Quan la moda de les places dures va arribar a Granollers, van urbanitzar la plaça Barangué. Llums com de camp de concentració. Estructures a mig camí entre la placa solar i la graella per fer carn a la brasa. Una mena de serp de ferro que surt del paviment, ideal per deixar bornis els nens. La gent va començar a dir: "cony, què és això?". Ara, d'aquesta plaça tothom en diu la plaça del Cony... però jo volia parlar d'una altra cosa. [ + ]L'altra matinada, en un racó del Cony, hi havia una petita aglomeració de gent al voltant d'una taula de càmping. Sonava música electrònica de ball. Al costat, un carretó d'anar a comprar equipat amb dos altaveus i connectat... a una Game Boy!
Els intèrprets s'anaven alternant. Un d'ells, molt amable, em va explicar que treballaven amb un programet seu. Amb els comandaments que normalment es fan servir per jugar, ells manipulaven un sintetitzador i un seqüenciador. Tot plegat, va afegir, amb 32 megues de memòria i una RAM que és cosa de kas.
Era molt tard, però sonava bé. Entre els efluvis de la festa major, algú deia que allò era música de 8 bits...
Els intèrprets s'anaven alternant. Un d'ells, molt amable, em va explicar que treballaven amb un programet seu. Amb els comandaments que normalment es fan servir per jugar, ells manipulaven un sintetitzador i un seqüenciador. Tot plegat, va afegir, amb 32 megues de memòria i una RAM que és cosa de kas.
Era molt tard, però sonava bé. Entre els efluvis de la festa major, algú deia que allò era música de 8 bits...
Com a curiositat és molt interessant, però crec que no podria suportar un concert d'aquesta música sense poder tocar botonets.