Per si no ho sabeu (tot plegat és dues entrades més avall) a casa 185 Han passat els angelets! La cosa és recent: aquest diumenge (dia 31 d'agost de 2008, cal marcar la data amb foc per quan, d'adolescent o ja adulta, la Irene ens ho pregunti -també ens preguntarà: "A quina hora vaig nèixer? És que em vull fer la carta astral"- o sigui que, al costat d'informacions com les setmanes de gestació, el pes, l'edat en què la criatura va començar a caminar, a parlar... la caiguda de la primera dent és una dada que cal tenir emmagatzemada).
Deia, abans d'un parèntesi excessiu, que diumenge va caure la primera dent de llet de la Irene; a la nit vam posar acuradament la peça sota el coixí; i a l'endemà (màgia!) la dent ja no hi era, al seu lloc hi havia una nina petita, dos animalons de joguina i un parell de monedes: els angelets, diligents, aliens al cansament i als horaris humans i animals havien fet la seva feina a la perfecció!
A una companya de classe de la Irene també li va caure una dent un diumenge: el ratolí-funcionari aquell no va passar fins dilluns, els pares se'n van sortir explicant-ho, però...
(...)
Per il·lustrar aquest post recorro novament a la Mafalda i a la seva colla, perquè trobo que és un recurs molt útil (o sigui que probablement no serà l'última vegada que ho faci). Llegeixo darrerament a les crítiques de novel·les (que en fa de temps que no en llegeixo cap, de novel·la!) o de flims (164 Guali, aquest us l'aconsello), que els autors retraten personatges plans, que no hi ha cap aprofundiment psicològic, que fan coses però sovint se'ns escapa el perquè. En canvi...
En les cinc tires (amplieu la imatge, ja sabeu com) es mostren les reaccions d'uns quants personatges davant d'un mateix fet: el comentari (sempre incisiu de la Mafalda), el pessimisme-cagadubtismeetern d'en Felipe (en aquesta sèrie el protagonista forçat), l'interessat i expeditiu Manolito, la mare, didàctica i assenyada (sovint surt escaldada per les rèpliques de sa filla). La Susanita també intervé, però no fa cap manifestació de la seva ideologia mamista.
Si no ho heu fet i en teniu ocasió llegiu (o repasseu) la Mafalda: cap dels seus personatges és sobrer!
Ah! I lu d'Angelets no va pas per tota aquesta colla, que d'angelicals en tenen ben poc!
