negociar2 tr Tractar d'un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre'l favorablement, arribar a un acord.
A començaments del segle XVIII un Borbó, Felipe V de Castilla, va decidir que aixó de negociar amb Catalunya era massa cansat. I que a més no ho necessitava per que tenia més canons. Va proclamar als quatre vents que els catalans tenien armes de destrucció massiva i va enviar l'exèrcit. Per que ja sabem que la guerra és la prolongació de la diplomàcia.
Com un Bush qualsevol el petroli en aquest cas era l'ofegament fiscal i altres "avantatges"; en altres llocs i èpoques això s'ha anomenat esclavatge.
I des de aquell moment Catalunya i Espanya han negociat amb talante i després s'ha fet el que ha dit Espanya. I per ajudar en aquestes negociacions un grapat de negociadors catalans s'han posat sistemàticament del costat espanyol.
Aixó és el que està passant ara amb el senyor Solbes i la senyora De la Vega.
I és que negociar només és possible entre iguals. Es pot negociar el preu d'un cotxe per que si no hi ha acord sempre pots anar-te'n a la botiga del costat. No es pot negociar el preu de la electricitat per que no tens la possibilitat de comprar-la en un altre lloc. És el que s'anomena monopoli, però sempre tens la possibilitat de fer servir llànties d'oli o espelmes. Espanya és un monopoli però sense alternatives, per que quan parles d'alternatives, que ni han, Espanya torna a la diplomàcia de Felipe V de Castilla.
Però som al segle XXI, dins la Unió Europea i l'OTAN (encara que, de entrada, no, oi?). Serien factibles avui dia els mètodes de Felipe V?
Com un Bush qualsevol el petroli en aquest cas era l'ofegament fiscal i altres "avantatges"; en altres llocs i èpoques això s'ha anomenat esclavatge.
I des de aquell moment Catalunya i Espanya han negociat amb talante i després s'ha fet el que ha dit Espanya. I per ajudar en aquestes negociacions un grapat de negociadors catalans s'han posat sistemàticament del costat espanyol.
Aixó és el que està passant ara amb el senyor Solbes i la senyora De la Vega.
I és que negociar només és possible entre iguals. Es pot negociar el preu d'un cotxe per que si no hi ha acord sempre pots anar-te'n a la botiga del costat. No es pot negociar el preu de la electricitat per que no tens la possibilitat de comprar-la en un altre lloc. És el que s'anomena monopoli, però sempre tens la possibilitat de fer servir llànties d'oli o espelmes. Espanya és un monopoli però sense alternatives, per que quan parles d'alternatives, que ni han, Espanya torna a la diplomàcia de Felipe V de Castilla.
Però som al segle XXI, dins la Unió Europea i l'OTAN (encara que, de entrada, no, oi?). Serien factibles avui dia els mètodes de Felipe V?
et visito per donar-te les gràcies. Avui us he dedica un petit document en format vídeo fet amb bones intencions i per tenir un record d'aquests dies.
Ens llegim els propers dies. Prometo entra en calma als blogs adherits i fer una bona ullada. Tenim u nivell molt alt a Catalunya amb els blogs.
Per cert et deixo aquí el correu per aquells que s'han adherit i que jo no en tinc constància per tal de fer l'enllaç. 100anysdestelada@gmail.com
Moltes gràcies.
Muakisssssssssssssssss