Diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò del comentari d'una jugadora austràliana de hòquei, que en acabar els Jocs Olímpics li agradaria que a les curses de bous, més que bous millor serien jugadors espanyols d'hòquei, i ella ja s'asseguraria que l'agafessin i l'empalessis. Això no deixa ser una confirmació del que deia un interessant article publicat fa uns dies al Times sobre el sexe a qualsevol vila olímpica.
Austràlia
Però n'hi ha més. Sembla ser que a Austràlia comença a haver-hi preocupació perquè tenen una manca important de mascles. Resulta que els que tenen 20-30 anys (edat reproductiva) prefereixen marxar a treballar a l'estranger per conèixer món (farts de les australianes?). Si no recordo malament, han marxat més de 150.000.
Paral·lelament les dones estan abandonant el camp per la ciutat, on el dèficit de mascles femelles seria encara més escandalós. Com a resultat, hi ha pobles on toca una femella per cada 5 mascles. Hi ha un alcalde que ha dit que les dones poc agraciades podien venir al seu poble, i gairebé se'l mengen.
Catalunya
En canvi, a Catalunya i segons dades de l'Idescat, en edat reproductiva tenim un dèficit de femelles. Anem a veure unes quantes gràfiques.
Austràlia
Però n'hi ha més. Sembla ser que a Austràlia comença a haver-hi preocupació perquè tenen una manca important de mascles. Resulta que els que tenen 20-30 anys (edat reproductiva) prefereixen marxar a treballar a l'estranger per conèixer món (farts de les australianes?). Si no recordo malament, han marxat més de 150.000.
Paral·lelament les dones estan abandonant el camp per la ciutat, on el dèficit de mascles femelles seria encara més escandalós. Com a resultat, hi ha pobles on toca una femella per cada 5 mascles. Hi ha un alcalde que ha dit que les dones poc agraciades podien venir al seu poble, i gairebé se'l mengen.
Catalunya
En canvi, a Catalunya i segons dades de l'Idescat, en edat reproductiva tenim un dèficit de femelles. Anem a veure unes quantes gràfiques.
En aquesta primera gràfica (dades 2007) veiem com en l'edat
reproductiva legal (18 a 40 anys arrodonint) hi ha un dèficit de
femelles, que d'altra banda es manté dels 0 als 46 anys. El màxim
dèficit es dona als 32 anys (coi, la meva edat, ja és mala sort!), amb
7.709 més mascles que femelles (un 5,6%).
Però la cosa no queda
aquí. Tots sabem que les femelles humanes són més receptives cap als
mascles que li superen en edat lleugerament (és una llei natural). Per
tal, ens cal decalar el gràfic. Posem una diferència mitjana de 3 anys.
És a dir, que un mascle de 30 s'emparella amb una de 27. Grafiquem la
diferència percentual:
Aquí els de 32 augmentem el dèficit (6%, falten 8.264
femelles), però els que ho tenen realment fumut són els de 26 i
voltants (13.1%, 15.263 femelles). Cal tenir en compte la nova
immigració, que sense dades concretes, interpreto majoritàriament
masculina i en aquest rang d'edat.
Això és confirmat pel meu cercle íntim, on les dones catalanes solteres o no existeixen o són conjunturals, mentre que la majoria d'homes són solters, i retreuen a les catalanes la seva poca accessibilitat (s'han aristocratitzat), contrastant amb la major accessibiltiat i facilitat de dones d'altres llocs del món (especialment llatinoamericanes). Clar, les catalanes tenen més de 8.000 paios on mirar (i això sense comptar els italians), la qual cosa també explicaria perquè les femelles d'aquesta edat tenen un currículum més gran de parelles sexuals. En termes econòmics, un mascle català no val res, i una femella catalana té un preu que ni el barril de petroli.
Això és confirmat pel meu cercle íntim, on les dones catalanes solteres o no existeixen o són conjunturals, mentre que la majoria d'homes són solters, i retreuen a les catalanes la seva poca accessibilitat (s'han aristocratitzat), contrastant amb la major accessibiltiat i facilitat de dones d'altres llocs del món (especialment llatinoamericanes). Clar, les catalanes tenen més de 8.000 paios on mirar (i això sense comptar els italians), la qual cosa també explicaria perquè les femelles d'aquesta edat tenen un currículum més gran de parelles sexuals. En termes econòmics, un mascle català no val res, i una femella catalana té un preu que ni el barril de petroli.
Si ets catalana
soltera, no t'has de preocupar gaire. (o sí) Si ets català solter tens
dues opcions. Pagar a un italià per a què et faci un curset accelerat
d'assetjament sexual, o directament exiliar-te. A Austràlia triomfaràs
segur (i si no, no tens solució).
Òbviament, la cosa és més
complexa. Per exemple el nivell educatiu compta. Fa uns anys recordo
com es va fer un estudi entre universitaris (actualment el 15% de la
població de Catalunya) i es va detectar que a l'haver més femelles
universitàries que mascles, un nombre considerable era soltera perquè
no trobava mascles del seu nivell educatiu (erasmus italians a banda).
Tens raó, hi havia una errada que ja he corregit.
Són dues tendències paral·leles i contràries. Globlament falten homes, però és que les dones a més s'han concentrat a les ciutats, deixant "desert" certs pobles petits, on toquen a 1 dona per cada 5 homes.
A Austràlia comencen a estar certament preocupats, com fa temps que ho estan a la Xina o a la Índia. En canvi, a Catalunya, on també tenim un problema de dèficit en la franja d'edat reproductiva, no he sentit cap mena de preocupació pública.