Aprofitant les vacances estivals, hem passat uns dies a l’Estat eslovac, principalment en una zona que podríem considerar una mena de Catalunya Nord en versió hongaresa, és a dir, a la zona hongaresa de l’actual Estat eslovac.
En aquest apunt, us oferim algunes observacions.
Actualment, a l’Estat eslovac, a part de l’eslovac (parlat per quasi cinc milions de persones), es parla hongarès (més de 500.000 persones), ucraïnès (unes 50.000 persones si s’hi inclou el rutè), txec (una llengua bessona a l’eslovac, parlada per unes 50.000 persones), polonès (al voltant de 25000), alemany (unes 6000 persones) i sense comptar quants del 100.000 gitanos conserven la seva llengua (com a dada comparativa, a la veïna Hongriala dècada del 70 només el 21% dels gitanos parlaven romaní),
Cal recordar que fora de les fronteres de l’Estat eslovac, aquest es parla a Txèquia (320.000), Hongria (100.000), Sèrbia (100.000), Polònia (40.000), Romania (35.000), Ucraïna (10.000), Croàcia (6500) i Àustria (2500).
Pel que fa a les llengües a la Constitució de la República eslovaca s’estableix:
Part 1
Capítol primer – Disposicions generals
Article 6 (1) La llengua eslovaca és la llengua oficial de la República Eslovaca (consulteu la llei específica de la llengua estatal: http://www.ciemen.org/mercator/butlletins/53-19.htm ). (2) L’ús de llengües diferents de l’oficial en les comunicacions oficials quedaran establertes per una llei específica.
[…]
Capítol quart – Els drets de les minories nacionals i dels grups ètnics
Article 33 La pertinença a una minoria nacional o a un grup ètnic no podrà ser utilitzada en detriment de cap individu.
Article 34 (1) Als ciutadans de les minories nacionals o dels grups ètnics de la República Eslovaca se’ls garanteix el seu desenvolupament global, particularment els drets a promoure el seu patrimoni cultural juntament amb altres ciutadans de la mateixa minoria nacional o grup ètnic, a rebre i difondre informació en les seves llengües maternes, a formar associacions i a crear i mantenir institucions educatives i culturals. Els detalls d’aquests drets quedaran establerts per una llei específica. (2) A més del dret a aprendre la llengua oficial, als ciutadans de les minories nacionals o dels grups ètnics també se’ls garanteix, segons unes condicions establertes per una llei específica, a) el dret a rebre l’educació en una llengua minoritària, b) el dret a utilitzar una llengua minoritària en comunicacions oficials, c) el dret a participar en la presa de decisions de les qüestions que afecten les minories nacionals i els grups ètnics. (3) L’exercici per part dels ciutadans d’una minoria nacional dels drets garantits per aquesta Constitució no podrà amenaçar la sobirania ni la integritat territorial de la República Eslovaca, així com tampoc podrà discriminar altres ciutadans
I, finalment, també voldria constatar el paper “impressionant” que està prenent l’anglès a l’antiga Europa de l’Est. No únicament a Eslovàquia, sinó també a Hongria, a Croàcia, a Eslovènia... Ens agradi o no l’anglès està esdevenint l’autèntica interlingua d’Europa i aquests llocs s’han posat “les piles” i en poc més de deu anys crec, sincerament, que ens han passat ja la mà per la cara. Per completar aquest article vull fer-vos arribar el text d'un correu que avui mateix m'ha fet arribar Hilari Ruiz, un català que des de fa tres anys viu a Eslovàquia i que explica:
La lectura dels articles constitucionals que hi insereixes, i sobretot del paràgraf en què dius que un 80 % del alumnes pertanyent a la minoria hongaresa té garantit l'ensenyament en la seva llengua, sembla desprendre's que la situació -sobretot si la comparem amb la catalana, i més encara amb la de la Catalunya Nord, com insinues- és d'allò més immillorable, i exemple per a nosaltres. Malauradament, res més lluny de la realitat. No només els alumnes de llengua hongaresa no poden ser tots escolaritzats en llengua hongaresa, sinó que el govern eslovac acaba d'aprovar una llei en què els obliga a fer més hores d'eslovac (et sona?), i els recorda l'obligació del coneixement de la llengua eslovaca. Els articles de la constitució que esmentes són lletra morta, donat que l'oficialitat de la llengua hongaresa es redueix a la possiblilitat d'adreçar-se en hongarès als ajuntaments de la seva població... sempre que en aquesta hi hagi un vint per cent de població "minoritaria" (hongaresa o el que sigui). Però ni parlar-ne de l'administració regional (la població hongaresa va veure esquarterada la seva territorialitat en constituir-se el nou estat, precisament per tal que no fossin majoria en cap regió) i tampoc de l'administració estatal. No tenen universitats (que se'n vagin a Budapest! acostuma a ser la resposta del eslovacs quan insinuen que voldrien Universitats hongareses), ni emissores públiques (a part de les hores en llengua hongaresa i les altres llengues que anomenes al teu post, que emet una de les filials de Ràdio Eslovàquia), ni cinema, un diari únicament, etc, etc. En fi, la seva situació no és precisament un exemple per a nosaltres, i te'n donarien fe els mateixos locutors i redactors d'aquesta emissora on treballo, companys meus. El moviment polític de reivindicació nacional està força desdibuixat. Qualsevulga que se surti dels límits de la famosa constitució se li aplica l'article 34, paràgraf 3 que tu mateix esmentes. I només hi ha un partit el SMK, que ha participat en els governs de dretes anterios. Pel que fa a les reivindicacions nacionals podríem dir que són una mena de CiU, però no volen ni l'autonomia. En aquests moments al govern de l'estat hi ha, en segon lloc, un partit de tendencia feixistitzant i patrioterista, el SNS -Partit Nacional Eslovac-, que s'encarregad d'atacar continuament a la minoria hongaresa i les seves minses reivindicacions. Entre d'altres tenen, és clar, el Ministeri d'Educació.
Certament, una informació de primera mà, interessantíssima, que confirma la importància de tenir i no un estat al darrere. Els eslovacs, un estat pràcticament producte de la casualitat (Bratislava ha estat durant segles la capital d'Hongria!), actuen com espanyols, francesos, italians... només cal tenir les eines!!! És així de trist.
Arxius:Retolació bilingüe als carrers de Nagymegyer (Velky Meder en eslovac)- Tots els carrers d'aquesta població eren bilingües. De fet, tots els pobles que vam trobar on es parlava hongarès tenien el seu topònim oficial en forma bilingüe (com podem veure en la fotografia principal d'aquest apunt). | Mapa de la distribució territorial de la minoria hongaresa a Eslovàquia.- Font: "Atlas Obyvatel'stva Slovenska", publicat el 2006 per la Universitat Comeniu de Bratislava. També hi trobem informacions sobre les poblacions gitanes, rutenoucraïneses, txeques i alemanyes.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
