he pogut observar que s'ha revifat, a l'aixopluc del calor de l'estiu, el debat sobre la necessitat de les centrals nuclears, en general, i al nostre país, en particular. I no vull passar l'oportunitat per dir la meua, personal, opinió.Si ens hem de plantejar desmontar totes les centrals nuclears del nostre país ens haurem de plantejar d'on pensem treure l'energia que necessitem en el nostre dia a dia.
Quina és l'alternativa què ens proposen? Comprar l'energia que necessitem? A qui? Omplir el nostre paisatge de generadors eòlics, plaques solars i salts d'aigua? És aquest el paisatge que volen per al nostre país aquells que tant critiquen l'actual depredació urbanística?.
No hi ha dubte que tenim unes instal·lacions nuclears (Ascó, Vandellós i Cofrents) antigues i que caldria la seua modernització completa. Però això ho decideix una entitat anomenada "Consejo Nacional de la Seguridad Nuclear" (nacional espanyola, és clar) depenent del Ministeri d'Indústria del govern espanyol (faltaria més).
Queda clar, doncs, que nosaltres no decidim quin és el nivell d'inversió necessària per fer d'aquestes unes instal·lacions més segures, més modernes i més productives (per avançar en autonomia i per tant en sobirania energètica).
D'altra banda, algú hem pot dir com es pot extreure l'Hidrogen de l'aigua, i generar de manera industrial aquesta font d'energia alternativa al petroli, sense generar alhora energia nuclear? Si teniu la resposta, per favor, feu-me coneixedor.
No li manca raó al meu interlocutor, perquè si el treballar per la independència no va més enllà de les manifestacions i la literatura, de l'enganxina i de l'eslògan, és obvi que no anirem massa lluny. Jo sóc dels que estan convençuts que per a qualsevol poble ser Nació al segle XXI és tenir un pla, un projecte comú on hi caben diferents accents, però on no existeixen ni lluiten objectius totalment oposats. És per això que no sóc espanyol: ells volen coses que van totalment en contra dels nostres interessos i és obvi que per tant les èlits espanyoles no han volgut o no en són capaços, pel cas és el mateix, d'articular un pla on les comunitats catalanes puguin desplegar-se fins a la plenitud en el concert de les nacions europees.
El tema de les centrals nuclears és un tema molt important però que cal debatre i estudiar en una visió molt més àmplia, el de l'estratègia energètica que decidim emprendre a mitjà i llarg termini després d'articular-nos amb els nostres veïns peninsulars i els nostres socis europeus. Si no en som capaços, estem afavorint que simplement decideixin per nosaltres, per la nostra provinciana passivitat i poc rigor, els interessos empresarials, econòmics i financers, i per tant també els interessos polítics més unionistes perquè les normes de joc d'aquests camps són ara per ara d'aquest pal. Ho hem debatut lleugerament al Fòrum general d'aquí mateix a VilaWeb.
És evident que des de l'administració balear, catalana i valenciana s'hauria d'impulsar un debat energètic amb participació d'experts, la universitat, les empreses, els financers i els polítics. Em consta que s'han fet algunes cosetes, però res de massa seriós i sempre gràcies a l'esforç individual d'algunes persones especialment motivades.
Sembla però inqüestionable que a) la política del NO revestida d'ecologisme no pot ser la política decisiva perquè sinó al final resulta d'una debilitat extrema, i l'exemple el tenim amb la MAT; b) respecte les fonts d'energia no se'n pot bescantar cap i cal establir simplement un ordre de prioritats; i c) incomplirem els compromisos que sobre les emissions de gasos amb efecte hivernacle va prendre l'Estat espanyol i que no solament ens lliguen jurídicament a nosaltres, sinò que hem de fer nostres malgrat l'incompliment espanyol, justament perquè hem de ser més responsables i més eficients que no pas aquest Estat hostil i de decorat que en darrer terme està subjugat per l'estatu quo econòmic i financer madrileny que evitarà un plantejament com el que jo proposo, -aquest incompliment tindrà un cost important per al teixit productiu nostre i per a la nostra població-.
Fa temps que dono voltes al tema de l'hidrògen i des de l'adquisició de la Daimler per la Chrysler, és a dir des de que les patents de les piles d'H són de les principals petrolieres, m'he desencantat força. M'explicaré: la tecnologia de les piles d'H permet una estructura de distribució molt diferent de l'actual: petites centrals elèctriques d'abast local, amb petits i mitjans generadors d'H, ens dibuixen una estructura molt diferent a l'actual, especialment si a l'hora també es fa un mosaic de centrals solars, eòliques o de biomassa que produeixen H. És obvi que aquesta opció té el greu inconvenient per a les grans corporacions financeres, que resulta innecessària la seva existència doncs el mercat de tota la producció energètica es diversifica i es tritura permetent l'entrada competitiva de les petites i mitjanes empreses, i per tant, no seran pas elles les propietàries de les patents qui despleguin els esforços necessaris per desenvolupar, produir i distribuir els enginys que posen en qüestió el seu poder. De fet des de la dita adquisició de la Chrysler alguns projectes molt interessants en l'àmbit del Transport públic europeu en quedat en res.
Davant d'aquesta situació probablement Eruopa podria i hauria d'engegar una política pròpia perquè justament va al cor de la debilitat europea, però ja és sabut que els europeus no gaudim del nostre millor moment polític i els lobbys econòmics fan molt bé la seva feina.
Ara estic interessat en una idea que pot ser sigui una rucada i pot ser no: l'aprofitament de l'energia natural en general i la de les ones en particular per produir aire comprimit i a partir d'aquest aire comprimit fer anar aerogeneradors, dels quals tan en pots obtenir H, sempre per electròlisi, com molts altres productes industrials. Estic fent els càlculs teòrics del tema i per comprovar si els meus principis teòrics poden ser bons estic dissenyant un compressor marí i tinc alguns problemes per decidir-me sobre les vàlvules que haig d'utilitzar doncs els requeriments que els hi poso desconcerten als fabricants als que consulto.
Més enllà d'aquestes anècdotes que us explico perquè us veig motivat pel futur i pel tema de l'energia que en la meva modesta opinió és clau i bàsic per al futur de tots els pobles, haig de dir que em desconcerta profundament l'actitud passiva de la nostra societat, la de les comunitats catalanes, l'espanyola i l'europea en genral davant de qualsevol repte. A EEUU la cosa és radicalment diferent, i no cal dir a l'Àsia emergent.
gràcies pel teu comentari, ens ajuda a madurar la reflexió inicial i a posar llum, encara que siga poc a poc, a la foscor existent al voltant del tema energètic.
Espere que tingues sort en les teues investigacions, i quelcom poguem beneficiar-nos d'aquesta innovació.