Ja tenim aquí el cartell de les Festes de la Misericòrdia, patrona de Reus, que del 17 al 25 de setembre tornaran la gresca a la capital de l'avellana. El cartell ha estat encarregat al dissenyador local Marc Sardà. He de dir que així que el vaig veure, me'n vaig enamorar. Em recorda una mica el grafisme de les animacions que Terry Gillian va fer al mític Monty Phyton's Flying Circus.
Aquesta mulassa és una mulassa sorneguera, que més enllà de ser figura emblemàtica del seguici, el seu somriure una mica liró, convida de manera pertorbadora, a agafar-se la festa, no pas com una cosa per mirar-se des del balcó, sinó per endinsar-se perillosament en la nit, diluir-s'hi, acompanyar-la de bar en bar així que la mulassa ja ha complert amb petits i grans.
De fet, crec que reflecteix perfectament aquest gir que, d'un temps ençà, Sant Pere i esperem que per extensió la Coia, ha fet, en el sentit que ha sabut traspassar la barrera del fet tradicional un pèl encarcarat i s'ha posat al costat d'altres manifestacions d'arreu dels Països Catalans en què, la festa, és viscuda i sentida al màxim pels locals i hi participen activament.
El disseny així com de "cultura de club", que dirien els modernus, és complementa amb postals i amb el programa de mà (ho pdeu veure, tot plegat, a Cal Conseuta). Fins i tot m'han dit, que un prohom de l'agitació cultural reusenca, hi surt fotografiat. El desplegament donarà presència i potència a la proposta. L'hi dóna modernitat, proximitat, moviment. Aquesta aliança amb la festa urbana allunyant-la de la festa "oficial", crec que és un veritable encert.
Després de l'acte de provincianisme xaró que vam poder viure amb el cartell de Sant Pere d'enguany que s'encarregà al dissenyador Custo -i que aquest, com és normal, derivà a algun dels seus negres- donant-nos un cartell fred, sense grapa, ara, la decisió dels responsables de Cultura de la ciutat la trobo del tot encertada.
Una veritable llàstima que l'opció de comptar amb el talent del Marc, plenament demostrat, no hagués estat plantejada al juny, per Sant Pere. Ens haguéssim estalviat un cartell patètic i de retruc, uns quants milers d'euros.
Diria que en aquesta creació, hi haurà molta més complicitat local. De moment agrada a gairebé tothom i cal felicitar l'artista. El prohom que veiem és mon Tet, suposo no ?. Per Misericòrdia els dos cremem carretilles des de fa dues dècades i ens ho passem pipa. Salutacions i bona setmana.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
