Fa dies que em pregunto què diré al bloc per la Diada. Res no serà especial ni el diferenciarà de les desenes de blocs que parlaran del mateix. Serà difícil que algú passi de la primera línia d'aquest escrit quan vegi que, òbviament, la poc-modernor també s'uneix de joia en la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. I ho fa seguint la crida del centenari de l'estelada, com diuen que cal. Però és un tema difícil, molt difícil. I no només per mirar de ser original –que això va a dies–, sinó perquè n'hi ha que vivim la Diada com un dia contradictori: a la gresca s'uneix un sentiment estrany, potser de ressentiment. Sí, ressentiment contra aquells catalans i catalanes que ho són per un dia. Els de la recepta més fàcil. Què diu que què i contra qui? – exclamà algú que no havia entès res...
Em sorprèn passejar-me pel centre de can pixapins i veure tanta gent. És gratificant. Al·lucino a la manifestació amb tantes cares, algunes de conegudes, que criden entusiasmades pel país –petit, perquè al pot petit sempre hi ha la millor confitura–. És satisfactori. M'agrada sentir-me apretada al Passeig Lluís Companys, senyal que molts d'altres s'han unit a la festa. És un bon senyal. Però la resta de l'any, és el 364 dies què queden, on són tots aquests individus? D'acord, ho diu una militant de segona -o tercera- per la causa, però la resta de l'any no m'amago dins de casa, sinó que visc i gaudeixo de la cultura i reivindicacions del nostre país. I l'11 de setembre carrega les piles, però al cap de dos mesos, aquestes ja s'han esvait... sobretot en anys com aquest, quan et sents forani dins de casa amb situacions com l'Eurocopa. Una llàstima. A mi, que no m'agrada el futbol... Vaja, que demà tingueu totes i tots una feliç Diada! Penjeu-vos la senyera o l'estelada, i feu país que un dia a l'any, no fa mal...
–No us oblideu, La Troba Kung-Fú, Cesk Freixas i la Companyia Elèctrica Dharma posaran el toc musical a la festa de Barcelona, digueu-me centralista, però és a la que assistiré–
–No us oblideu, La Troba Kung-Fú, Cesk Freixas i la Companyia Elèctrica Dharma posaran el toc musical a la festa de Barcelona, digueu-me centralista, però és a la que assistiré–
No tots tenim la vocació de ser militants actius, per sort, avui en dia la militància que veu amb simpatia los moviments independentistes i socials d'arreu del país és molt gran i va cap amunt, lo sentiment independentista està arrelant arreu dels Països Catalans i això és bo, la llàstima és que la classe política segueix sent la de sempre, la que admira la poltrona i para lo culet quan venen des de Madriz. Però ja saps la independència no és una utopia, demà jo també penjaré l'estelada.
Dimarts que ve, més fideuà!? :D
Per cert, està nit, Xeic!&PepetiMariet&ObrintPas
Ai... aquesta poca visió política...
et deixo aqui la meva web avui amb un petit video fet a casa amb bones intencions pel 100 anys. www.marroca.blogspot.com Et fico enllaç de la gent amb estelada.
Ens llegim
mar