalanitat, i l'afinitat entre persones, tan necessària per continuar en el full de ruta que ens volen assignar. Gràcies a tu també per encendre la llum cada dia.
Actes senzills i entranyables, fan país i fan solidesa. És un orgull per a jo, compartir i estar entre vosaltres, intercanvis, conèixements, paraules, pensaments, cultura i vida. Teixir la teranyina, filant i filant. Una forta abraçada per tothom!.
Victoria |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 22:31h
Hi eres en certa manera, Antoni, entre nosaltres. Aquest esperit de la balanguera, blocaire "avant la lettre", teixint la xarxa, la teranyina, filant l'avenir, jo també el sentia. L'OCB té un tresor, ho sap i el serva. Gràcies per ser-hi i l'abraçada.
ricardgarcia |
dissabte, 6 de setembre de 2008 | 19:39h
Ja havia llegit com havia anat la presentació i n'havia vist fotografies, però em faltava llegir les teves paraules injectades de matisos i caliu. Ara sí que em sembla haver-hi estat més a prop. Una abraçada!
Victoria |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 22:34h
...podries desvirtualitzar-te i venir a presentar a Mallorca els teus llibres. He vist la crítica del Presència d'avui diumenge. Enhorabona. Fins prest.
Estaves guapíssima i radiant, Victòria! Sempre és un gust conèixer a persones tan intel·ligents i entrayables com tu. De lo del Bar Bosch me'n record! Ah i vaig saber que l'Elisenda era filla teva al dia següent llegint el post d'en Toni :S (a vegades visc a la parra...) Dona-li records de part meva :) Va ser un plaer conèixer a en Llorenç i en Toni, un gust escoltar en Benjamí amb uan veu que es fa escoltar i tot un luxe haver pogut parlar amb Biel Mesquida. Qué bé que ho vaig passar! :D
Victoria |
dissabte, 6 de setembre de 2008 | 19:05h
Tu també estaves wuapa i n'Elisenda i ells , els quatre, i el públic...érem una colla de gent wuapa de no dir, una colla de bona gent, ilusionistes, activistes i xerraires i ho vam passar bé totes i tos. Au revoire
Enhorabona per l'encontre i ja veig que va anar com 'una seda' en un ambient plè d'emocions. T'he enviat un correu .... la tardor és ja a la cantonada i hi han notícies.
novesflors |
diumenge, 7 de setembre de 2008 | 22:45h
No ho crec. Un dels motius de crear un blog va ser justament aquest, l'anonimat em permet escriure el que vull i com vull i qui em llig llig només les meues paraules, sense passar-les pel sedàs de la imatge que té o podria tenir de mi. En el meu cas m'agrada més així. Però si et sóc sincera m'agrada haver-te vist. :)
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Ara m'has fet pensar en aquell abric foradat que mostrava els estralls de les arnes per fer-nos pensar en comprar la naftalina. Avui quasi no queden ni armaris;-P). El rostre el vaig penjar fa estona al bloc, a les meves dades, passejant vora la mar el primer dia que sortia de la clínica ( aquell virus que em va tenir cap baix). Jo havia pres aquella decisió de ser només qui escriu, però ja està, estic contenta de presentar-me sencera. Allò essencial ja estava dit.
Ben tornat. Ja et llegiré. Va ser entranyable la presentació, aquesta és la veritat. Jo tenia emoció, com quan esperava al meu país d'Itàlia , l'hidroavió, na Roser... Trobar-nos després de converses, lectures, lligams subtils que es van teixint i ni te n'adones...és un guster. Val la pena tenir l'antologia: té una bona causa i serà història.
Has vist que estem de feliços i "guapos"? No només va ser un acte literari, va ser més coses, érem a la casa de la catosfera, a la casa de Joan Alcover, que guarda totes les vibracions d'aquella ànima turmentada i selecte, les tertúlies poètiques i els col·loquis profunds. Hi havia la balanguera, la catalanitat, i l'afinitat entre persones, tan necessària per continuar en el full de ruta que ens volen assignar. Gràcies a tu també per encendre la llum cada dia.
Hi eres en certa manera, Antoni, entre nosaltres. Aquest esperit de la balanguera, blocaire "avant la lettre", teixint la xarxa, la teranyina, filant l'avenir, jo també el sentia. L'OCB té un tresor, ho sap i el serva. Gràcies per ser-hi i l'abraçada.
Va ser un plaer conèixer a en Llorenç i en Toni, un gust escoltar en Benjamí amb uan veu que es fa escoltar i tot un luxe haver pogut parlar amb Biel Mesquida. Qué bé que ho vaig passar! :D
Entre tots, imparables
Però si et sóc sincera m'agrada haver-te vist. :)