dimarts, 4 de març de 2008 | 12:34h

Queden quatre dies per les eleccions a les Corts Espanyoles. Sembla estrany, però els catalans també ens hi presentem. Volem tenir representació a Madrid, uns per influir i altres per poder dir que intenten influir.

Els nostres partits s’afanyen per presentar les seves propostes econòmiques, socials, culturals etc., però sempre amb la vista posada en els resultats que poden obtenir els dos grans partits estatals. Tots volen una victòria del PSOE i la pronostiquen. A partir d’aquesta possibilitat albiren una col·laboració, (innocents) que els permeti obtenir guanys pel nostre País.

Veient el mapa polític català, el govern de la Generalitat i la seva composició, les coses no ens poden anar gaire bé. La Presidència de la Generalitat està en mans d’un partit d’obediència espanyola, mai trairan als seus, encara que els fets demostrin que estan tractant malament al País i a ells mateixos. Els seus dos socis de govern, ERC i ICV, hi són per raons diferents, el primer per demostrar que estan capacitats per governar i el segon per mantenir-se vius en la política catalana a redós del soci gros.

Mentre ells van fent la seva, la societat catalana escolta unes propostes que massa sovint no encaixen amb les seves necessitats reals i reflexiona sobre quina ha de ser la papereta escollida per exercir el dret de vot el dia 9 de març.

Jo també votaré, i ho faré sense deixar-me portar pel fals optimisme del PSC, no oblidem que realment és PSOE, i pensant que en aquest moment el més coherent per nosaltres és optar per un partit estrictament català, que ens pot oferir un horitzó nacional propi, sense lligams espanyols i amb l’objectiu d’anar treballant dia a dia per assolir les fites que decideixi la població. Votaré Esquerra

Renovables

diumenge, 13 de gener de 2008 | 19:55h

Ja he dit en altres ocasions que les alternatives al petroli eren diverses. Però sempre m’ha fet gràcia que els defensors de les energies renovables o alternatives piulen molt en contra de la MAT, per exemple, i no ofereixen cap mostra clara del que són per a ells aquestes energies alternatives. Ara diuen que es manifestaran en contra de la proposta que farà el govern central de fer passar la línia pel mateix corredor que l’autopista i el TGV. La força del vent és una de les alternatives, però ells estan en contra dels parcs eòlics. Com ho farem, doncs? La verdadera alternativa per ells és manifestar-se en contra de la MAT i després des del govern donar el vist i plau al seu traçat. Tal com va succeir amb el túnel de Bracons, no el volien, però al final el varen signar. O com passarà amb el quart cinturó, no el volen, però també se l’empassaran. Dic tot això després de llegir la notícia de la presentació dels candidats d’ICV, per Girona, a les eleccions del 9 de març.
És veritat que les energies les hem de renovar, de la mateixa manera que a ells els hi podem aplicar la mateixa medecina. Renovar-los o millor, substituir-los per altres, en el moment de decidir el nostre vot del 9 de març.

 D’aquesta manera els hi estalviaríem la vergonya de votar a favor, els pressupostos de l’Estat, amb justificació de pàrvuls. La tibantor que passen quan han de dir que les transferències arribaran ara mateix i després han de canviar el discurs, sense arguments sòlids. O quan han de deixar les comarques de Girona sense pràcticament mossos d’esquadra, per nodrir el nou desplegament al Baix Llobregat o altres comarques barcelonines. Tots hem de saber que s’ha de renovar, però en fer-ho públic, també ho hem de saber explicar i aguantar l’aigua que baixa, altra cosa és fer un doble paper que no interessa gens a Catalunya. O sigui el mateix que fa el PSC, una cosa aquí i una altra a Madrid. Potser ja seria hora que uns i altres fessin emprenyar una mica al PSOE.

Va bé la sanitat pública?

dissabte, 10 de novembre de 2007 | 19:33h

Un parell de notícies ens poden fer reflexionar sobre el funcionament de la sanitat pública catalana. Abans d’ahir la consellera deia que han entrat en funcionament les 84 ambulàncies noves que s’havien retirat preventivament per manca de seguretat en circular. Afegia que durant el temps que no han funcionat no hi ha hagut cap problema en la prestació del servei d’ambulàncies. Cap malalt ha tingut problemes de retards en ser atès per ambulàncies públiques durant aquests mesos? Totes han arribat a temps? Segur que tots coneixem alguna persona que té queixa sobre la velocitat d’arribada de l’ambulància que s’ha reclamat. 84 vehicles són molts, com per no notar la seva falta, o és que es varen comprar sense necessitat? Estan situades estratègicament en el territori per evitar desplaçaments massa llargs?
L’altra notícia fa referència a la fugida, de Barcelona, de més de 400 metges en un any. La quantitat fa una mica de por, encara que sigui per qüestions econòmiques, laborals o d’especialització, el nostre sistema torna a demostrar que falla per tots costats. Després d’aquestes dues notícies tan gratificants, podríem afegir o recordar que els pacients segueixen passant el calvari dels retards en les visites al metge de capçalera (si, també el de capçalera, una setmana mínim), els especialistes, les proves diagnòstiques etc.
I la sanitat privada, va bé? Mai havia anat tan bé.

El número de botiflers/eres no para de créixer

dijous, 8 de novembre de 2007 | 20:01h

Quan el govern del PSOE ha de defensar, presentar o retallar alguna cosa que fa referència a Catalunya sempre ho fa en forma de duet, quan es tracta d’actuacions directes del govern o a través d’algun diputat o diputada del PSC-PSOE al Congrés dels Diputats.
Avui hem vist, altre cop, l’escenificació perfecta: La Vice de la Vega ha dit que respecta les paraules de Montilla, en la conferència d’ahir. Tot i això ha manifestat que el govern fa molt per Catalunya. Al seu costat assentia el ministre Clos, el qual a més a més ha dit que comprenia les paraules de Montilla i s’ha atrevit a donar la volta a aquestes paraules. O sigui el duet ha tornat a funcionar a la perfecció, una centralista del govern s’ha fet acompanyar per un centralista català, per demostrar que els catalans estan d’acord amb la política que es fa a Madrid. Error important per part de la Vice de la Vega: els catalans no estem d’acord amb el govern, en tot cas el que hi està d’acord és el ministre Clos. Botifler núm. 1

El mateix passa en el Congrés dels Diputats. El darrer exemple el vàrem tenir el dia que el PSOE no va votar la dimissió de la ministra Alvarez. La diputada que va defensar a la ministra va ser la catalana Teresa Cunillera. Botiflera núm. 2.
Exemples clars del que passa a la política que fa el PSOE, acompanyat del PSC. A través d’aquest partit vol defensar les seves actuacions a Catalunya, però l’única cosa que està aconseguint és deixar cada dia més clar que els representants del PSC a Madrid són uns escolanets de la seva política. La paraula més adient és botifler o botiflera, segons sigui el cas. Un altre de molt valorat és el diputat català Dani Fernandez, el botifler que seia al costat de Caamaño del PSOE, per negociar l’Estatut i que més endavant el va votar, com els altres, degudament retallat.Recordeu que les eleccions seran el 9 de març i que cal tenir la llista de botiflers/eres molt al dia, no fora que volguessin repetir com a diputats.

Zapatero i els ressuscitats

dilluns, 29 d'octubre de 2007 | 10:20h

Tothom diu, des de fa dies, que hi ha ciutadans que han desaparegut. No té massa explicació, però la veritat és que no els hi hem sentit la veu ni han aparegut a peu d’obra. No han convocat la premsa per fer declaracions explosives. Sense cap explicació lògica, estaven amagats als seus despatxos. Ja els coneixem, en altres èpoques feien declaracions cada dia, demanaven dimissions al matí i al vespre, reclamaven un canvi en el govern de la Generalitat. Ara, sembla que s’han quedat muts. Els seus ja governen i no els poden criticar obertament i públicament, amb llibertat, tenen por de perdre la cadira. No es poden permetre que el seu cap els apunti a la llista negra.
Explico tot això després de veure les imatges del viatge de Zapatero al Baix Llobregat. Hi eren tots, a toc de botzina han sortit del seu cau i s’han enfilat a l’escala per sobre les vies seguint al seu patró, o patrons (el President Montilla també hi era). M’ha sobtat veure a l’alcalde de l’Hospitalet, la segona ciutat de Catalunya, Celestino Corbacho agafat materialment al braç de Zapatero. Darrera seu, la resta de representants municipals i comarcals. Com xais, darrera el pastor. Ell que tradicionalment ha estat molt bel·ligerant amb el poder de la Generalitat i el de l’Estat. Quin canvi Corbacho.

Després de tants anys d’endarreriment del TGV, de tants problemes en l’execució de les obres, després d’una gestió que s’ha demostrat nefasta, l’havien d’acompanyar? No haguera estat millor girar-li l’esquena? Deixar-lo sol en el seu viatge colonial.

No, ells han preferit donar l’esquena al poble, amagar-se durant tot aquest temps, i ara sortir per fer de comparsa a un President que el que menys ens ha fet als catalans, és mentir-nos.