El còmic pot ser, també, una barreja d'expressió artística i instrument de denúncia i crítica social. Injustament se l'ha titllat de producte de masses sense cap mena de consideració ni de mínima atribució cultural. El còmic satíric, a ulls de la societat, pot ser més corrosiu que el millor article d'opinió d'un analista, perquè la imatge al servei de la comunicació arriba a transmetre fàcilment missatges de contingut complex i profund. Esdevé una càrrega de rebuig cap a situacions injustes que alimenta l'actual sistema de consum, polític i/o social que ens adoctrina i ens fa inofensius perquè sovint hem renunciat a la reivindicació i a la lluita de molts dels nostres drets individuals i col·lectius. Tan és així que el còmic és objecte de permanent persecució, censura i repressió en països amb carències democràtiques elementals.
Encara és fàcil recordar la feixuga i complicada tasca diplomàtica internacional que es va generar el setembre de 2005 arran de les vinyetes de Mahoma al Jyllandsposten danès, o els incomprensibles processos judicials contra El Jueves per injúries a la monarquia espanyola.
Un altre exemple d'aquesta voluntat de denúncia a allò establert és Miguel Brieva (1974) que podeu descobrir a "Dinero", resultat d'una barreja d'ironia, transgressió i oposició cínica vers el capitalisme. Brieva és, simplement, un dibuixant, com a ell li agrada definir-se a la consulta del dentista i, en certa forma, un filòsof social que s'expressa a través de la vinyeta. Sense pretensions, sense arrogància i sense aquests aires que acompanyen els grans gurús de la comunicació ens ofereix un producte excel·lent per a la reflexió sobre la nostra conducta i la, de vegades, hipòcrita justificació que arguïm als nostres hàbits qüotidians. Personatges com Miguel Brieva ens ajuden a obrir els ulls i a mirar-nos al mirall, però també a madurar la nostra democràcia en un llarg i no recorregut camí per a la consolidació dels drets i la llibertat d'expressió.
M'encanten.
Per a mostra nomès dos dels molts interesants: la revolució cubana per a tots els públics a "La història me absolverà" i la meravellosa Marjane Satrapi a Persèpolis o Brodats ( tots dos en català).
Salut i llarga vida al còmic ;)
t'agraeixo molt que tinguis present el rol del còmic en la crítica i denúncia social.
cal tenir present que una de les seccions més visitades de tot diari son precisament les vinyetes que hi apareixen: Fer, Farreres, El Roto.....
M'agradaria afegir-hi a Will Eisner, pare de la novel·la gràfica i un brillant il·lustrador de la vida quotidiana a Nova York.
Una abraçada,
Jaume