Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
Darrerament no m'he prodigat gaire quant a la introducció de creació poètica en aquest bloc, pel fet que vaig estrenar-ne un especialment dedicat a la poesia i als contes: www.poemesilletres.blogspot.com. Em sento satisfet que hi hagi visitants del bloc que em continuïn demanant que pengi poemes, ja que havien seguit anteriorment alguns dels meus reculls poetics. El següent conjunt porta com a títol "En terra roja". El darrer apartat del poema va ser adaptat per l'editor i amic Jaume Llambrich (www.elbasar.cat) per formar part d'un dels seus primers potcasts d'asteroides, una iniciativa que va endegar a finals de l'any passat. Aquest potcast serà emès en el primer programa de la nova temporada de Lletres Ebrenques, així com va ser presentat públicament al desembre en el marc del CampreBloc que organitzàrem l'Associació Soldevila a Campredó (Baix Ebre). Posteriorment aquest conjunt poètic, conjuntament amb d'altres com Sentia un desfici a dintre i La natura supera la basarda, els vaig presentar sota aquest mateix nom al premi de poesia Sant Antoni del Perelló, en el qual varen rebre el segon premi.
I Entre fangs, en terra roja de suors acaronades, ix un estel que ens acompanya cap a infinites dissorts en època de primavera. L'horta s'endinsa enllà amb sort inerta. Univers! Plany! Ombra, en un mar de sols, s'alimenta l'entranya de la terra. Il·lusió i caliu, i el somriure d'un xiquet que escolta el so del vent que aparta les malíccies amuntonades en un riu sense gaires galivances. I amb fang pinto el terra i dissenyo un món de fantasia, amb ulls d'infant i enginy humà que silencia els mals dels astres.
II Conec eixe racó d'un món melòdic soterrat en un somni de roses blaves. Què és el so de la nit? Un lligam d'estels encelats que il·luminen l'aire. Una fragància de primavera que alerta l'esperit. Un rogall de sons silvestres i elegants. Recordo un temps d'un poble reconfortat que saltava el silenci en dies plaents, exhorta nit de fragància càl·lida. I així en eixe món el triomf del cor, l'elegància humida del capvespre, aldarulls humans en dies tendres.
III Canons de dubtes envaeixen un món ben nostre que acarona la cultura de l'ésser propi, la llengua ancestral que neix amb la innata presència del llenguatge. Mots d'encís que abracen la natura de la terra. I el so del llemosí s'endinsa en l'esperit personal i és emblema de la història i plasma sentiments a mils. I l'esplai del parlar dels iaios i dels xiquets que fan els sons que la natura els deixa i encamina. I enraona la terra amb llengua de terres primes, a Monòver, a Elna, Formentera...i tantes altres.
IV És l'atzar la força innata del destí. Un joc d'acer que ens guia per camins de pedres eixutes, carrerons amb eixida d'obstacles. Sabem viure la nit amb perfecte silenci d'ombres que acaronen bressols plens de vida. Sabem entendre els mals sincers que empenyen precipicis i ruïnes eternes acumulades. Cridem pau al dany estès en paranys amb metralla malicciosa que engendra sang. Cridem a la xerrada inerta d'un món de plany, que no entén el crit escalfat d'un vespre d'estiu. I al company d'aquí li aporto pau amb paraules. i a l'amic d'allà li entenc el llenguatge de sons austers.